Diatomea

by Núria Perpinyà

Som al segle XXIII. S'han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions que assolen la Terra. El Bekele Jenklin, un físic víctima del canvi climàtic, proposa una solució radical: suprimir els mars i els núvols. La humanitat té dret a defensar-se de les agressions de la natura. Acabarà essent acceptada la seva idea demencial i demagògica?

Diatomea és una novel·la plena d'imaginació, intriga i aventura en què Núria Perpinyà fa un nou gir en la seva carrera brillant i, en una original aposta per la literatura fantàstica, ens descobreix un món que podria ser el nostre: amb empresaris corruptes, polítics populistes, científics il·luminats i uns resistents que, com la Fronei, lluiten pels oceans entre la tristor i l'esperança, per tal que el planeta continuï essent profundament blau.

«Cau una gota... i una altra... i una altra... Plou dins de casa i dins de mi. Gota, silenci, gota, silenci. Tot s'enfonsa dins una lletania que no calla. Res no em protegeix. Soc a mercè de la mala sort i de la natura més odiosa. Caminem per les habitacions convertides en piscines d'un pam d'alçada; aquesta nit o demà pot pujar més...».

336 pages, Kindle Edition

Published March 17, 2022

About the author

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, Segrià, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.

Reviews

[Judit · Rating 3 out of 5]

Diatomea de Núria Perpinyà és una novel·la que combina ciència-ficció, ironia i poesia.
Dividit en 3 capítols. El primer em va captivar amb la força devastadora del tsunami i la tragèdia de la família Jeklin i com es va transformant la teoria del dement Dr.Bekele per aniquilar l'aigua de la terra en realitat esfereïdora.

El capítol 2 s’estén massa en descripcions minucioses i sobreabundants i gairebé em fa capitular...

Mentre que el protagonisme de la Fronei , filla del matrimoni Jeklin-Menorki ,en el capítol 3, m'ha fascinat! Mostra la resistència i la lluita en un planeta deshidratat. L'obra aconsegueix un equilibri fascinant entre sarcasme, crítica social i bellesa narrativa. Una lectura que sacseja i fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida i del nostre món.

[Blai SP · Rating 1 out of 5]

Dimiteixo a la pàgina 132/332 fart de descripcions llarguíssimes d'escenes que no fan avançar la trama. Quatre desenes parts del llibre i què ha passat? Molts trams de palla, escenes difícils de seguir i tinc més llibres pendents al prestatge. Potser ho tornaré a intentar més endavant però desmotien aquells llibres en què et notes que et forces en anar passant pàgines i que als personatges no els succeeixi massa res rellevant i embriagant-te d'una sensació d'estafa i de sobreimpressió de pàgines innecessària. Només en salvo les escenes de catàstrofes i inundacions (molt poètiques i punyents). Cap del personatges m'ha arribat a despertar simpatia o altres emocions.

El moment on he dit prou ha estat quan l'autora creu que era necessari fer saber al lector que a la bodega de l'escotilla "hi apareixen peixos voladors, melves, puntejats grocs i verds, gymnelus, icelus, cap-rojos, loligus, japonicus, littorines, fadrins multicolor, capellans, círvies, dèntols, labraxs, molls, rafalets, sards, mykiss..."; potser seria millor fer avançar la trama de la novel·la enlloc de fer saber al lector DIVUIT noms d'espècies marines irrellevants, senyora Perpinyà.

[Maite Mateos · Rating 3 out of 5]

Camaleónica, singular, experimental, vanguardista, irónica, son algunos de los adjetivos con los que muchos definen la narrativa de la autora catalana Núria Perpinyà. Los críticos acostumbran a ensalzar también la riqueza de su léxico, tan impregnado de las influencias de Josep Pla o Ruyra. Pero a mí me resultan cargantes sus cacofonías y aliteraciones. Con todo, encuentro interesante la premisa de la que parte la autora lleidatana, que asume que es en la literatura donde se ensayan los posibles futuros de la humanidad, una premisa defendida también, entre otros autores, por Iris Murdoch, cuya obra, “El mar, el mar”, es un claro referente para “Diatomea”, cuyo título es todo un homenaje precisamente, a las maravillas del mar, unas maravillas que están en peligro de extinción, en crisis, una crisis a la que Núria Perpinyà se enfrenta cargada de humor negro. Porque “Diatomea”, publicada en el 2022, es una novela de ciencia ficción, intriga, aventuras. Pero también es una tragicomedia que reflexiona sobre el cambio climático, la demagogia, el populismo…
“Diatomea” es la recreación de un mundo que se mueve entre lo grotesco, entre la utopía y la distopía, donde un megalómano y delirante científico pretende salvar el planeta Tierra eliminando el agua y con el agua las diatomeas, esas algas que le aportan su característico color azul. Describe un mundo, contextualizado en el siglo XXIII, donde el cambio climático ha provocado terribles terremotos e inundaciones y se percibe erróneamente el agua como una auténtica fuente de problemas, más que como una fuente de vida.
La novela reflexiona sobre la fuerza violenta de la dialéctica, sobre la maldad y los intereses especulativos que encierra la idea de progreso, erradicando todo lo que implica la tradición, sea positivo o negativo, para acabar desembocando en el puro nihilismo, tan propio de autores como Cioran o Houellebeq. Y sin embargo, la autora, al recrear un mundo donde impera el mestizaje racial, donde la tecnología está integrada en la vida diaria, donde todos los políticos son mujeres y en la toma de las decisiones se considera la opinión de los niños, parece inclinarse al mismo tiempo hacia una utopía, hacia una idea esperanzadora que en el fondo parece encerrar una idea de feminismo engañoso y un ecologismo mal entendido, pues en un mundo donde el feminismo se convierte en la ideología dominante, en una especie de matriarcado donde la balanza del supremacismo se inclina a favor del género femenino, donde no hay violencia física ni guerras, pero continua imperando el capitalismo más salvaje, se está más cerca de la distopía que de la utopía.

Sígueme en:
https://librosmagazine.wordpress.com/
https://maitemateos.wordpress.com/

[Francesc Brunés]

La novel·la de la Núria Perpinyà resulta tant inspiradora com esfereïdora. Al segle XXIII un físic il·luminat ha convençut tots els cercles de poder representats només per dones, per matar l'aigua de la faç de la terra. De la mà de la seva filla, amb la complicitat de la intel·ligència artificial, arriba una escletxa que obre el camí de l'esperança.
També al blog «Prop de l'Onyar»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...

[Jordi Safont · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat molt més la 3a part del llibre que les 2 primeres, que no m'han acabat d'enganxar.

[Eloi Puig · Rating 4 out of 5]

Ressenya en català:

https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...

Reseña en castellano:

https://www.elkraken.com/Esp/D-esp/R-...