«Sismes» és el llibre que el teu cunyat voldria cremar perquè li recorda massa com va gaudir de la sonda aquella nit que va ser abduït als cims de Montserrat.
«Un bibliotecari de Mart» és una puntada de peu als morros de l’avorriment amb ninges, biorobots gegants, androides assassins, conspiracions monàrquiques, viatges interplanetaris, claus de bat-fu i un bibliotecari que viu a Mart amb un woola com a mascota.
Sergi G. Oset es declara damnat pel pensament filosòfic esbiaixat d’autors com En$i On$i, Stergin Osetkinj i S. G. Osecraft. En els pocs moments de lucidesa que li queden s’endinsa pels camins plens de paranys del necrotrap, l’splatterpunk o el Bizarro. Ha publicat els reculls de Microrelats "El último vuelo del Microraptor" (Editorial Nazarí), "Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund" i "El Tritón que me trituró" (Orciny Books), la novel·la "Adzum i els Monoculars: Fusió!" (Edicions SECC) i ha traduït al català el recull de microrelats splatterpunk "Nines, linxs, nais" (Pathosformel Editorial).
A Sismes hi trobareu un terratrèmol literari de corrupció municipal i reivindicació ecològica amb ones sísmiques d'extraterrestres, clons lovecraftians i èssers de l'avern, i a l'epicentre de tot l'Eva. Un personatge memorable, ple de clarobscurs i contradiccions. Imagineu-vos un episodi de The Twilight Zone adaptat al segle XXI o un arc argumental de temporada de Channel Zero concentrat en una sola entrega i, potser, us fareu una lleugera idea de tot el que us hi espera entre les seves pàgines. I got you, babe!
Aquest no el valoro perquè hi participo i de la part que em toca no en dic res, per raons òbvies.
Amb aquesta proposta crec que el primer que cal fer és felicitar l'editorial, per original (dues nouvelles amb una maquetació capicuada, que de seguida enamora) i pel nivell de qualitat que enceta.
Un cop fet això, toca parlar dels dos textos. Primer vaig llegir 'Un bibliotecari de Mart' de l'Enric Herce. És un text gamberro i divertit, però amb una crítica política de fons que li dona relleu. De lectura agradable i ben ambientat.
Després vaig passar a 'Sismes' de Sergi G. Oset. És un text molt madur, obscur, molt ben treballat i amb una profunditat que el fan molt interessant. Una història hiptnòtica, vibrant i que et fa qüestionar contínuament la lectura. Hi ha gent que diu que és el millor que han llegit de l'autor i ho reafirmo.
Molt bona combinació literària, dos relats llargs, o dues novel·les curtes pel preu d'una. No us explicaré de què van, ja haureu llegit altres ressenyes, sols dir-vos que les he gaudit per igual, genials visions de la nostra realitat dutes a la ficció, per fer-les més creïbles. Gràcies, Enric i Sergi, per aquests moments de gaudi. PS He trigat un mes a acabar el llibre, però és un càlcul enganyós. Tot plegat són peatges de la feina voluntària, i que s'acumulen diversos llibres de lectura al mateix temps, i això ho allarga tot. Es pot llegir en una o dues vesprades fresques d'estiu.
Començo per aclarir que trobo que tot són encerts en aquesta publicació. Començant per la decisió de l'editorial Chronos de publicar les dues novel·les juntes (massa curtes per una publicació individual, massa llargues per ser contes) i, "amenaçar" de continuar fent-ho. Seguint per les il·lustracions d'en Toni Benages i de Jagoba Lekuona. I, no cal dir-ho, les dues històries explicades. Sismes, és la d'en Sergi G. Oset qui, fidel al seu principi de fer-nos esclatar el cap durant la lectura, ens presenta un seguit de capítols curts que fan avançar vertiginosament la història de l'Eva. Sexe, mort, conspiracions, éssers estranys, assassinats, més sexe, més morts, possessions, una visió ecològica molt actual i la visió d'un capitalisme desfermat que té massa de real. Com sempre, en Sergi ens deixa una història ben escrita que ens obliga a seguir fins al final si volem entendre tot el que passa. I amb sexe i morts, per si no ho havia dit. Un bibliotecari de Mart, de l'Enric Herce és una picada d'ull als aficionats al fantàstic i la ciència-ficció. Des del títol a una trama que té ressò amb una coneguda i estimada pel·lícula, ens fa viure una rocambolesca i divertida història d'aventures amb un grapat de personatges propis de l'univers més friki. Friki en el sentit més ampli i respectuós de la paraula. Trepidant, divertida, amb ninges, un sauri domèstic, uns dolents molt dolents i una missió que ha de sortir bé peti qui peti. Què més voleu? Una princesa i una conxorxa política? Doncs sí, també hi és. Contraposar les dues històries ens dona una visió molt àmplia del que s'està fent actualment en el panorama fantàstic català. Tota una experiència que paga la pena experimentar.
Dues novel·les curtes que malgrat que comparteixen un mateix esperit gamberro, tenen estils molt diferents. La del Sergi G. Oset juga amb un estil cuidadíssim, per explicar-nos una història on la violència i el sexe es converteixen en poesia. Per mi, de moment la millor obra que ha fet en Sergi. Per altra banda, l’Enric Herce m’ha sorprès amb una novel·la que fuig del seu estil ciberpunk, per oferir-nos un “Total Recall” passat de voltes i molt divertit, que es llegeix en un sospir.
Doble novel•la, doble satisfacció literària. Sismes progressa molt bé, molt ben construïda, et va atrapant sense que t'adonis. Sergi t'has superat i demostres saber treballar diferents formats. Bons personatges que surten dels estereotips clàssics, situacions d'un realisme cru i potent, no apte per totes les sensibilitats. Enric Herce és confirma com a bon creador de futurs plausibles i aquí amb bones dosis d'ironia. Agraeixo els guinyos bibliotecaris, els que hi treballem (en Mart o la Terra) ens entenem, i he rigut veient com posa en evidència els líders polítics i sobretot la monarquia. Genials els noms dels partits i dels moviments polítics. Història àgil, divertida i ben tramada, amb personatges ben curiosos. Lectura molt recomanable!
¿Qué significa ser un agente secreto? Sergi y Enric optan por ampliar las tramas de espías con los vectores de la fantasía (demonología queer) y la ciencia ficción (i inde independencias planetarias), empleando estructuras clásicas en las que puede percibirse el gozo del autor en la escritura, con una profunda patina afterpop. En el caso de Un bibliotecari de Mart puede percibirse en las referencias a la política mesetaria mientras que Sismes hace poesía del sexo andrógino y las metáforas perforatorias. Enric me ha evocado un Total Recall "cataclà i carrincló", Sergi justo en esta historia me ha recordado al primer Jonathan Lethem con prosa catalana de profundidad lírica.
Servidor sempre s'ha declarat molt fan dels llibres d'evasió i lectura ràpida, el que sovint s'ha denominat literatura pulp. A casa atresoro molts llibres, entre els quals els de la col·lecció Double de Pulp Ediciones, que contenen dos relats en un mateix llibre —combinen autors de la talla de Fritz Leiber, Poul Anderson o Lord Dunsany— amb un format força atractiu però sovint executat de forma maldestra. Com a editor em vaig arribar a obsessionar amb la idea de fer un projecte similar polint-ne els detalls. I d'aquí neix Gatzara, una col·lecció de fantàstic en català amb l'essència dels llibres dobles i amb una renovada imatge que busca proporcionar un valor afegit.
«Sismes» és una mena de distopia fosca i molt realista en què Sergi G. Oset explora la narració més arriscada i extrema. Sota el paraigua del gènere Splatterpunk, en Sergi basteix una trama recaragolada i opressiva que ens mostra el dia a dia de l'Eva, un personatge que no és en absolut normal, en una població que viu a l'ombra d'una sinistra plataforma gasista. Éssers infernals, polítics corruptes, amants hipermusculats i sicaris semblants a batracis lovecraftians són alguns dels individus que ens acompanyaran en aquest descens a l'infern personal de la protagonista. Una història obsessiva que us provocarà malsons i us deixarà un regust de boca amarg. Un text no apte per a criatures i amb elevades dosis de sexualitat.
«Un bibliotecari de Mart» és una divertidíssima novel·la curta plena a vessar de conxorxes, persecucions, arts marcials i referències friquis. Enric Herce es mou de forma magistral en les distàncies curtes: en el seu text no sobra ni falta res. Després d'una llarga escena que serveix per situar-nos i conèixer el protagonista, l'autor ens trasllada amb agilitat a través dels escenaris, les lluites i els planetes —trepitjarem Mart i la Terra— en una mena de thriller tecnològic marca de la casa. La parella protagonista té una química extraordinària i els seus diàlegs flueixen de forma molt natural. I el woola, com era d'esperar, es fa estimar. Herce sintètic i servit en píndola vermella per fer-vos xalar.
Les dues novel·les són tan diferents i alhora tan complementàries com el Yin i el Yang. Cada una té el seu estil, el seu ritme, el seu tarannà. Els autors han tingut llibertat absoluta i els artistes han fet unes il·lustracions que casen amb els textos de forma magistral. És difícil que us apassionin les dues històries —en el meu cas sí—, però segur que en una d'elles hi trobareu el 'vostre' relat. Dues maneres de veure i entendre la literatura. Dues històries ben diferents que es mouen amb comoditat pels marges i no dubten a traspassar-los sense pietat. Un parell de relats que complementats amb un bon disseny i unes il·lustracions impecables assoleixen la puntuació màxima pel que fa a felicitat.
4.0* Lectura doble, plaer doble. El splatterpunk d'en Sergi G. Oset i el ciberpunk de l'Enric Herce genialment combinats en un sol llibre de la mà de Chronos. Mestres del gènere km. 0 et deixen amb ganes de llegir-ne més i continuar les aventures dels protagonistes... la pega: aquesta, m'ha sabut a poc!!!
Gatzara és una nova col·lecció de l'editorial Chronos , dedicada als autors d’aquí i al fantàstic en català. Cada llibre d'aquesta col·lecció inclou dues píndoles literàries, aquest primer llibre inclou : "Un bibliotecari de Mart" de l'Enric Herce "Sismes" de Sergi G. Osset.
A "Un bibliotecari de Mart" la història ens situa al futur i ens fa viatjar fins al planeta Mart. El planeta Mart ha estat colonitzat pels terrícoles, que van decidir deixar la terra per anar-hi a viure. En aquest planeta trobem una vida molt similar a la que fem a la terra, quan s'inicia la novel·la s'ha produït un gran enrenou quan el rei del planeta Mart: Jonh K.I de Jimbin ha mort sense successor, això deixa un buit de poder i s'ha de triar un succesor però entre els diferents partits governants (alguns republicants i d'altres monarquics) no s'acaben de posar d'acord en qui ha de ser. En aquest història el nostre protagonista és en Quim, un bibliotecari divorciat, amb un fill i una filla, que viu a Mart acompanyat del seu sauri marcià i que té una vida més o menys monotona i força tranquil·la. Un dia a la biblioteca rep un encàrrec on es sol·licita una documentació confidencial i ell mateix l'ha de custodiar dins del seu cos (en una memoria secundària integrada dins del seu cap) durant un parell de dies fins que la vinguin a buscar. El que passa es que passats aquest dies ningú la vé a buscar i descobrirà que aquesta documentació confidencial està adreçada a ell mateix. Què guardar aquesta documentació i com afectarà a en Quim? No us vull avançar res, ja que es una novel·la molt breu i no voldria fer-vos cap spoiler, l'haureu de descobrir. Enric Herce és un dels grans impulsors catalans de la ciència ficció, o més concretament del ciberpunk que seria un subgènere on es troben les històries més transgressores i rebels. Això es el que ens trobem en aquesta novel·la. "Un bibliotecari a Mart" és un novel·la entretinguda, molt divertida, irreverent que combina de molt habilment comèdia i thriller, i amb uns personatges ben trobats que li donen frescura i dinamisme a la història. Sobretot amb un toc gamberro que m'ha divertit molt!
A l'altra banda del llibre, trobem " Sismes" de Sergi G. Oset, que no sé ben bé com descriure, ja que es una història totalment diferent a l'anterior que es fa difícil de classificar. Amb una protagonista trans, l'Eva, anirem descobrint una trama complexa i plena de salts en el temps, que m'han confós una mica. Té un punt més intimista i poètic, que m'ha captivat però potser l'hauré de llegir de nou perquè no sé si ho he entès tot el que vol transmetre l'autor. Dues històries molts diferents però que no et deixen indiferent cap de les dues. Caldrà seguir ben atents a les propostes de Gatzara.
6/10 Un parell d'històries irreverents!!! Ciberpunk trepidant ple d'humor i Splatterpunk canalla, que et fan estar tota l'estona amb un somriure a la cara
Vaig encetar aquest llibre al setembre, però no l'he acabat fins al gener (i no és pas culpa del llibre, però ho faig notar perquè ho veig convenient). Quan el vaig comprar, per Sant Jordi, va ser perquè va arribar (com un miracle) a la llibreria i el format em va cridar l'atenció. Una de les novel·les (si és que se'n pot dir així) ve firmada per Sergi. G. Oset, un dels impulsors de l'Splatterpunk a la Catalunya del segle XXI i això per a mi ja era garantia de que m'agradaria. Vaig decidir deixar Oset pel final i començar a llegir la proposta d'Enric Herce. Vull dir en primer lloc que l'escriptura d'Herce és molt fluida i que avances pel text sense adonar-te'n. a mi personalment no em va acabar d'agradar. Pretén ser una paròdia en plan ciència ficció del que succeeix actualment en la política espanyola amb el tema català, però tota la trama em va semblar grollera, molt fluixa, esperpèntica en un sentit alomodovarià, amb un punt de partida similar al de Paycheck (defectes del film inclosos) i acudits i situacions pròpies del Doctor Caparrós. Cap al final, però agafa volada i quan el vaig acabar no em vaig penedir d'haver-lo llegit. És una novel·la fluixa, sobretot per l'abús de la nostàlgia dels 80 i l'argot barceloní de l'època, que constantment em treien del text, però és mot entretinguda, particularment de la part de l'hotel en endavant i es llegeix ràpid (dues estrelles).
Un cop finalitzada Un bibliotecari de Mart vaig començar amb ganes els Sismes de l'Oset, i no em van decepcionar, però del començament ja vaig saber que no era el moment adequat de llegir aquest llibre, perquè és una lectura que t'obliga a concertar-te molt (canvis de perspectiva en la narració sense previ avís, ús acurat del llenguatge amb paraules a les que un barceloní com jo no hi està avesat). L'he reprès al gener i ja no l'he pogut deixar anar fins al final. La història és absorbent, amb escenes de sexe explícit molt eròtiques (d'aquelles que t'encenen, vaja), una trama que recorda vagament la Invasión de los ladrones de cuerpos de jack Finney en clau diabòlica, amb un final que explota com una bomba de dispersió i que ofereix un final a l'alçada del text. Estic d'acord quan altres lectors afirmen que tenim aquí el millor Oset: arriscat, sense concessions al lector, àgil, directe.
M'han agradat molt les dues portades i el disseny de l'editorial, sobretot la de Sismes, que desvetlla sense embuts el que trobarem a la novel·la.
Difícil puntuar havent reaccionat de manera molt diferent a les dues històries: Un bibliotecari de Mart, m'ha encantat. En canvi, Sismes no m'ha fet el pes.