Anys 70, joventut, amor, les classes de guitarra, els Beatles... una història dels anys setanta amb la qual qualsevol jove hui en dia es podria sentir identificat.
En Pol viu a la Banyoles de 1970, l’any que els Beatles es van separar. Li agrada interpretar cançons del grup, com ara «Something», de George Harrison. «Alguna cosa en la manera com es mou» li crida l’atenció de seguida que veu Júlia, una noia que passarà l’estiu a Banyoles i a la qual tindrà l’oportunitat de fer classes de guitarra. Tot i que en Pol se n’enamorarà, li costarà revelar els seus sentiments, mentre el seu amic Roger gosarà anar una mica més lluny. Tot ho observarà, des d’una posició privilegiada, el singular narrador de la novel·la: Zero, el gat d’en Pol.
Something és un homenatge a la música d’una generació, però també una invitació a adonar-nos que les experiències de la joventut no canvien tant amb el pas del temps. Qui no s’ha enamorat mentre mirava d’embastar uns acords a la guitarra? I ara el Zero giraria una mica el cap, arrufaria el nas i mouria els bigotis com dient: «Que en són de complicats, els humans!».
«Suposo que en Pol hauria de tenir les pupil·les verticals per poder detectar aquesta veritat tan simple: el món és ple de trampes per al cor. No confiïs en cap miratge. Els camins de la vida no porten mai a la felicitat. L’única manera de ser moderadament feliç és viure sense esperar-ho —com un gat.»
Editorial Bromera edita unes novel·les molt originals i trencadores.
"Something" és diferent i trencadora perquè el seu narrador és un gat. Així, de la mà del Zero, el gat del Pol, vivim la història de primer amor del Pol. Aquest jove s'enamora perdudament d'una estiuejant a Banyoles, però el seu millor amic serà més llançat que ell i li passarà per davant. Entre cançons dels Beatles, un enamorament i unes guitarres.
Una novel·la fresca, molt lleugera, de lectura plana i amena. Us la recomano, passareu una bona estona des de la mirada gatuna d'un animal molt simpàtic i astut.
Recomanada a partir de 14 anys, i també per a adults.
Una història d'amor i de desamor per a un públic juvenil. Cal destacar l'originalitat en la tria del narrador i l'omnipresència dels Beatles (per mi, perfecta, perquè m'ha fet cantar totes les cançons que esmenta, però un referent massa allunyat dels joves). Navarro Santaeulàlia té llibres molt millors.
Literatura juvenil. Tema que, al meu parèixer, tot i que apropa a la cultura musical de l'època del Beatles a la joventut, no aconsegueix atrapar-la en la seua lectura.
una barreja estranya entre un llibre molt ben escrit i una història que m'ha resultat completament indiferent. en roger es pot podrir. en zero és un punt de vista interessant, però la història no és realment seva o sigui que escollir-lo a ell com a narrador és inútil. l'escriptor es podia haver contingut de parlar dels pits d'una noia de 16 anys quan la descrivia per primer cop, o fer comentaris qüestionables de tant en tant. si fos dirigit a adults potser seria més permissiva, perquè no seria el públic indicat, però és juvenil, o sigui que m'és igual.