Fusta d'eucaliptus cremada

by Ennatu Domingo

Fusta d'eucaliptus cremada ens capbussa en les vivències inoblidables d'una nena de set anys a l'Etiòpia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una família catalana. Ja d'adulta, se segueix preguntant el perquè de les condicions de vida de la població etíop rural de la qual ella va formar part de petita —especialment les de les dones—, a la vegada que analitza com es viu amb més d'una identitat i què significa perdre i recuperar la llengua de la infància. La riquesa del testimoni de l'autora pot ajudar a deconstruir les visions paternalistes i eurocentristes que encara imperen arreu, acostant el lector al nomadisme de l'autora i fent-lo viatjar amb ella a través dels diferents nivells de narració intercalats. Fusta d'eucaliptus cremada és un d'aquells textos que es llegeixen d'una glopada; necessari i imprescindible per entendre el nostre món.

Genres: Memoir, Africa, Nonfiction, Ethiopia, Reference

168 pages, Paperback

First published March 28, 2022

Reviews

[Amy [adleilareads] · Rating 4 out of 5]

In this heartbreaking book, Ennatu recounts her early childhood growing up in Gondar, near the northern border of Ethiopia and Eritrea. Here she witnesses and suffers unimaginable poverty and hardship. At the age of seven, she is adopted and moves to Europe where she goes on to flourish. However, she is torn between forgetting and remembering. This book is a homage to that as she aims to underpin the displacement and conflict of identity and belonging experienced by migrant children.

I thought this was brilliant. I loved the alternating chapters between past and present and the voice Ennatu has created for herself. I did however have to read up on the conflict between Eritrea and Ethiopia as I had no prior knowledge.

It was a very compulsive read and brilliantly executed. I only wished it had been longer, yet I feel Ennatu Domingo is just beginning.

Thank you to the publishers for my advanced copy.

[Nicole · Rating 5 out of 5]

netgalley ebook

Wow. Einfach nur WOW!!!

Ich habe etwas länger für das relativ kurze Buch gebraucht, denn es ist keine leichte Unterhaltung. Ennatus Leben und ihr Weg waren nicht immer einfach und kamen mit so vielen Widrigkeiten. Gleichzeitig ist ihre Geschichte absolut hoffnungsvoll.

Ihren Erzählstil fand ich auch wirklich richtig gut, es war kein lineares Erzählen, sondern ein querbeet durch die Jahre. Ich fand es auch toll wie auf viele geschichtliche Dinge eingegangen wurde, Dinge von denen ich absolut nichts wusste und die mir hier wirklich näher gebracht wurden. Konflikte, Politik, Projekte und vieles mehr.

[Marga · Rating 4 out of 5]

Molt bon relat de la Ennatu sobre la seva infantesa i heroica, trobo jo, l’estratègia dels pares adoptius perquè no oblidi les seves arrels. Ennatu Domingo al llarg del llibre fa un homenatge a la seva mare Yamrot, i a totes les dones que han passat per la mateixa situació. Paral·lelament, reflexiona sobre les identitats múltiples, t’hi fa pensar. Molt bon llibre! Recomanable!

[Jordi J · Rating 3 out of 5]

Dur testimoni de l’Enatu com a nena, dona, negra, adoptada i treballadora a la UE en favor d’Àfrica. Pobresa, família, conflictes, violència, patiment, origen, identitat, política… de tot una mica ens en parla. Admirable!

[Alba Blancafort · Rating 4 out of 5]

"Com ens fem nostres els llocs? Com formem part dels llocs sense ser-ne autòctons?"

Es tracta d'un relat biogràfic i història de vida de l'Ennatu, així com una reivindicació de no perdre els orígens i la identitat, tenint en compte la seva adopció, la qual va esdevenir per ella una "doble identitat". També tracta d'una crítica a la manca de recursos emprats al seu país d'orígen, Etiòpia, i com l'educació és per ella fonamental pel desenvolupament personal, social, polític i cultural.

Un llibre molt interessant, crític, bonic i necessari.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Resistència és la paraula que millor defineix aquest llibre. Tal i com diu Domingo, “els orígens sempre resisteixen” o “resistir a l’oblit”. Aquesta narració en primera persona d’una nena pobre d’una zona rural d’Etiòpia que va ser adoptada per una parella catalana parla de possibles pèrdues (identitat, llengua, cultura) degudes a la dominació econòmica, política i social. És un llibre que crema, que marca, hi ha moltes frases que fan pensar. Em quedo, entre d’altres, amb la següent: “Per rectificar les estructures de poder, perquè a la fi és un tema de poder, cal capgirar-ho tot.”

[Montse Terés · Rating 4 out of 5]

L'autora, nascuda a Etiopia i adoptada als 7 anys per una família catalana, narra la seva història i reflexiona sobre les seves experiències.
Molt interessant per conéixer què suposa créixer entre dos móns tan diferents i com això contribueix a generar la identitat que ella descriu com a múltiple.

[Daniel J. Meyer · Rating 4 out of 5]

Cada historia, puede ser contada. Pero cuando se hace desde la complejidad, honestidad y los fragmentos de sensaciones y recuerdos, se vuelve maravillosa. Gracias
@ennatuhun

@NavonaEditorial

@navonacat

[Lacey Losh · Rating 5 out of 5]

A dear friend lended her copy of this book to me. What a treasure.

The writing in this book is personal, historical, and beautiful. It carries many important messages. I’ll let one of my favorite quotes speak for itself:

“We must be more vigilant about the impact of political decisions on people’s lives. Weapons must not be sold to governments when we can trace their use against innocent civilians. We must stop normalizing the abject misery of almost half the world’s population for the benefit of the minority who enjoy a high standard of living.”

[María · Rating 5 out of 5]

Sobre el valor de hacerle hueco al pasado en el presente, entre otras muchas cosas. Adopción, cuestión de clase e identidad, ya era difícil que me dejara indiferente.

[Marc Pastor · Rating 4 out of 5]

No és només una història poderosa de resiliència. És un relat sobre la identitat i les arrels, i com honrar els orígens per saber cap on anar i qui ser.
Ennatu Domingo i conjuga la narració de les vivències personals amb el retrat polític i social d'Etiòpia, i escriu una obra emotiva i reflexiva que mira tant cap al passat com cap al futur.

[Alaya · Rating 5 out of 5]

It opened up a window to understanding Ethiopian diaspora and how self-defining identity is not set but ever-evolving ebbing and flowing like its grief.

[Seitenmusik · Rating 5 out of 5]

In "Der Geruch von verbranntem Eukalyptus" schildert Ennatu Domingo ihre eindrucksvolle Lebensgeschichte, die von ihren Wurzeln in Äthiopien und ihrer Adoption durch eine katalanische Familie geprägt ist. Domingo, geboren 1996 in Äthiopien, hat sich mit ihrer fundierten Ausbildung in Politikwissenschaft und internationaler Konfliktforschung eine breite Perspektive erarbeitet, die sie in diesem autobiografischen Werk in Form von persönlichen Erlebnissen und Reflexionen präsentiert.

Worum geht's genau?

In ihrem Buch erzählt Domingo von ihrer Kindheit im ländlichen Äthiopien, wo sie mit der tiefen Ungleichheit und den Herausforderungen des Lebens konfrontiert wurde. Nach dem Verlust ihrer Mutter und ihres Bruders wird sie im Alter von sieben Jahren von einer katalanischen Familie adoptiert. Die Autorin thematisiert auf eindringliche Weise Fragen der Identität, der Mehrfachzugehörigkeit und der gesellschaftlichen Ungleichheit, die sie als Erwachsene weiterhin beschäftigen. Sie reflektiert auch über den Verlust ihrer Muttersprache und die Bedeutung von Sprache für das Verständnis ihrer eigenen Identität. Durch ihre Erzählungen wird der Leser eingeladen, über die eurozentrische Perspektive auf Afrika nachzudenken und die komplexen Schichten von Heimat, Verwurzelung, Rassismus und Feminismus zu erkunden.

Meine Meinung

Obwohl das Cover des Buches mich nicht sofort angesprochen hat, hat mich der Klappentext umso mehr neugierig gemacht. Das Buch, das die Geschichte der äthiopisch-spanischen Autorin Ennatu Domingo thematisiert, bietet eine intensive Auseinandersetzung mit einer Vielzahl von relevanten Themen wie Heimat, Identität, Armut, Sprache, Krieg, Politik, Verwurzelung, Rassismus und Fremdheit. Schon beim Lesen fiel mir auf, wie einnehmend der Schreibstil ist; ich konnte das Buch kaum weglegen. Mit knapp 150 Seiten ist es zudem ein Werk, das sich gut in einem Rutsch lesen lässt, wobei es sich lohnt, immer wieder innezuhalten und über die kraftvollen Aussagen nachzudenken.

Dank des Buches durfte ich einiges über die Geschichte Äthiopiens und die Situation der dort lebenden Bevölkerung, insbesondere von Frauen, lernen. Diese Einblicke waren für mich sehr bereichernd. Allerdings stieß ich in meiner E-Book-Version auf einige Wortzusammensetzungsfehler wie „Fahrzeugtrafen“ oder „dassernichteinmal“, die meinen Lesefluss etwas störten. Trotz dieser kleinen Mängel schätze ich die eindringliche Erzählweise der Autorin sehr. Besonders gefallen hat mir, dass sie immer wieder das Amharische in ihre Texte einfließen lässt. Dies verleiht der Erzählung eine zusätzliche Dimension und ermöglicht es, einen Zugang zu ihrer wiederentdeckten Muttersprache zu finden. Ein Glossar am Ende des Buches erklärt die Amharischen Wörter, was ich als sehr hilfreich empfand.

Insgesamt hat mich das Buch tief bewegt und zum Nachdenken angeregt. Es bietet einen wertvollen Perspektivwechsel und ist für alle, die sich für Themen wie Identität und kulturelle Zugehörigkeit interessieren, absolut empfehlenswert.

Fazit

Mit einer Bewertung von 5 von 5 Sternen kann ich "Der Geruch von verbranntem Eukalyptus" nur wärmstens empfehlen. Ennatu Domingo hat es geschafft, ihre persönliche Geschichte mit gesellschaftlich relevanten Themen zu verweben und die Leser:innenschaft auf eine eindrucksvolle Reise durch Identität und Herkunft mitzunehmen. Dieses Buch hat mich inspiriert und dazu angeregt, die eigene Perspektive auf die Welt zu hinterfragen.

[Eva Maza · Rating 4 out of 5]

CATALÀ:

Aquest és un dels llibres que volia comprar per Sant Jordi i la pluja no m'ho va permetre. Havia sentit que parlava de l'origen i la identitat i aquests temes són del meu interès.

L'Ennatu és una escriptora catalana nascuda a Etiòpia i ens explica la seva experiència vital a l'hora de construir-se una identitat. La seva obra és molt pedagògica i, com he dit, ens parla d'identitats, així, en plural, i de la necessitat de mantenir-les les dues.

La lectura també ens ajuda a entendre Etiòpia, que és un país amb moltes contradiccions, sobretot, el contrast entre la població, on conviu una classe mitjana en desenvolupament amb una classe baixa que ha de lluitar molt per sobreviure.

Dins aquesta lluita destaca el sobreesforç que han de fer les dones i les nenes dels entorns rurals que han de patir la violència i que no poden accedir a l'educació.

És un llibre que sacseja consciències i que vol trencar estereotips sobre el racisme i les desigualtats que hi ha al món i, només per això, ja val la pena llegir-lo. A banda, el fet que estigui explicat per una persona que ha viscut aquestes experiències el fa molt més valuós.

Si us criden l'atenció aquests temes és un llibre que no us decebrà.



"La fusta d'eucaliptus és la principal font d'energia a Etiòpia, per això es diu així, el llibre”


Ennatu Domingo



ESPAÑOL:

Este es uno de los libros que quería comprar el día de Sant Jordi y la lluvia no me lo permitió. Había oído que hablaba de origen e identidad y estos son temas que me interesan.

Ennatu es una escritora catalana nacida en Etiopía y nos explica su experiencia vital a la hora de construirse una identidad. Su obra es muy pedagógica y, como he dicho, nos habla de identidades, así, en plural, y de la necesidad de mantenerlas las dos.

La lectura también nos ayuda a entender Etiopía, que es un país con muchas contradicciones, sobre todo, el contraste entre la población, donde convive una clase media en desarrollo con una clase baja que tiene que luchar mucho para sobrevivir.

Dentro de esta lucha destaca el sobreesfuerzo que deben hacer las mujeres y niñas de las zonas rurales que sufren la violencia y que no pueden acceder a la educación.

Es un libro que remueve conciencias y que quiere romper estereotipos sobre el racismo y las desigualdades que hay en el mundo y, sólo per esto, ya vale la pena leerlo. Por otro lado, el hecho que sea explicado por una persona que ha vivido estas experiencias lo hace más valioso.

Si os llaman la atención estos temas es un libro que no os decepcionará.

[Tutankhamun18 · Rating 3 out of 5]

//3.5 stars//

This slim memoir is about Ennatu, who was adopted age 7 from Ethiopia and grew up in Barcelona. In this work she talks about her identity as a European and an African, as someone who speaks several languages but has forgotten Amharic, as an adoptee who sees her parents and her mother as all part of herself and as someone who has had the privilege of a European education system, someone who has to accept the vicitimhood narrative of her childhood and adoption and someone who is trying to reclaim her identity in the face of all this.

I enjoyed many of her insights, especially those on identity and adoption. At times her writing style feels someone naive, but this does also give it a confessional and truthful nature. I think much of what she says is highly valuable.

Some of my favourite quotes:

„I've been able to observe that a satisfactory adoption is one in which both the child and parents mutually adopt each other's cultures of origin. I see it as a contract and I would say: if parents try to suppress or repress our identity and culture of origin, they are depriving us of the tools that help us understand our world, where we come from and why we are as we are.“

„Deculturalisation, an almost inevitable process that is considered normal in the international adoption sphere, is an act of deprivation; it removes the keys to integration, although it is intended, purportedly, to counter racism.“

„And in this sense, I believe that it's very powerful to be able to position individual experience in the context of collective experience. Perhaps that was my
problem: not having understood that a discourse
on identity must be contextualised within the social changes in which one's own journey.“

„When I'm asked about racism, I answer that you should shift your point of reference in the world and turn the map upside down, because that's how racism is understood and eliminated from your vocabulary and therefore from your thoughts.“

„Adoption seen through the frame of abandonment doesn't reflect my experience nor that of many others who were enriched until almost the end of our childhoods by a social environment - Ethiopian in my case - that was important and taught us vital lessons.“

„Rather than viewing identity as a weapon, we should view it as a compass. Like a compass, it helps guide the focus and direction in life.“

[Monik · Rating 4 out of 5]

"Sentía que me habían desarraigado y «trasplantado» a una sociedad en la que prácticamente me resultaba imposible encontrar modelos. Por eso, yo siempre me he resistido a ser lo que me había tocado ser. Cuanto más «salvaje», más conectada me sentía con la niña de las montañas de Wereta que todavía llevaba dentro. Quizá sin quererlo había iniciado una resistencia silenciosa. Resistencia al olvido."

En Madera de eucalipto quemada, Ennatu Domingo nos habla de su niñez en Etiopía, de la adopción, del desarraigo y la búsqueda de identidad. Ennatu fue adoptada por una pareja catalana y pasó de una vida nómada en la región del Tigray al barrio de Gràcia y los veraneos en Castellterçol. De no ir a la escuela a poder estudiar lo que quisiera en Barcelona, Bruselas o cualquier país, gracias a un pasaporte europeo. Pero un pasaporte no es más que eso, un papel que acompaña a una persona, que es lo primero que ven los guardias de la frontera, los recepcionistas de hotel o tus compañeros de Universidad. La gente no es siempre muy simpática con eso primero que ve, sobre todo si es muy diferente a lo que está acostumbrado.

"Mirar Etiopía desde mi pantalla me había enseñado esto: la línea que separa la libertad de expresión y el uso instrumental y político de la monopolización de la información era muy fina."

También de desinformación y fake news habla Domingo en su libro, a medio camino entre las memorias y la divulgación:

"El continente africano, como de costumbre, era un territorio donde las potencias económicas ensayaban sus campañas de desinformación."

Muy recomendable para conocer otras realidades y las posibles soluciones a los problemas que asolan a todo el continente africano y en especial Etiopía gracias a alguien que lo ha vivido y sabe de lo que habla.

"En 2021, a medida que mejoraba la transparencia gubernamental, salía a la luz el mal uso que se hacía de los fondos públicos destinados al rastreo de las trabajadoras domésticas etíopes atrapadas en Arabia Saudí sin pasaporte, sin poder comunicarse con sus familiares, sin sueldo, maltratadas y violadas por los hombres de las familias para las que trabajaban. Muchas, desesperadas, se tiraban por la ventana, como última escapatoria de un sistema racista, machista y esclavizante."

[Marta Clua · Rating 4 out of 5]

Vaig créixer i néixer a Alfarràs, a la Terra Ferma, els estudis em van dur fins a Barcelona i l'amor ha fet de Sant Celoni la meva llar. Tot i haver viscut en diferents llocs, sempre he tingut clar els meus orígens I la meva identitat.
Per això, aquest llibre l'he trobat tan interessant i a la vegada tan necessari.
"Fusta d'eucaliptus cremada" de la Ennatu Domingo, publicat per @navonacat és la història de la pròpia autora, africana de naixement, adoptada als 7 anys per una família catalana, que reflexiona sobre els seus orígens i sobre la seva identitat. La novel·la ens fa viatjar a l'Africa rural i més pobra, a la seva infantesa a Etiopia, i ho va intercalant amb les vivències de la seva edat adulta en els diferents llocs d'Europa on ha viscut. L'Ennatu dóna veu a la seva mare, la Yamrot, que va viure una vida molt dura, i el llibre és un homenatge al sacrifici i la pobresa extrema que va haver de viure i que la va dur a la mort. Malaurdament, la història de la Yamrot, és la història de moltes dones del món rural africà.
El llibre es un intent d'ajudar a entendre millor les causes de la pobresa a l'Etiòpia rural d'on prové, lluny dels tòpics que tots coneixem,  i com a reivindicació de la complexitat davant el "paternalisme" i del simplisme amb el qual occident mira sovint el continent africà. 
L'Ennatu és una nòmada, la seva vida ha estat un viatge constant: des d'Etiopia va migrar amb la seva mare dins d'Etiopia, i als set anys va ser adoptada per una família catalana; més gran va anar a estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Kent i després va cursar un màster en Conflicte Internacional i Seguretat a Brussel·les; i va treballar a Nairobi (Kenya), en acabat es va incorporar al Dep.d’Afers Exteriors del Parlament Europeu a Brussel·les i, actualment, és assistent de recerca del 'think tank' European Center for Development Policy Management (ECDPM), a la seu de Maastricht. I de ben segur que seguirà viatjant!
Una lectura molt interessant!

[María Requena · Rating 4 out of 5]

Este libro se encuentra entre el ensayo y la biografía. La autora entrelaza su experiencia personal y su historia de vida, con narraciones sobre la importancia de la creación de la propia identidad para las personas que se identifican con diferentes culturas.

Ennatu Domingo nos cuenta el arco de su vida desde su infancia en la Etiopía rural viviendo en la más absoluta de las pobrezas hasta su juventud privilegiada (como ella misma reconoce) como hija adoptiva de una familia catalana acomodada y lo que este contexto le facilita y también le perjudica a la hora de conservar su cultura de origen.

También nos adentra en la realidad etíope, algo que a muchos europeos nos queda muy lejano, como un eco apenas audible, del que solo nos resuena la guerra y la pobreza, pero Etiopía, como muchos otros países de África, es mucho más que eso. Creo que este libro tiene mucho que debatir y analizar, y estoy segura que comentándolo con algún especialista en Etiopía podría comprenderlo mucho mejor.

Creo que es un relato muy interesante para comprender la importancia de la cultura, la lengua materna, y otras muchas expresiones del contexto de origen para crear la propia identidad. Y para darnos cuenta de que hay mucho más mundo más allá del Mediterráneo.

[Laia • vidaentrellibres · Rating 3 out of 5]

Madera de eucalipto quemada • (Col·laboració)


Quan vaig començar a llegir aquest llibre em pensava que seria una novel·la. I ho és. És un llibre brutal, però diria que és més un assaig.

És un assaig perquè està molt ben documentat i hi ha una tasca molt profunda d'explicar la realitat d'una Etiòpia profunda i rural.

Però alhora és una novel·la intimista preciosa.

Amb 7 anys Ennatu arriba a Barcelona des d'Etiòpia. Totalment analfabeta. Prové d'una família nòmada. Ha tingut una vida difícil. Queda orfe de família als set anys, i veu morir mare i germà.

Aquesta és la seva història. Una història escrita en primera persona i molt real, que ens parla d'adopció, racisme, identitats, cultures, prejudicis, arrels, orígens... I que evidencia desigualtats socials, econòmiques, racials i de gènere.

Un llibre dur, que -com la fusta d'eucaliptus- crema. I crema la història d'un país: Etiòpia.

[Sara · Rating 3 out of 5]

és un relat molt bonic pel que fa la vida de l’Ennatu a Etiòpia i la seva arribada a Catalunya. però el seu discurs de vegades se m’ha fet una mica simplista; per exemple, quan parla del problema que és el “feminisme blanc burgès” (cosa amb la que estic totalment d’acord) per després donar un punt de vista molt burgès sobre la seva educació, les seves experiències com a persona jove creixent en un ambient molt privilegiat i sobretot pel que fa el seu tractament massa homogeneitzant de les experiències dels immigrants i dels nens i nenes adoptats a Europa. crec que no és prou conscient del privilegi des del qual parla, i m’hauria agradat veure un relat una mica més plural, potser més conscient dels problemes i conflictes que hi ha a Etiòpia amb les diverses identitats culturals, i sobretot més crític amb les polítiques locals. pero bé, entenc que al cap i a la fi son unes memòries, i que no li deu a ningú ser portadora d’un discurs concret.

[Saruka · Rating 4 out of 5]

Que necesarios son libros así, que nos muestren desde otros ojos a los que no estamos acostumbrados las diferentes realidades. Me ha impresionado como deja atrás el rencor, la pena o el dolor para narrar sus recuerdos de infancia que van creciendo con ella y haciéndola la mujer que es hoy. Tan interesante me ha resultado el tema de Etiopía, el cual desconozco por completo, como el de las adopciones internacionales y su realidad. Sin duda seguiré lo que vaya escribiendo porque aunque estamos en puntos muy distintos en algunos temas, me ha gustado mucho la generosidad con la que ha compartido sus pensamientos, sus experiencias, en definitiva su vida.

[Bea · Rating 4 out of 5]

Que bueno leer un relato de la persona adoptada y no de los padres adoptantes. A mi parecer, creo que faltan más voces así. Buena lectura para tener más información sobre las adopciones desde la otra perspectiva.
Un libro muy interesante donde Ennatu explica los recuerdos que tiene antes de su adopción, como se adaptó a Catalunya y su vida adulta. Además, explica temas económicos, sociales y políticos de su país que te hacen adentrarte en la historia, ponerte en contexto y entender mucho mejor el porqué de su situación.
Lectura fácil y rápida. Lo recomiendo.

[Adheip Rashada · Rating 5 out of 5]

Burnt Eucalyptus Wood holds Ethiopia’s complexities with a rare sense of care. Ennatu writes about belonging and displacement in a way that feels both deeply personal and quietly political. Her reflections on family memory, language, and the feeling of growing up between different worlds are especially moving. The softness of her voice never hides the strength of what she is saying. It is a book that stays with you long after you close it, and I am grateful to know the person who wrote it.

[Paola Clementinalaan · Rating 5 out of 5]

Brillant. El vaig comprar pensant que era una novel.la i no, és la història real de l’autora, que ha escrit un relat molt necessari sobre la construcció de la identitat en el context d’una adopció internacional. Aquest llibre l’hauria de llegir tothom.

“Com ens fem nostres els llocs? Com formem prt dels llocs sense ser-ne autòctons?”

[Mercè · Rating 4 out of 5]

Tot i que les qüestions més geopolítiques m'han costat (em queden grans i honestament no m'interessen gaire), aquest llibre és una bona reflexió sobre la identitat, les desigualtats, el racisme i el feminisme. Prou lleuger i amb un bon equilibri entre la part més assagística i el relat personal de l'autora.

[Catalina · Rating 5 out of 5]

Sent jo mateixa al mig d'identitats, llegir relats d'altres persones que comparteixen aquest sentiment és força conmovedor.
L'escriptura d'Ennatu és fluida, critica, captivant. No ens narra només la seva experiència, sino que també els seus pensaments (politics, feministes, anti-racials, identitaris): es noten tots els estudis fets.
Amb moltes ganes de continuar llegint-la.

[Leah · Rating 5 out of 5]

So beautifully written.

I really loved hearing about Ennatu's life story. Her way of writing is just so smooth and yet so nicely to the point.

Really enjoyed learning more about Ethiopian history; past, present, and future.

[Marta Casanovas · Rating 5 out of 5]

lectura obligatòria!!!☝🏽

[Noa · Rating 5 out of 5]

4.5

[Marlen · Rating 3 out of 5]

Una autobiografia que reflexiona sobre la construcció de la identitat des d’una vessant interseccional.