Cendres o L'Inefable Philip són dues cares d'una novel·la que Aurora Bertrana no va aconseguir publicar, a causa de l'escàndol que podria suposar per a la moral de l'època. Emmarcada en l'abans i el després de l'esclat de la Guerra Civil, i situada entre Barcelona, la Costa Brava, Ginebra i l'Alta Savoia, l'obra dissecciona el fracàs d'un matrimoni burgès. Sense embuts, l'autora mostra l'existència dels «quatre sexes» i retrata tot de personatges pintorescos, entre els quals cal destacar els artistes de la bohèmia ginebrina que la van acollir durant els primers anys d'exili. Així doncs, la gironina va escriure una novel·la basant-se en la pròpia experiència; això no obstant, va caure en l'ostracisme, malgrat el vot de confiança de Salvador Espriu, que va accedir a prologar-la. Es tracta d'una obra lligada a un context molt concret, d'una baula poc coneguda de la vida i l'obra d'Aurora Bertrana. Cendres és aquella novel·la del segle XX que s'obre pas en ple XXI.
Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) és una de les grans figures del feminisme català. Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, Aurora aprofita els estudis musicals per obrir-se camí lluny de la família i comença a guanyar-se la vida a Barcelona tocant de nit en un trio femení, abans de fundar a Ginebra la primera jazzband formada íntegrament per dones. Del seu pas per la colònia francesa de Tahití en surt el primer llibre que publica, Paradisos oceànics, aviat seguit per El Marroc sensual i fanàtic, llibre de viatge i estudi sobre la condició de la dona en un país musulmà. Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, esdevé redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, i el 1938 s’exilia a Suïssa, d’on no tornarà fins al cap de deu anys. El seu exili en un país europeu, quan la majoria d’escriptors catalans es refugien a Amèrica, marca la seva obra posterior. Les novel·les Entre dos silencis (1958) i Tres presoners (1957) recullen la seva experiència al poble francès d’Étobon, on arriba just després de l’armistici del 1945, i elaboren una vivència que la literatura de l’època aborda rarament: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.
Aurora Bertrana t'estimo tant. Gràcies per haver-te escrit sobre diversitat sexual als anys 60, malgrat et rebutgessin en diversos premis, no et deixessin publicar la novel·la i fessis escandalitzar els moralistes de l'època
M'ha encantat! És important contextualitzar la novel·la abans de llegir-la i entendre que en el seu moment en van prohibir la difusió i publicació pels temes que tractava Aurora Bertrana en el seu relat. La nota de l'editora, tant a l'inici com al final, és una delícia per arrodonir la lectura. És una novel·la crítica amb la vida burgesa catalana del segle XX on hi afloren moltes qüestions culturals i socials d'un passat no gaire llunyà. Llegiu-la!
Ahir (literalment en el sentit estricte de literalment) em vaig llegir aquest llibre, i és bastant llarg. També és cert que no tenia gaire res més a fer, però això no ho aconsegueix qualsevol llibre, sobretot considerant que no estic en el meu *prime* mentalment aquests dies. M'ha semblat molt àgil, amb una llengua genial però sense embarbussar-se en descripcions.
Potser spoiler:
els personatges es fan insuportables (suposo que és part de la gràcia).
145: «¿Quina relació té el que ell no em dona, el que ell no em professa, amb l'amor que m'inspira? ¿És l'amor un negoci en el qual cada accionista espera guanyar un tant per cent del seu capital? ¿Se'n pot dir amor a l'acceptació d'homenatges, afalacs i carícies? Més aviat podríem dir-ne egoisme o comoditat. El meu amor per en Philip està per damunt del sentit pràctic»
Tema escriptora catalana exiliada a suïssa doncs el meu nou imperi romà... una novel·lota d'aquelles q t'acompanyen un temps si t'ho manegues bé. llegida a buenos aires ah💔 recomano!! entra bé i descriu atmosferes molt memorables
❤️ Cendres 💔 🖋️ Aurora Bertrana 📘 Ela geminada 📖 385 pàgines 🏠 Biblioteca García Márquez
Aquesta novel•la, que no va arribar a veure la llum als 60 quan l'autora volia haver-la publicat per l'escàndol que hauria provocat, ha acabat arribant a les nostres mans vora 60 anys després, quan encara tinc dubtes que el món avanci com deuria.
Cendres és la història de l'Anna Valls, una noia de família burgesa que s'enamora perdudament del Phillip Seyin, un anglès afincat a Barcelona què esdevé l'amo d'una fàbrica en morir son pare.
L'Anna i en Phillip es casen, tot i que ell l'avisa des de l'inici que no podrà donar-li allò que vol. Sense entendre-ho massa, el matrimoni tira endavant però com una façana, res més.
La novel•la es desenvolupa entre el anys previs a la Guerra Civil, durant aquesta i fins just les acaballes de la mateixa, així que imagineu-vos en aquell context què podia passar si un matrimoni no rutllava. Ella patint per ell, ell vivint una vida bohèmia, despreocupada i de llibertinatge, l'etern enamorat d'ella sempre present, la família d'ella intentant que s'entenguin... I mentres, esclata la guerra i uns i altres marxen a refugiar-se a Suïssa en diferents tandes fugint de la revolta dels rojos.
Una novel•la que volia guanyar el premi St Jordi l'any 1967 i que va acabar en un calaix durant anys i anys. Parlar obertament de com de casa cap enfora es guardaven les aparences mentre dins de casa tot era un malendreç, a més de les diverses expressions de gènere i orientacions s3xuAls no encaixa gaire com a betseller en l'època franquista, oi?
✅ No passa el test de Bechdel ♀️ Presència del col•lectiu LGTBIQA+
Un libro totalmente desconocido para mí y que me recomendaron vía reseña en IG. Lo vi disponible en la biblioteca municipal y me lancé por él. Me ha gustado mucho.
Un llibre que explora el matrimoni burgués i el que més em va intrigar, la vida dels quatre sexes. En aquest sentit ofereix un retrat de la societat burgesa de la época, que interrelaciona els artistes i homosexuals que en viuen als marges, amb la mirada francament cega dels benestants que no en fan escàndol per no ser ells escàndol. Un retrat interessant d'aquest moment, incloent la vivència de la guerra civil i els bombardejos de Barcelona des de la perspectiva dels qui ho tenien tot i de cop no saben passar amb menys. Malgrat tot, el que m'ha costat més és empatitzar amb el matrimoni, ella, obnuvilada per l'amor i mancada d'idees propies, ell, l'arquetip del bon-vivant mancat de tota empatia a pesar de ser coleccionista de persones.
No sé encara discernir si és un text molt modern o molt cursi. Imagino que avançat al seu temps si ens posem les ulleres de l'Espanya de l'època; no tant, si el jutgem des de l'òptica de dones amb ments més preclares com la Woolf o des de l'actualitat (fet que seria molt injust). En qualsevol cas, és una novel.la àgil, ben escrita, que flueix i amb un català preciós. Només per això i perquè la seva escriptora ha quedat, com moltes, eclipsada, se l'ha de rescatar i fer justícia.
"El fracàs d'un matrimoni burgés" sempre m'atrau com a premisa. Malauradament, Cendres no ha estat a l'altura de les expectatives que hi havia dispositat. Entre dos silencis em va semblar brutal, però em sembla que Cendres ha estat recuperada a la força, en un deliri filològic que no ha tingut gaire en compte la rellevància del text en el context actual.
La prosa de l'Aurora Bertrana em facina. Lleugera, directa i d'un vocabulari ric. Fa un retrat d'una burgesia histriònica als anys trenta. Un Philip Seyin indeleble i una Anna Valls que bleixa amor, són els protagonistes. ❤️🩹