Els contes d'Anna Murià són sensualitat i són misteri, són cònica i són èpica, són memòria i són anticipació. Murià és una de les millors narradores del nostre segle XX, encara que la seva obra i el seu nom hagin quedat al marge de les grans vindicacions. Fins ara. Aquest volum aplega les seleccions de contes que va fer l'autora a Via de l'est (1946) i El país de les fonts (1978) i s'hi rescaten dues narracions més sobre la Barcelona en guerra. La primera part inclou un retaule únic protagonitzat pels companys d'exili a Roissy-en-Brie (Rodoreda, Trabal, Obiols, Bartra, ella mateixa...) i la segona part és una mostra de la narrativa entre gèneres de Murià als anys setanta, de tornada a Catalunya, un país que ja no era ben bé el seu.
«El desconeixement que sovint ha envoltat la seva obra entre massa lectors permet dir, a vint anys del seu traspàs, que estem de sort: llegir-la ara és una oportunitat que ens mereixem, i podem fer-ho millor que en els anys de l’exili, que va publicar relativament poc, i els anys d’ençà del retorn el 1970.» — Del pròleg de Mercè Ibarz.
Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002). Narradora, traductora i periodista. Durant la Guerra Civil espanyola va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser una de les escriptores fundadores del Grup Sindical d'Escriptors Catalans (1936), precedent de l'actual Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Es va iniciar en la novel·la amb Joana Mas (1933). En acabar la guerra civil, es va exiliar a França i, després, amb el poeta Agustí Bartra, a la República Dominicana, Cuba i Mèxic, on van viure durant trenta anys. Van tornar a Catalunya el 1970 i es van instal·lar a Terrassa. És autora de Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967) i L'obra de Bartra (1975), on explica la vida que va viure amb el poeta, tant l'aventura familiar com la intel·lectual. Amb la novel·la El meravellós viatge de Nico Huehuet a través de Mèxic va obtenir el premi Folch i Torres (1974).
Vaig començar el recull amb entusiasme. El relat titulat «Sota la pluja» (1937) em va conquerir, i amb els de «Via de l’est» (1946) hi vaig connectar força.
Ara bé, els set darrers relats, que formen part d’«El país de les fonts» (1978), m’han deixat prou fred, amb un cert regust amarg. Llàstima!
«Per què cercar un futur si encara no he espremut del tot el present?»
3,75 quina una l’anna murià i que poc valorada. ja l’havia llegit abans i em va entusiasmar fet que va fer que comprés aquest recull on hi ha gairebé tots els seus relats. he gaudit i connectat amb la primera part on es pot relacionar clarament l’obra amb la vida de l’artista i també els contes de la guerra i l’exili , en canvi, a la segona se m’han fet més pesats els relats (aquest cop també més llargs i fantàstics) de l’autora.
M'ha sorprès moltíssim i m'ha agradat descobrir a aquesta autora, tant els contes de l'inici on relata l'experiència a l'exili amb personatges coneguts com Rodoreda, Obiols... com en els del final.