What do you think?
Rate this book
Te deix, amor, la mar com a penyora
Introducció i propostes de treball d'Isidor Cònsul. "Te deix, amor, la mar com a penyora" és un títol ja mític de la narrativa catalana més recent. Les històries que componen aquest volum les protagonitzen uns personatges al marge de la "normalitat" quotidiana, aquells que no han pogut o no han volgut ser assimilats per les convencions que regeixen el món i que han buscat altres formes de convivència. És potser per la llibertat que s'hi respira, juntament amb una elaboració estilística que només els grans escriptors saben construir, que aquests contes s'han convertit en un punt de referència per a milers de lectors i han mantingut la vigència u la frescor molts anys després de la primera edició. Aquest volum inclou el relat "Jo pos per testimoni les gavines".
140 pages, Paperback
First published April 1, 1975
21 people are currently reading
694 people want to read
About the author
Carme Riera
94 books48 followersCarme Riera pasó su infancia y adolescencia en Palma de Mallorca, hasta que en 1965 se fue a estudiar filología en la Universidad Autónoma de Barcelona, por la que se licenció en 1970. Después se convirtió en catedrática de literatura española de su alma máter; es especialista en el siglo de oro y dirige también talleres de escritura.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 107 reviews
February 18, 2022
Carme Riera juga amb nosaltres i ens presenta un recull de relats un tant desconcertants. M'he trobat buscant fils conductors de dubtosa existència i he trobat relacions gairebé inversemblants entre capítols i parts. Torna poesia tots els temes que toca, el suïcidi, les malalties mentals, la mort, els abusos sexuals, l'homosexualitat en un punt en que era depravació i clandestinitat. I ho fa tan bé, que és gairebé impossible no sentir-se representada. A més, mescla trascendència i quotidianitat amb una normalitat envejable.
Amb la seva prosa, aconsegueix sinestèsies entre colors i situacions concretes (angoixants, felices, alliberadores...). Utilitza els records continuament per fer salts temporals que d'altra forma no hi cabrien. Genuïna i amb un lèxic riquíssim confereix tantes capes als relats que fa que els llegeixis vàries vegades i que siguin àmpliament interpretables.
M'ha encantat!
Amb la seva prosa, aconsegueix sinestèsies entre colors i situacions concretes (angoixants, felices, alliberadores...). Utilitza els records continuament per fer salts temporals que d'altra forma no hi cabrien. Genuïna i amb un lèxic riquíssim confereix tantes capes als relats que fa que els llegeixis vàries vegades i que siguin àmpliament interpretables.
M'ha encantat!
April 23, 2020
Aquest llibre, amb el que Carme Riera es va estrenar a la literatura, és una arreplega de contes i microrelats de diversa índole però amb dos elements, la mar i la dona, que es repetixen sovint.
El volum està dividit en tres blocs com a perspectives diferents per a exposar un crit de llibertat als últims anys del franquisme, perquè Riera contempla una altra forma d'entendre la vida mitjançant les seues protagonistes, potser relatant la intimitat pròpia en la veu dels personatges. El llenguatge, encara que en prosa, és indubtablement poètic, encisador per la seua riquesa lèxica i per la intensitat, tendresa i intimitat expressiva del text.
No tinc cap dubte de perquè és considerat un dels grans títols de la narrativa catalana recent.
El volum està dividit en tres blocs com a perspectives diferents per a exposar un crit de llibertat als últims anys del franquisme, perquè Riera contempla una altra forma d'entendre la vida mitjançant les seues protagonistes, potser relatant la intimitat pròpia en la veu dels personatges. El llenguatge, encara que en prosa, és indubtablement poètic, encisador per la seua riquesa lèxica i per la intensitat, tendresa i intimitat expressiva del text.
No tinc cap dubte de perquè és considerat un dels grans títols de la narrativa catalana recent.
Read
August 14, 2025"Tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te a l'OBLIT NECESSARI on tants de cops t'he esperat".
Que afortunades que som de tenir la prosa de la Carme Riera, m'ha deixat corpresa. De moment, potser és el llibre que he gaudit més d'ella. El recomano moltíssim. Això sí, potser en moments de tranquil•litat emocional!❤️🩹
Que afortunades que som de tenir la prosa de la Carme Riera, m'ha deixat corpresa. De moment, potser és el llibre que he gaudit més d'ella. El recomano moltíssim. Això sí, potser en moments de tranquil•litat emocional!❤️🩹
November 17, 2021
Una joia. M’ha agradat moltíssim l’estil de la Riera, i especialment els relats escrits en el dialecte mallorquí. Encara no he llegit res escrit en eivissenc però això s’hi apropa molt.
Per ser totes històries curtes, tenen profunditat, i els personatges es senten reals i propers. Quina troballa!
Per ser totes històries curtes, tenen profunditat, i els personatges es senten reals i propers. Quina troballa!
January 25, 2023
QUIN LLIBRE. Què maco és el vincle amb el mar que dibuixa sobre el paper la Carme... Paraules escollides amb molt de tacte, considero que juga amb la lectora i et porta on no esperaves acabar. Llibre per gaudir!!!
February 14, 2024
dones, mort i tradicionalisme. enganxadíssima de principi a final. frases precioses i plot twists conduïts amb molta subtilesa. a més, tot i que sigui boníssim, tampoc crec que es primer relat eclipsi la resta
December 21, 2022
Ses múltiples formes de narració que té aquesta dona fan d'aquest recull una petita joia imprescindible.
August 25, 2025
Es tracta d’un recull de relats –alguns llarguets i d’altres molt breus– que tenen en comú la presència del mar, el to melancòlic i trist i els temes com la pèrdua, la mort o l’amor. A més, les protagonistes sempre són persones que no segueixen la norma.
El vaig llegir fa ben bé un mes i, mirant-ho amb perspectiva, crec que el problema és que trobo que hi ha dos relats que eclipsen la resta: “Te deix, amor, la mar com a penyora” i “Qui enviava les flors a na Glòria?” són senzillament insuperables. Suposo que el fet de començar per “Te deix, amor, la mar com a penyora” va fer que les expectatives es disparessin i per això després em va decebre una mica. El llibre està molt i molt ben escrit, de veritat, és un plaer llegir cada frase, i a més m’encanta com dona veu a persones que en la seva època no en tenien. En general, però, no vaig acabar d’entrar en cap relat a part dels dos que he mencionat i la majoria se’m van fer avorrits.
El vaig llegir fa ben bé un mes i, mirant-ho amb perspectiva, crec que el problema és que trobo que hi ha dos relats que eclipsen la resta: “Te deix, amor, la mar com a penyora” i “Qui enviava les flors a na Glòria?” són senzillament insuperables. Suposo que el fet de començar per “Te deix, amor, la mar com a penyora” va fer que les expectatives es disparessin i per això després em va decebre una mica. El llibre està molt i molt ben escrit, de veritat, és un plaer llegir cada frase, i a més m’encanta com dona veu a persones que en la seva època no en tenien. En general, però, no vaig acabar d’entrar en cap relat a part dels dos que he mencionat i la majoria se’m van fer avorrits.
September 14, 2022
M’ha agradat molt la primera part i, sobretot, el primer conte, ja que en gran part de la resta no he arribat a sentir-m’hi connectada. Tot i això, l’estil poètic m’ha atrapat des d’un primer moment, així com les imatges de la dona i el mar o la interconnexió entre els relats. És un 3'5.
“Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora."
“Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora."
April 30, 2022
Quina gran prosa ! El llibre debut d'una de les nostres grans escriptores.
July 12, 2023
m’encanten els llibres curtets i amb històries diferents però que totes van cap a la mateixa banda. molt bonic!!
December 8, 2025
Recull de relats entorn la dona i el mar, molt íntims i sincers, redactats en mallorquí, llengua materna de la Carme Riera. Escrits entre el 1971 i 1974, tracten diverses temàtiques aleshores altament controvertides —l’homosexualitat, els abusos sexuals, la violència domèstica, la solitud, el deliri…— amb una lírica sorprenent. Es respira al llarg de tota la novel.la la fortalesa de l’escriptora i el seu sentiment d’inconformisme i denúncia en temps de franquisme. M’ha encantat, molt recomanada.
Te deix, amor, la mar com a penyora:
“Jo sí que sabia, amb tota certesa, que l’única finalitat del nostre amor era, senzillament, l’amor.”
Mar, amor meu, acompanyament a sis veus:
“Hem festejat 10 anys. De puntes t’he vist arribar cada tarda, davall la finestra, sense gosar entrar mai a la meva cambra que, per a tu, restava oberta. He sentit des dels teus llavis les paraules més belles i m’he mirat en la blavor perfecta dels teus ulls. Avui, a la fi, he comprès: eres tu que esperaves que jo baixés a llençar-me als teus braços per perdre’m per sempre més dins la teva immensitat il·luminada, mar, amor meu.”
Qui enviava flors a na Glòria?:
“Somreia més que amb els llavis, amb els ulls.”
“La bellesa fa mal, però en fa, molt més, la seva absència…”
Era el seu pa de cada dia:
“Mirant-se als ulls coneixien el color de les coses i posaven llum nova als estels. Un remolí de somnis, encara no encetats, enlluernava un desig d’albons i primaveres.”
“Eren joves i bells i s’estimaven”
“—Porti’ns una llesca d’amor sucada amb oli; és el nostre pa de cada dia.”
I dir-vos com ara la pluja:
“I tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l’OBLIT NECESSARI on tants de cops t’he esperat.”
“A Eva, a a la dona. Als que no hi són tots…
Als que es passegen del braç la anormalitat. Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorva la bellesa…
Però també a tots els altres.”
Aquest extracte m’ha recordat a l’inici del llibre King Kong Théorie, escrit 30 anys després. S’inspirà Despentes en Carme Riera…?
Te deix, amor, la mar com a penyora:
“Jo sí que sabia, amb tota certesa, que l’única finalitat del nostre amor era, senzillament, l’amor.”
Mar, amor meu, acompanyament a sis veus:
“Hem festejat 10 anys. De puntes t’he vist arribar cada tarda, davall la finestra, sense gosar entrar mai a la meva cambra que, per a tu, restava oberta. He sentit des dels teus llavis les paraules més belles i m’he mirat en la blavor perfecta dels teus ulls. Avui, a la fi, he comprès: eres tu que esperaves que jo baixés a llençar-me als teus braços per perdre’m per sempre més dins la teva immensitat il·luminada, mar, amor meu.”
Qui enviava flors a na Glòria?:
“Somreia més que amb els llavis, amb els ulls.”
“La bellesa fa mal, però en fa, molt més, la seva absència…”
Era el seu pa de cada dia:
“Mirant-se als ulls coneixien el color de les coses i posaven llum nova als estels. Un remolí de somnis, encara no encetats, enlluernava un desig d’albons i primaveres.”
“Eren joves i bells i s’estimaven”
“—Porti’ns una llesca d’amor sucada amb oli; és el nostre pa de cada dia.”
I dir-vos com ara la pluja:
“I tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l’OBLIT NECESSARI on tants de cops t’he esperat.”
“A Eva, a a la dona. Als que no hi són tots…
Als que es passegen del braç la anormalitat. Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorva la bellesa…
Però també a tots els altres.”
Aquest extracte m’ha recordat a l’inici del llibre King Kong Théorie, escrit 30 anys després. S’inspirà Despentes en Carme Riera…?
October 23, 2024
El primer relat és d'una bellesa infinita, que fa que necessitis més paraules de la Riera. En els que el segueixen hi ha hagut de tot, especialment davallades, però l'últim torna a ser una preciositat, que tanca el cicle d'aquests dos dies en què la mar m'ha acompanyat. Gràcies 🌊
February 9, 2024
Si s'hagués acabat a la pàgina trenta-sis li posaria cinc estrelles. El vaig llegir fa exactament un any sense prestar gaire atenció, ara que ja he millorat un poc la meva concentració lectora l'he gaudit molt més. Trobar-hi dedins un paper amb un poema de fa trenta anys del meu padrí ha estat la cirereta a un llibre preciós.
«La bellesa fa mal, però en fa més, molt més, la seva absència».
«La bellesa fa mal, però en fa més, molt més, la seva absència».
May 31, 2023
Quina troballa, quina delícia! Què ben escrit!! La veritat és que no sé en quin món visc i no entenc perquè no n’havia sentit a parlar fins ara. L’autora ens proposa històries curtes on fa protagonistes dones que no acaben d’encaixar a la “normalitat”. M’ha agradat molt, no tinc res més a afegir. Una tendresa de llibre
September 22, 2023
Que bonito que triste y que turbio
February 24, 2025
Relats sobre històries d'amor amb diversos finals, amb especial rellevància de la seva illa de Mallorca i el Mediterrani. Alguns relats incorporen el tema del lesbianisme, el qual era motiu, al menys, d'escàndol als temps en què es va publicar.
August 2, 2025
Cada cop que llegeixo algo de la Carme Riera me'n enamoro més i més.
És molt boig dir que m'ha recordat a "Como bestias" el format sinó més?
És molt boig dir que m'ha recordat a "Como bestias" el format sinó més?
October 24, 2025
llibre que li agrada a l'àvia, i me l'ha recomanat i deixat
February 10, 2022
Te deix amor, la mar com a penyora" ("Te dejo amor, el mar como prenda") Carme Riera. 1975
Es una recopilación de relatos cortos, en los que sus protagonistas están de alguna manera fuera de lo que se considera "normal". Fue el primer libro publicado de Carme Riera, elogiado y convertido en un imprescindible de la literatura en catalán.
Que el título incluya el mar, como podéis imaginar es una pista de lo que encontraremos dentro.
En todos los relatos el mar se eleva como un personaje más. Eso me gusta. Y también me ha gustado la manera de escribir, tan aferrada, tan pegada a Mallorca. No sólo por las expresiones, sino por las descripciones y los estados.
Es un libro muy poético, para leer, degustando, poco a poco.
Aparte del brillante primer relato, que da nombre al libro y para mí es el mejor, hay alguno más que destaco, como "Mariposas de inciertos colores...":
"Me gustaría comprobar una vez más como puede llegar a ser dulce tu voz y cuanta ternura escondida guardan tus palabras. Pero es de dia y no puedo llegar a ti. Querría inmobilizar la noche en las vidrieras, romper relojes, calendarios, cuentagotas. PAra siempre más horas, días, meses. Eternizar la sedosa y aterciopelada noche..."
No sé si la traducción queda tan bella como la versión original, pero así, en es tono, todo el libro.
Carme Riera tiene un estilo muy personal, que he disfrutado. Una capacidad de retrato sensible pero acertada, de las pasiones, el amor, el mar, la pérdida y la libertad.
Consigue que mientras lees (al menos yo) te replantees tu propias experiencias, que pienses sobre el paso del tiempo, sobre las personas y sentimientos que te envuelven. Consigue que cada relato sume una nueva certeza. Por eso me ha supuesto una lectura enriquecedora.
Como curiosidad, estos relatos fueron escritos cuando yo nacía, aunque el libro fue publicado dos años después.
Es una recopilación de relatos cortos, en los que sus protagonistas están de alguna manera fuera de lo que se considera "normal". Fue el primer libro publicado de Carme Riera, elogiado y convertido en un imprescindible de la literatura en catalán.
Que el título incluya el mar, como podéis imaginar es una pista de lo que encontraremos dentro.
En todos los relatos el mar se eleva como un personaje más. Eso me gusta. Y también me ha gustado la manera de escribir, tan aferrada, tan pegada a Mallorca. No sólo por las expresiones, sino por las descripciones y los estados.
Es un libro muy poético, para leer, degustando, poco a poco.
Aparte del brillante primer relato, que da nombre al libro y para mí es el mejor, hay alguno más que destaco, como "Mariposas de inciertos colores...":
"Me gustaría comprobar una vez más como puede llegar a ser dulce tu voz y cuanta ternura escondida guardan tus palabras. Pero es de dia y no puedo llegar a ti. Querría inmobilizar la noche en las vidrieras, romper relojes, calendarios, cuentagotas. PAra siempre más horas, días, meses. Eternizar la sedosa y aterciopelada noche..."
No sé si la traducción queda tan bella como la versión original, pero así, en es tono, todo el libro.
Carme Riera tiene un estilo muy personal, que he disfrutado. Una capacidad de retrato sensible pero acertada, de las pasiones, el amor, el mar, la pérdida y la libertad.
Consigue que mientras lees (al menos yo) te replantees tu propias experiencias, que pienses sobre el paso del tiempo, sobre las personas y sentimientos que te envuelven. Consigue que cada relato sume una nueva certeza. Por eso me ha supuesto una lectura enriquecedora.
Como curiosidad, estos relatos fueron escritos cuando yo nacía, aunque el libro fue publicado dos años después.
August 29, 2025
Un quatre llarg. No em solen agradar els llibres d'històries curtes, però la prosa d'aquest és exquisida.
"Tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l'OBLIT NECESSARI on tants de cops t'he esperat.
Però, digue'm, què en faré, de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?"
"Tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l'OBLIT NECESSARI on tants de cops t'he esperat.
Però, digue'm, què en faré, de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?"
February 20, 2021
''Enyor la mar. L'enyor només perque, en veure-la, pens que tu restes a l'altra banda i que de mar a mar, de riba a riba, hi ha menys camí que de ciutat a ciutat.''
''...ens esperava la bellesa, que es confonia amb la teva-meva imatge quan em mirava a l'espill de la teva carn.''
''Vull recordar punt per punt aquells moments, xupar-me els dits del record, com un infant es xupa els dits plens de confitura.''
''Començo a inventar-te...''
M'ha agradat molt. Carme Riera, per mitjà de diversos relats, descriu d'una manera molt poètica i, alhora, amarga, l'enyor de la passió, dels éssers estimats i del mar, que envolta la terra de l'autora, Mallorca, i on s'ubiquen la majoria de personatges.
''...ens esperava la bellesa, que es confonia amb la teva-meva imatge quan em mirava a l'espill de la teva carn.''
''Vull recordar punt per punt aquells moments, xupar-me els dits del record, com un infant es xupa els dits plens de confitura.''
''Començo a inventar-te...''
M'ha agradat molt. Carme Riera, per mitjà de diversos relats, descriu d'una manera molt poètica i, alhora, amarga, l'enyor de la passió, dels éssers estimats i del mar, que envolta la terra de l'autora, Mallorca, i on s'ubiquen la majoria de personatges.
August 20, 2021
El títol es un cant de sirena que et condueix a fer un capfico dins la profunditat de les pors que engendra la nostra societat. Com els éssers sensibles hi han de sobreviure i proven de seguir fidels a la seva vitalitat. Una veu de dona que escriu i descriu maravellosament aquest espectre que viu dins totes nosaltres amb un llenguantge illenc sincer i meticulós que resulta en una composició de relats vius i presents per a totes les persones que hem enyorat sentir-mos a casa i a prop de la mar.
February 6, 2024
crec que tornar-lo a llegir li ha fet justícia a moltes de ses històries que queden eclipsades per sa primera (bastant inevitable). m'agrada tant com entrellaça la mar i sa mort, com escriu...
"Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora".
"Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora".
March 18, 2021
molt tendre i sincer, una lectura obligatoria, molt diferent i amb molt d'amor
March 10, 2017
El llibre m'ha agradat prou més de l'esperat, aixina que no puc queixar-me.
Però mare meua... la història de la monja pintora m'ha deixat amb una sensació indescriptible al cos, uf.
Però mare meua... la història de la monja pintora m'ha deixat amb una sensació indescriptible al cos, uf.
March 10, 2017
Llenguatge i relats preciosos, poesia en prosa totalment. Gran estimació per Mallorca.
February 10, 2022
carme riera una mallorquina q va deixar de salar quan va anar a viure a sa ciutat comtal, fet imperdonable, però un gran relat que sincerament vaig plorar
November 26, 2022
na carme riera obrint es llibre amb dues pàgines dedicades a lo lletja que és sa barceloneta... representació mallorquina d'alt nivell
Displaying 1 - 30 of 107 reviews