Donar nous als nens

by Gabriel Ferrater, Marina Porras Martí (Foreword)

Al 2022 es commemoren els cent anys del naixement de Gabriel Ferrater i, alhora, el cinquantè aniversari de la seva mort. Amb una selecció i pròleg de Marina Porras, Donar nous als nens és una meravellosa porta d'entrada a l'obra i al pensament de l'autor.

«Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres».

Vet aquí una porta d’entrada generosa i diversa a l’obra de Gabriel Ferrater més enllà de Les dones i els dies. Costa d’imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d’una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta.

Selecció i pròleg de Marina Porras.

Donar nous als nens és un dels títols que forma part de la col·lecció «Autories».

398 pages, Paperback

Published January 1, 2022

About the author

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972). Escriptor i lingüista. Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes. L'erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seva obra. Els poemes "In memoriam" i "Poema inacabat", són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a escriure una sèrie d'articles de doctrina lingüística a Serra d'Or (1969-72) sota el títol "De causis linguae", dels quals destaca l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle. Va traduir al català Der Prozess, de Franz Kafka; Language, de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics, de Noam Chomsky.

Reviews

[Arià Abenoza · Rating 5 out of 5]

Portent d'intel·ligència. Sento que entenc millor la poesia i el país. N'he escrit a Núvol:

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/...

[Marc Calvo · Rating 4 out of 5]

El pròleg es boníssim. Els articles són de consulta, però molt bons també.

[Pau · Rating 3 out of 5]

Ferrater és el millor; és un snob exquisit però és el millor. El pròleg de la Marina està molt bé com a biografia. El que no entenc d'això del Ferrater es perquè tota l'estona fan matxembrats de llibres i perquè no reediten els que ja hi són que són preciosos i estupendos i estan meravellosament editats per sun germà Joan.
Com allò del Cornudella del curs de literatura catalana. Tota l'estona ajuntant trossos d'aquí i bocins d'alla fent veure que es la gran novetat. Sempre és una bona notícia que Ferrater torni a llegir-se. Visca les contradiccions. Prou!

[Gerard · Rating 4 out of 5]

Les expectatives en literatura són contraproduents perquè pots desitjar ferventment que un autor pel fet de ser qui és t’hagi d’agradar i això mateix pot fer perillar el teu judici a l’hora de valorar-lo en la seva justa mesura. Sens dubte aquesta era una de les pors a les quals m’enfrontava davant de la lectura del pròleg en forma de biografia de Gabriel Ferrater a l’antologia de textos Donar nous als nens. Ignoro si li va passar el mateix a la Marina Porras, però des del primer moment es fa evident l’admiració de Porras per Ferrater; és contraproduent pel conjunt de la biografia? No, de fet, l’aposta de la Marina Porras per resseguir l’obra de Ferrater en paral·lel a la seva vida és una de tantes tries encertades de l’autora que permet que el lector s’adoni de com la poesia de Ferrater era un reflex de l’estat d’ànim i de la vida del poeta; així, és aquesta orientació que atorga solidesa al text i trena un fil argumental que enllaça vida i obra en una sola madeixa, cosa que evidencia el coneixement de Marina Porras del conjunt de l’obra ferrateriana. Així mateix, l’aportació de diverses veus a l’hora de definir Ferrater —el seu germà, les seves examants o els amics— atorga al text una mirada polièdrica sens dubte necessària a l’hora d’abordar una personalitat complexa com la de Gabriel Ferrater tot i que en algun cas també li serveix a Porras per passar comptes pendents amb l’exemple paradigmàtic de Carlos Barral. Ara bé, tot i la voluntat d’exhaustivitat, sense arribar a esdevenir abassegadora, sí que s’intueix un mur invisible que impedeix a Porras de mostrar un diagnòstic precís —tot i que algunes idees sobrevolin constantment el text sense acabar de concretar-se— que ens hauria de permetre conèixer ja no només la personalitat de Gabriel Ferrater sinó també els motius de la manca d’adaptació patològica de Ferrater a l’hora d’enfrontar-se a la vida real, certament motivats per la manca de contacte amb el món exterior durant la seva infància i fins als deu anys. Per tant, al llarg de la lectura de tot el pròleg m’ha envaït la sensació que l’autora cercava preservar la figura de Ferrater d’un homenatge a la seva alçada; en aquest sentit, la Marina Porras va construint la imatge de Ferrater com la d’un ésser lluminós, «un vitalista», per agafar les mateixes paraules de Porras, «que no es vol deixar prendre la innocència en un món fastigosament materialista, un home angoixat que dissimula el seu món interior amb la festa i l’espectacle». És precisament per aquest món interior que passa de puntetes sense acabar de concretar-se, és a dir, basteix un personatge ideal sense plantejar amb concisió el perquè de la seva cara més fosca.
D’altra banda, malgrat que la Marina Porras no construeixi un text academicista, cosa que cal agrair-li, sí que he trobat a faltar que referenciés la profusió de cites que inclou l’assaig per poder determinar-ne l’origen, una qüestió que penso que el lector hagués agraït per la possibilitat de permetre-li aprofundir en la figura de Gabriel Ferrater i el seu entorn.
En definitiva, la Marina Porras construeix un assaig que cerca glossar Gabriel Ferrater, però també donar a conèixer els aspectes més destacats de la vida i obra de l’autor de Teoria dels cossos, una qüestió amb la qual ens ofereix els millors moments d’aquest pròleg, tot i que li manca la voluntat —valentia?— d’abordar la figura de Ferrater en tota la seva complexitat.

[Laura Hugas Orpina · Rating 5 out of 5]

El pròleg m'ha agradat força (algunes coses no), la selecció de textos, cartes i entrevistes m'ha agradat molt. Ha estat un plaer llegir-lo: Ferrater mai no falla.

[jana · Rating 5 out of 5]

…per fi aquesta lectura ha arribat a la seva fi.
a casa, com bons ferreterians, vam comprar el llibre tan bon punt va sortir. agosarada, en el moment en què el pare el va acabar de llegir, vaig decidir començar-lo. en aquell moment, estava acabant segon de batxillerat, tenia la selectivitat francesa, la catalana…massa feina i l’estiu tampoc va acabar de ser una oportunitat per llegir-lo. ara, després d’acabar els examens i per intentar baixar totes les crisis de nerviosisme, la setmana abans de començar les “vacances”, vaig decidir recomençar la lectura. sense suposar cap sorpresa, només rellegint el pròleg ja vaig evidenciar la mestria del gabriel i la satisfacció que sento de poder-lo llegir infinitament i repetida. visca ferrater, visca.

és l’escriptor, és obligatori llegir-lo, de debò.

“això ha estat així. ha estat modèlic i exemplar.”

[Erik Roura Turégano · Rating 4 out of 5]

Una tria magistral del millor Ferrater no-poeta. Poques persones han tingut un domini tan extens de la literatura catalana i han fet tant per fer brillar les seves millors obres. I això no pas des de l’hiperlocalisme entelat, sinó amb un coneixement profundíssim de la literatura universal que li permet afirmar amb rigor que alguns autors catalans són bons de veritat.

Les cent pàgines d’introducció fan que t’atrapin tant el llibre com el personatge, amb una biografia amb ritme i idees pròpies que és, sense dubte, la millor biografia ferrateriana que s’ha escrit fins ara.

[Roger Sàbat Galceran · Rating 2 out of 5]

Creia que seria un personatge més interessant, i és clar, tot plegat m’ha resultat bastant soporífer.