I si. Especulacions sobre llenguatge i literatura

by Adrià Pujol Cruells

Aquest assaig té lloc a la cua d’una oficina de correus. N’hi ha per a una bona estona. Després d’intercanviar quatre paraules amb l’home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d’eina que ens fa humans i amb què ens expliquem el món; aquesta mena de presó mental de la qual no podem fugir, però que ens serveix per dir la paraula llibertat, que ens és tan indispensable per fer literatura com per escriure la llista de la compra; aquest invent que permet els idiomes, els argots, les arengues i les declaracions d’amor?

Esmolades i amb un sentit de l’humor de vegades hilarant, les reflexions de l’autor (que apunten tant a ell mateix com als altres) són volgudament provocadores per tal de dur el llenguatge i la producció literària al centre d’una disquisició que es vol lliure i sense traves.

160 pages, Paperback

Published March 1, 2022

About the author

Adrià Pujol i Cruells (Begur, 20 de desembre de 1974) és un antropòleg, escriptor prolífic i traductor català. Va ser professor de l'escola ELISAVA (2005-2015) i impulsor de l'Observatori de la Vida Quotidiana.
Ha publicat llibres d'assaig, biografies, ficció i no-ficció. Col·labora habitualment amb el Diari de Girona, La Llança (diari d'oci i cultura d'El Nacional), L'Avenç i la Revista de Girona. Durant un viatge a Mèxic va publicar la biografia de Joseph Pujol, conegut com «Le Pétomane». El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any. Ha realitzat habitualment treballs de museografia, destacant la seva col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona.

Reviews

[Pablo Mallorquí · Rating 3 out of 5]

I si és un assaig que especula sobre el llenguatge i la literatura, sobre quina relació mantenen i què fa que determinat llenguatge sigui literari. És la intenció, la forma, la simple proclamació o és la recepció del lector? Fins i tot un pacte entre l'escriptor i el lector. Sobre aquestes qüestions gravita aquest llibre, i ho fa amb l'estil propi d'Adrià Pujol que no es limita a fer un assaig on exposa les seves idees, sinó que fa també un joc amb les paraules i amb la forma, que permet il·lustrar in situ les seves tesis.

La part més d'idees m'ha agradat, té reflexions interessant, però la part més lúdica no hi he entrat tant ja que no soc especialment sensible a l'estil de Pujol Cruells.

[Josep Masanés]

Reseña de Y SI de Adrià Pujol HyO_editores
El Patatas, la cola de Correos, el frincadó y los mecheros (no, no es el guión de una película de Greenaway).
Adrià Pujol Cruells, el vecino de El Patatas, es un escritor catalán con una numerosa obra caracterizada por su riqueza formal. En esta novela de lo que trata es de, a través del alocado monólogo del protagonista, reflexionar sobre el sentido y características de lenguaje y literatura.
Un libro que ya desde su primera frase (un hombre, el narrador, que hace cola en Correos) pone de manifiesto su voluntad de juego y de hacer sonreír al lector, pero, junto a ello, este libro, que es un monólogo, es a su vez un ensayo sobre el lenguaje en el que utiliza el recurso de las notas a pie de página, de modo que podemos decir que es un artefacto híbrido, a la vez novela y ensayo.
Un monólogo en el que el narrador no solo piensa y desdobla su pensamiento a través de notas a pie de página, sino que también dialoga con una persona externa y también con un individuo que vive en su cabeza. Todo ello forma parte en buena medida del juego que se establece en la narración. De hecho, en la novela hay múltiples juegos: el narrador se inventa nombres de supuestas personalidades, crea nuevas palabras derivadas de otras, por ejemplo, crea de verbos a partir de sustantivos. Me ha hecho gracia comprobar que hace un poema de un prospecto farmacéutico. Esto es algo que había escuchado a Julián Herbert hablando de William Gaddis. (SIGUE EN EL ENLACE).
https://fanfan.es/y-si-una-declaracio...

[Arnau Oriol · Rating 5 out of 5]

emana fressa de llotja i sentor de sotabosc, assaig de puta mare q llegeixes amb rialleta constant i complicitat ganàpia. gol!

[Jorge Vázquez · Rating 4 out of 5]

una oda a la defensa de la literatura abordando para ello todos los estantes de cada biblioteca, desde lo onomatopéyico a lo más conceptual. un experimento, a mi parecer bastante conseguido, de por qué la literatura le tiene la batalla ganada al lenguaje; por ser más humilde, más natural, más necesario a largo plazo.

[Guillermo · Rating 5 out of 5]

«Y es significativo que esta especie de queja-constatación de Hertz la encontremos por todas partes y desde que tenemos conciencia de la cosa gremial nostra de los escritores. Un círculo, digamos, intelectual se parece a un ser vivo y por ende se puede desmenuzar categóricamente; no suele fallar: tres cuartos de diletantes entregadísimos, un cuarto de lameculos entre bambalinas y dos o tres currantes soterrados que sostienen el prestigio del círculo sin beneficiarse ni una pizca de ello. Huelga decir que estos dos o tres machacas son generosos —y un poco naifs—, y huelga recordar, también, que en los círculos no suele faltar una figura tótem —votada de entre los tres cuartos de diletantes y asumida por el cuarto de lameculos—, una guardiana espiritual –suele ser un hombretón o una mujerona que regurgita sentencias de cinturón desabrochado».