What do you think?
Rate this book
La salvatge
L'arribada de la joveníssima Dorothy – catorze anys, cabells vermells, cara pigada – és un glop d'aire fresc en la vida d’en Joaquim Simon – sexagenari, ric i divorciat–. Disposat a convertir aquella «salvatge» en un model perfecte del qual enorgullir-se, en Joaquim l'afilla i inicia la seva obra de Pigmalió.
Guanyadora del premi Sant Jordi 1993, és una duríssima reflexió sobre el desig de possessió i la seva capacitat de destrucció. Un exercici narratiu apassionant que allibera els monstres de la dominació i els miratges d'amor que provoca en les seves víctimes.
Guanyadora del premi Sant Jordi 1993, és una duríssima reflexió sobre el desig de possessió i la seva capacitat de destrucció. Un exercici narratiu apassionant que allibera els monstres de la dominació i els miratges d'amor que provoca en les seves víctimes.
- GenresFiction
219 pages, Hardcover
First published January 1, 1995
5 people are currently reading
107 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 26 of 26 reviews
November 9, 2024
Ho he passat fatal. He estat tot el llibre amb ganes de vomitar. Quin horror. És una història psicològica sobre un tarat que s’obsessiona amb una nena a qui adopta. Li poso 5 estrelles perquè realment està molt ben escrit i aconsegueix el seu propòsit, però no el tornaria a llegir ni que em paguessin. Terrorífic
February 20, 2021
L'he puntuat amb tres estrelles i no quatre perquè fins ben avançada la novel·la no m'acabava de convèncer. Potser és una qüestió de gust personal, però fins a la meitat de l'obra la idea que presenta Isabel-Clara Simó per a aquesta història evoluciona fent salts que no he sabut encaixar. D'un capítol a l'altre, la protagonista controlada excessivament pel coprotagonista -o potser antagonista?- canvia, la qual cosa és l'objectiu d'aquest últim, però m'ha faltat, potser, una línia més clara sobre com arriba a tots aquests canvis.
A part d'això, la història de La salvatge és un in crescendo que et fa odiar, no només els personatges, sinó també la situació que viuen i t'obliga a frenar la lectura per poder respirar tot allò que s'esdevé i, així, poder seguir llegint.
En resum, és una obra que parla d'un amor obsessiu i com els personatges que l'experimenten reaccionen a aquestes emocions tan fortes i incontrolables. Es crea un ambient que aconsegueix que el lector senti incomoditat i repulsió, fins i tot.
A part d'això, la història de La salvatge és un in crescendo que et fa odiar, no només els personatges, sinó també la situació que viuen i t'obliga a frenar la lectura per poder respirar tot allò que s'esdevé i, així, poder seguir llegint.
En resum, és una obra que parla d'un amor obsessiu i com els personatges que l'experimenten reaccionen a aquestes emocions tan fortes i incontrolables. Es crea un ambient que aconsegueix que el lector senti incomoditat i repulsió, fins i tot.
January 22, 2023
«Quan, a la nit, se'n va a dormir, tanca el pestell per dintre. No dorm: s'emborratxa tota sola, en silenci total, sense sanglots i amb determini, com si complís un deure.»
Aquesta és una de les moltes cites que hauria pogut escollir d'aquest llibre.
La salvatge va caure a les meves mans gràcies a un intercanvi amb @parlemdefelicitat i he de dir que m'ha semblat un llibre dur. Molt dur. Que m'ha arrencat algun que altre crit.
Narra la història de la "Dolores" des que ha d'abandonar casa seva perquè l'han violada i arriba a Barcelona sota la tutela d'en Joaquim. Ai en Joaquim, quin fàstic li he tingut des del primer moment. Igual que al Thurber, l'home que la va violar quan tan sols era una nena.
La nostra protagonista no té una vida fàcil ni feliç. Però quan sembla que remunta i la situació va més o menys bé... tot cau i es torça. Tot.
Cada pàgina és un crit. Cada capítol és com si m'arranquéssin les entranyes. Un crit de socors.
He volgut abraçar a la "Dolores" a cada pàgina.
Gràcies @parlemdefelicitat per haver-me deixat aquest llibre. És brutal.
Lectura imprescindible.
#elreductecatalà #lasalvatge #intercanvielreductecatalà
Editorial: @labutxaca
Aquesta és una de les moltes cites que hauria pogut escollir d'aquest llibre.
La salvatge va caure a les meves mans gràcies a un intercanvi amb @parlemdefelicitat i he de dir que m'ha semblat un llibre dur. Molt dur. Que m'ha arrencat algun que altre crit.
Narra la història de la "Dolores" des que ha d'abandonar casa seva perquè l'han violada i arriba a Barcelona sota la tutela d'en Joaquim. Ai en Joaquim, quin fàstic li he tingut des del primer moment. Igual que al Thurber, l'home que la va violar quan tan sols era una nena.
La nostra protagonista no té una vida fàcil ni feliç. Però quan sembla que remunta i la situació va més o menys bé... tot cau i es torça. Tot.
Cada pàgina és un crit. Cada capítol és com si m'arranquéssin les entranyes. Un crit de socors.
He volgut abraçar a la "Dolores" a cada pàgina.
Gràcies @parlemdefelicitat per haver-me deixat aquest llibre. És brutal.
Lectura imprescindible.
#elreductecatalà #lasalvatge #intercanvielreductecatalà
Editorial: @labutxaca
February 27, 2021
Mha fet molt cringe tot el rato :(
January 12, 2022
Fa por, tristor i mal de panxa llegir aquest relat d’una ficció que ben bé no ho és tant, on l’amor es confon amb obsessió i submissió.
July 13, 2022
Trobo que és una lectura àgil i
September 26, 2017
Ressenya completa ací: http://www.luckybuke.com/2017/09/la-s...
Seguint amb el projecte d'Adopta una autora i amb la meua adoptada, Isabel-Clara Simó, he llegit una de les seues novel·les més traduïdes (si no la que més). En aquest cas, la versatilitat de Simó ens acompanya a una casa claustrofòbica, on viuen un home d'uns seixanta anys i la seua protegida, Dorothy. Ens trobem davant d'una recreació macabra, obscura, gore, del mite de Pigmalió; una novel·la que comença amb aires d'història familiar, però que acaba com a pel·lícula de terror. Reconec que per temàtica no m'ha apassionat, però ha sigut una lectura àgil, entretinguda, que ha mantingut la meua atenció fins l'última pàgina.
Seguint amb el projecte d'Adopta una autora i amb la meua adoptada, Isabel-Clara Simó, he llegit una de les seues novel·les més traduïdes (si no la que més). En aquest cas, la versatilitat de Simó ens acompanya a una casa claustrofòbica, on viuen un home d'uns seixanta anys i la seua protegida, Dorothy. Ens trobem davant d'una recreació macabra, obscura, gore, del mite de Pigmalió; una novel·la que comença amb aires d'història familiar, però que acaba com a pel·lícula de terror. Reconec que per temàtica no m'ha apassionat, però ha sigut una lectura àgil, entretinguda, que ha mantingut la meua atenció fins l'última pàgina.
June 19, 2024
Es la historia de una obsesion, que va "in crescendo", bien estructurada y que te atrapa hasta el final.
March 23, 2020
La verdad es que tenía las expectativas bastante altas (un amigo me había hablado maravillas de esta novela) No obstante, me ha decepcionado un poco.
Lo que no me ha gustado es su forma de tratar temas muy serios y polémicos, me hubiese gustado que se adentrase más en la mente de "Dolores", que explorar más sobre lo que piensa... Tampoco me ha gustado mucho la forma en la que llevado la relación tóxica, lo veía irreal, a veces forzado.
En un principio le iba a poner únicamente dos estrellas pero el giro final hizo que me decantase por tres. Me ha gustado mucho el desenlace, algo turbio pero inmejorable.
Es una lectura bastante amena y ahora que estamos en cuarentena es fácil de leer. En un par de días de la puedes terminar y eso es un punto a su favor.
Lo que no me ha gustado es su forma de tratar temas muy serios y polémicos, me hubiese gustado que se adentrase más en la mente de "Dolores", que explorar más sobre lo que piensa... Tampoco me ha gustado mucho la forma en la que llevado la relación tóxica, lo veía irreal, a veces forzado.
En un principio le iba a poner únicamente dos estrellas pero el giro final hizo que me decantase por tres. Me ha gustado mucho el desenlace, algo turbio pero inmejorable.
Es una lectura bastante amena y ahora que estamos en cuarentena es fácil de leer. En un par de días de la puedes terminar y eso es un punto a su favor.
June 18, 2021
Deriva a l'estimació més atroç, perturbada i obscura que mai havia pogut imaginat.
July 15, 2025
⭐⭐⭐✨ (4'25 / 5)
📦 Me lo encontré en una caja de libros en casa de mi madre y me llamó la atención, así que me lo adjudiqué. No sabía muy bien qué esperar, pero el título y la autora me picaban la curiosidad, así que me lancé.
✒️ La prosa de Isabel es excelente. Hacía años que no leía en valenciano y, aunque usa vocabulario bastante rebuscado en algunos momentos, me he enterado de todo perfectamente. Es un gustazo leerla. Eso sí, el ritmo al principio me costó un poco, pero conforme la espiral de locura se va acelerando, más rápida se vuelve también la lectura.
❤️🩹 He leído por ahí que es una historia sobre amor obsesivo, pero yo creo que va más bien de desesperación y posesión. El mito de Pigmalión está clarísimo. Dorothy está sola en el mundo, no tiene hogar al que volver, tiene una infancia y adolescencia absolutamente traumática y probablemente nadie la ha querido nunca. Y de repente aparece Quim, que "la quiere", la mantiene y "la cuida". Claramente un síndrome de Estocolmo.
Mientras que Quim no la quiere como persona, la quiere como cosa, como proyecto personal. Necesita construir de ella lo que él quiere y, evidentemente, no quiere que nadie más disfrute de su "creación". Es posesivo, manipulador, egoísta y con cero autoconciencia.
✅ 𝗣𝗿𝗼𝘀
Lo que más me ha gustado ha sido el final, que me dejó completamente tiesa, con la sensación de estar viviéndolo en primera persona. También destacaría la construcción de los personajes, que me ha parecido brutal por lo complejos y humanos que son, y la forma de escribir de Isabel-Clara Simó, que es elegante, precisa y sin concesiones.
❌ 𝗖𝗼𝗻𝘁𝗿𝗮𝘀
Como contra, diría que el principio se me hizo cuesta arriba, aunque también reconozco que probablemente no era mi mejor momento para enfrentarme a este libro. Además, aunque entiendo que la narrativa no pretende romantizar nada, hubo momentos puntuales en los que sentí que se trataba la relación entre Quim y Dorothy como si fuera amor, o que se banalizaban algunas cosas bastante fuertes. Por último, no diría que sea una contra en sí, pero es un libro que puede afectarte bastante si no estás emocionalmente bien, porque no es nada amable ni ligero.
🤷🏻♀️ ¿𝗟𝗼 𝗿𝗲𝗰𝗼𝗺𝗶𝗲𝗻𝗱𝗼?
Sí. No es un libro fácil, pero sí necesario. Es incómodo, provoca y remueve. Y eso es exactamente lo que debería hacer una buena novela. Eso sí, con advertencia: no es para todo el mundo ni para cualquier momento.
📦 Me lo encontré en una caja de libros en casa de mi madre y me llamó la atención, así que me lo adjudiqué. No sabía muy bien qué esperar, pero el título y la autora me picaban la curiosidad, así que me lancé.
✒️ La prosa de Isabel es excelente. Hacía años que no leía en valenciano y, aunque usa vocabulario bastante rebuscado en algunos momentos, me he enterado de todo perfectamente. Es un gustazo leerla. Eso sí, el ritmo al principio me costó un poco, pero conforme la espiral de locura se va acelerando, más rápida se vuelve también la lectura.
❤️🩹 He leído por ahí que es una historia sobre amor obsesivo, pero yo creo que va más bien de desesperación y posesión. El mito de Pigmalión está clarísimo. Dorothy está sola en el mundo, no tiene hogar al que volver, tiene una infancia y adolescencia absolutamente traumática y probablemente nadie la ha querido nunca. Y de repente aparece Quim, que "la quiere", la mantiene y "la cuida". Claramente un síndrome de Estocolmo.
Mientras que Quim no la quiere como persona, la quiere como cosa, como proyecto personal. Necesita construir de ella lo que él quiere y, evidentemente, no quiere que nadie más disfrute de su "creación". Es posesivo, manipulador, egoísta y con cero autoconciencia.
✅ 𝗣𝗿𝗼𝘀
Lo que más me ha gustado ha sido el final, que me dejó completamente tiesa, con la sensación de estar viviéndolo en primera persona. También destacaría la construcción de los personajes, que me ha parecido brutal por lo complejos y humanos que son, y la forma de escribir de Isabel-Clara Simó, que es elegante, precisa y sin concesiones.
❌ 𝗖𝗼𝗻𝘁𝗿𝗮𝘀
Como contra, diría que el principio se me hizo cuesta arriba, aunque también reconozco que probablemente no era mi mejor momento para enfrentarme a este libro. Además, aunque entiendo que la narrativa no pretende romantizar nada, hubo momentos puntuales en los que sentí que se trataba la relación entre Quim y Dorothy como si fuera amor, o que se banalizaban algunas cosas bastante fuertes. Por último, no diría que sea una contra en sí, pero es un libro que puede afectarte bastante si no estás emocionalmente bien, porque no es nada amable ni ligero.
🤷🏻♀️ ¿𝗟𝗼 𝗿𝗲𝗰𝗼𝗺𝗶𝗲𝗻𝗱𝗼?
Sí. No es un libro fácil, pero sí necesario. Es incómodo, provoca y remueve. Y eso es exactamente lo que debería hacer una buena novela. Eso sí, con advertencia: no es para todo el mundo ni para cualquier momento.
July 28, 2025
Ma mare el va portar un dia de la biblioteca pensant en llegir-se'l. No sé perquè, però em va cridar l'atenció i la contraportada em va acabar d'animar. Volia tindre una lectura per a l'estiu i em va parèixer perfecta, així que vaig robar-li'l.
Al principi la llegia lentament. No estava enganxat, però volia saber el que passaria. Estava clar, pel que vaig llegir a la contra, que Quim s'enamoraria de la Dolores i, encara que em va estranyar no vore indicis de esta passió a la primera meitat del llibre, vaig continuar llegint-lo. No tenia la menor idea de com podria acabar la història, les possibilitats eren molt amples i això sumava al seu favor.
A partir de la mort de la Victòria, tot es va trastocar. Quan els abusos van començar jo ja estava més que enganxat. Dorothy era un ésser de llum (al menys comparada amb el Quim) i no suportava vore tot el que li ocorria. Per suposat tampoc entenia quan tornava en ell, per molt que estiguera en una relació tòxica de la qual no podia sortir perquè ell l'estimava i la protegia. Quim era un poc psycho.
Lo que va ser la guinda del pastís va ser el final al més pur estil sèrie americana de crims. Vaig flipar amb el gir macabre que havia donat la història. Sofria amb la imatge de Dorothy sent purament una víctima dels abusos (si es que el que li va fer té un nom) i no em volia imaginar estar a la seua pell (ni a la seua boca).
El final era segurament el més just. Tornar a casa després de tot el que havia viscut a Barcelona. No li quedava ningú a Espanya i Quim no la seguiria fins als Estats Units.
En definitiva, el clímax final es brutal i, encara que moltes ressenyes que he llegit d'aquest llibre parlen de lo dur i fastigós que és, la sensació que vaig tindre jo era més de ràbia contra els actes del Quim.
Buscaré més llibres que me criden l'atenció d'Isabel-Clara Simó :)))
Al principi la llegia lentament. No estava enganxat, però volia saber el que passaria. Estava clar, pel que vaig llegir a la contra, que Quim s'enamoraria de la Dolores i, encara que em va estranyar no vore indicis de esta passió a la primera meitat del llibre, vaig continuar llegint-lo. No tenia la menor idea de com podria acabar la història, les possibilitats eren molt amples i això sumava al seu favor.
A partir de la mort de la Victòria, tot es va trastocar. Quan els abusos van començar jo ja estava més que enganxat. Dorothy era un ésser de llum (al menys comparada amb el Quim) i no suportava vore tot el que li ocorria. Per suposat tampoc entenia quan tornava en ell, per molt que estiguera en una relació tòxica de la qual no podia sortir perquè ell l'estimava i la protegia. Quim era un poc psycho.
Lo que va ser la guinda del pastís va ser el final al més pur estil sèrie americana de crims. Vaig flipar amb el gir macabre que havia donat la història. Sofria amb la imatge de Dorothy sent purament una víctima dels abusos (si es que el que li va fer té un nom) i no em volia imaginar estar a la seua pell (ni a la seua boca).
El final era segurament el més just. Tornar a casa després de tot el que havia viscut a Barcelona. No li quedava ningú a Espanya i Quim no la seguiria fins als Estats Units.
En definitiva, el clímax final es brutal i, encara que moltes ressenyes que he llegit d'aquest llibre parlen de lo dur i fastigós que és, la sensació que vaig tindre jo era més de ràbia contra els actes del Quim.
Buscaré més llibres que me criden l'atenció d'Isabel-Clara Simó :)))
September 16, 2024
L'he hagut de llegir com a lectura obligatòria a quart de l'ESO i la veritat és que com a lectora bastant versàtil no m'ha agradat tant. És una història macabra i lletja, i tot i que això per a mi no sigui sinònim d'un llibre dolent, amb aquesta lectura m'he trobat pensant que aquest sí que és un cas en què no li trobo la gràcia. Considero que és un llibre morbós i m'he trobat sense ganes de continuar-lo.
August 26, 2024
Un amor obsessiu explicat d’una manera molt crua i que, de vegades, costa llegir i et deixa mal cos. Vaig trobar aquest llibre en un mercat de Girona per casualitat i el vaig agafar sense esperar-me gaire res. Però la veritat es que sí que em va agradar molt i en qüestió d’uns pocs dies me’l vaig acabar!
January 27, 2019
Un libro lleno de amor. Un principio incontrolable que te lleva a la locura
Read
May 9, 2020el català mig valencià i antic és dificil .. no el fa un llibre facil per tant. decebuda.
December 12, 2022
trobe q té cosetes i cosetes però m'ha agradat
February 8, 2024
És, com sempre, un lllibre molt ben escrit. Ara, la història és truculenta, desagradable, violenta i et deixa amb molt mal cos.
July 2, 2024
3,5⭐️
March 25, 2025
Aquesta història m’ha deixat totalment trasbalsat.
December 7, 2025
Narra la relació que s'estableix entre una noia i el seu pare adoptiu, relacions de dependència, abús de poder.
March 2, 2024
Em va enganxar al prinicipi però després se'm va fer llarg. La història vol ser un drama psicòlogic però en la meva opinió va massa enllà i al final (tot i que ho segueixes passant malament perquè esta ben escrit i pots empatitzar amb els personatges) deixes de gaudir de la lectura i donar-li sentit a la història.
March 22, 2020
Novel·la sobre el complex de Pigmalió que pateix un home que es veu obligat a fer-se càrrec d’una noieta que pica a la seva porta fugint d’un perill. Sota aquest argument més o menys clàssic, l’autora construeix una obra que desenvolupa el mite de Pigmalió i Galatea amb desenvolupament de la trama una mica forçat un final que gira cap a una negror innecessària.
Hi es ben retratada l’obsessió per la bellesa perfecta i el desig de dominació de l’home cap a la noia protagonista, així com l’ànsia de llibertat d’aquesta.
Hi es ben retratada l’obsessió per la bellesa perfecta i el desig de dominació de l’home cap a la noia protagonista, així com l’ànsia de llibertat d’aquesta.
July 18, 2025
El punt de partida sembla alguna mena de Pigmalió, però la cosa es torça força aviat.
Una història de relacions tòxiques i caritats mal enteses. Personatges amb molts grisos i un sentit de la possessió exagerat.
La història trasbalsa, ja que tot i ser ficció, sabem que aquestes coses passen a la realitat.
Una història de relacions tòxiques i caritats mal enteses. Personatges amb molts grisos i un sentit de la possessió exagerat.
La història trasbalsa, ja que tot i ser ficció, sabem que aquestes coses passen a la realitat.
August 10, 2022
Manté molt bé la tensió, narra amb un ritme lent i inquietant l'evolució dels dos protagonistes i la seva relació, ben portat un final difícil de resoldre.
July 26, 2023
Quina bogeria!
Displaying 1 - 26 of 26 reviews