What do you think?
Rate this book
Joana E.
Joana E. és la història que va voler escriure Maria-Antònia Oliver després de conèixer na Joana. Com també va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada; amb el seu propi llenguatge, la seva manera d'explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de misèria, amb la seva pròpia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la saviesa, la racionalitat i la passió amb que ella s'exterioritzava.
316 pages, Paperback
First published January 1, 1992
9 people are currently reading
113 people want to read
About the author
Maria Antònia Oliver
52 books7 followersMaria Antònia Oliver Cabrer fou una destacada escriptora mallorquina en llengua catalana, resident a Barcelona des del 1969. Éra principalment coneguda per la producció novel·lística i de narrativa breu, però també conreà la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guió. El 2016, quan ja tenia 46 anys de publicacions i un nombre de premis que n'avalaven la trajectòria, guanyà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 15 of 15 reviews
October 13, 2022
Ressenya completa: https://llegirperviurealtresvides.blo...
Joana E. és la història de la vida de la Joana, des que és petita i creix en una família de la burgesia de Mallorca, fins a la maduresa, narrada en primera persona per la mateixa Joana. Al llarg d’onze capítols, la protagonista rememora la seva vida mentre s’encamina cap a l’altar per contraure matrimoni. A través d’aquests records coneixem la societat mallorquina de principis del segle XX, carregada d’aparences, i en veiem l’evolució al llarg de la república, les dictadures, la guerra i la postguerra...
La Joana creix i evoluciona a mesura que es fa gran. La protagonista ens narra el seu pas a l’adolescència, el despertar sexual, els primers contactes amb el feminisme, l’entrada a l’edat adulta, l’amor i el descobriment del sexe, els desenganys i la hipocresia familiars, la maternitat, les contradiccions d’algú que ha crescut tenint-ho absolutament tot... ja ho veieu, tota una vida.
Al llibre hi surten personatges masculins, però els personatges més potents són, sense cap mena de dubte, dones.
Joana E. no és una simple novel·la d’una vida; és una obra costumista amb una presència important de feminisme i sexualitat. A diferència del que és més habitual, en aquesta novel·la el centre és la dona, també quan es parla del plaer i en les escenes sexuals.
La lectura és àgil i fluida, amb una llengua planera i rica alhora. La història ens arriba com un fil de pensament, però està molt ben lligada i sense grans filigranes, i això fa que com a lectors no ens perdem en cap moment. Des de la primera pàgina sabem que està a punt de casar-se i que el casament forma part d’una venjança, però ens falta molta informació: qui és el nuvi? Contra qui és aquesta venjança? A mi em va enganxar des del primer moment per l’estil i per aquestes dues incògnites.
M’ha agradat llegir Oliver i trobar-hi mots i expressions mallorquins, així com les desinències verbals que fan servir.
Salvant les distàncies, m'ha fet pensar en La plaça del Diamant de Rodoreda. Al blog us en parlo una mica més...
He devorat Joana E. i m’ha agradat moltíssim! És una novel·la que no és massa llarga però aconsegueix retratar tot una vida i l’evolució social de la primera meitat del segle XX. És molt recomanable i tinc ganes de continuar llegint Oliver.
Joana E. és la història de la vida de la Joana, des que és petita i creix en una família de la burgesia de Mallorca, fins a la maduresa, narrada en primera persona per la mateixa Joana. Al llarg d’onze capítols, la protagonista rememora la seva vida mentre s’encamina cap a l’altar per contraure matrimoni. A través d’aquests records coneixem la societat mallorquina de principis del segle XX, carregada d’aparences, i en veiem l’evolució al llarg de la república, les dictadures, la guerra i la postguerra...
La Joana creix i evoluciona a mesura que es fa gran. La protagonista ens narra el seu pas a l’adolescència, el despertar sexual, els primers contactes amb el feminisme, l’entrada a l’edat adulta, l’amor i el descobriment del sexe, els desenganys i la hipocresia familiars, la maternitat, les contradiccions d’algú que ha crescut tenint-ho absolutament tot... ja ho veieu, tota una vida.
Al llibre hi surten personatges masculins, però els personatges més potents són, sense cap mena de dubte, dones.
Joana E. no és una simple novel·la d’una vida; és una obra costumista amb una presència important de feminisme i sexualitat. A diferència del que és més habitual, en aquesta novel·la el centre és la dona, també quan es parla del plaer i en les escenes sexuals.
La lectura és àgil i fluida, amb una llengua planera i rica alhora. La història ens arriba com un fil de pensament, però està molt ben lligada i sense grans filigranes, i això fa que com a lectors no ens perdem en cap moment. Des de la primera pàgina sabem que està a punt de casar-se i que el casament forma part d’una venjança, però ens falta molta informació: qui és el nuvi? Contra qui és aquesta venjança? A mi em va enganxar des del primer moment per l’estil i per aquestes dues incògnites.
M’ha agradat llegir Oliver i trobar-hi mots i expressions mallorquins, així com les desinències verbals que fan servir.
Salvant les distàncies, m'ha fet pensar en La plaça del Diamant de Rodoreda. Al blog us en parlo una mica més...
He devorat Joana E. i m’ha agradat moltíssim! És una novel·la que no és massa llarga però aconsegueix retratar tot una vida i l’evolució social de la primera meitat del segle XX. És molt recomanable i tinc ganes de continuar llegint Oliver.
October 11, 2022
“Més d’una vegada he desitjat haver nascut home. Bé, no és vere. Més d’una vegada m’he rebel·lat contra les dificultats que la vida em posava pel fet de ser dona. Contra les dificultats que troba una dona per resoldre les dificultats que la societat li posa pel fet de ser dona. No sé si m’explic.”
I tant que t’expliques! Hi ha alguns moments en què no t’he sabut entendre del tot, però m’has fet plantejar i reflexionar moltes coses Joana.
I tant que t’expliques! Hi ha alguns moments en què no t’he sabut entendre del tot, però m’has fet plantejar i reflexionar moltes coses Joana.
February 24, 2025
La seu és una gran protagonista d'aquesta obra feminista que ens fa reviure la primera meitat del segle XX desde una visió molt personal.
August 18, 2022
L’escriptora mallorquina ens presenta la història real de Joana, una noia de classe benestant de Mallorca. La història comença en el moment en què Joana, una senyora d’edat avançada es dirigeix a l’església per cassar-se amb jove misteriós de 25 anys. Una vegada comença la cerimònia la protagonista comença a reflexionar sobre el seu passat i és aquí quan comencem a obtenir respostes sobre algunes qüestions que ens sorgeixen al principi com quina és la identitat del seu futur marit o perquè es fa dir Joana E.
Es tracta d’una història commovedora on se’ns fa un retrat de la forma de viure de la dona mallorquina al llarg del segle XX i els canvis negatius que van suposar les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco. D’aquesta forma estem davant d’una obra escrita amb perspectiva de gènere on es tracten temes tan cabdals i difícils de trobar en altres novel·les com és la visibilització de la sexualitat femenina, un tema encara tabú en els nostres dies.
Finalment, un dels aspectes que més m’ha agradat de la novel·la és la seva escriptura per diverses raons. Primer perquè està escrita en primera persona en un to informal facilitant la connexió amb la protagonista. A més, la seva lectura és molt dinàmica i àgil provocant que sigui complicada de deixar una vegada les començada. I, per últim, la novel·la està escrita en mallorquí i això m’ha permès conèixer noves paraules i expressions típiques del català que es parla en les Illes Balears i que desconeixia fins al moment.
Es tracta d’una història commovedora on se’ns fa un retrat de la forma de viure de la dona mallorquina al llarg del segle XX i els canvis negatius que van suposar les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco. D’aquesta forma estem davant d’una obra escrita amb perspectiva de gènere on es tracten temes tan cabdals i difícils de trobar en altres novel·les com és la visibilització de la sexualitat femenina, un tema encara tabú en els nostres dies.
Finalment, un dels aspectes que més m’ha agradat de la novel·la és la seva escriptura per diverses raons. Primer perquè està escrita en primera persona en un to informal facilitant la connexió amb la protagonista. A més, la seva lectura és molt dinàmica i àgil provocant que sigui complicada de deixar una vegada les començada. I, per últim, la novel·la està escrita en mallorquí i això m’ha permès conèixer noves paraules i expressions típiques del català que es parla en les Illes Balears i que desconeixia fins al moment.
April 21, 2025
Primer llibre que llesgesc escrit en mallorquí. Visca balears!
Aquest assaig pretén comentar l’obra Joana E. de Maria Antònia Oliver, centrant-nos especialment en la creació de la identitat individual a partir de la diferència, des del punt de vista del teòric Stuart Hall. També parlarem més breument sobre la relació entre aquesta identificació personal amb els sentiments, les normes socials, i la societat.
Joana E. s’inscriu en un moment de canvis en la societat catalana i espanyola. El període de la Transició Democràtica i els anys posteriors van suposar una redefinició dels rols de gènere, les relacions de poder i les dinàmiques culturals en un context encara marcat per les conseqüències del franquisme. En aquest marc, l’obra de Maria Antònia Oliver, una de les autores més destacades de la generació dels 70, s’interessa per la complexitat de les relacions humanes, la identitat femenina i les desigualtats de gènere, així com per les tensions entre les tradicions culturals i la modernitat.
La novel·la narra la vida de Joana, una dona mallorquina que recorda i reconstrueix la història de la seva vida des d’una perspectiva introspectiva i crítica. La protagonista reflexiona sobre les seves vivències des de la infància fins a la maduresa, posant en evidència els conflictes amb la societat patriarcal, les imposicions de gènere i les normes socials que han condicionat el seu camí.
Com a narradora en primera persona, Joana ens conta la relació que té amb la seva família, especialment amb la mare i el pare; les seves experiències amoroses i sexuals, que qüestionen les expectatives tradicionals del rol femení; i la seva lluita per aconseguir una autonomia personal i emocional en un entorn que sovint li nega aquesta llibertat.
Així, la protagonista explica que va créixer dins una família adinerada a Mallorca, gaudint d’una posició privilegiada. En morir els pares, va veure’s obligada a casar-se amb un home gran, amb qui no tenia res en comú. Ell era falangista, ella no. Ella tenia idees pròpies i liberals, i ell volia restringir-li el moviment i controlar-la per complet. S’enamorà d’un altre home, qui li donà l’únic fill —il·legítim— que va tenir. En morir el marit, per no perdre l’herència, va haver de casar-se amb el fill, ja que legalment portava un altre cognom i sobre els papers només era padrina de fonts, i així va burlar el poder executiu.
La construcció de la identitat a partir de la diferència, com proposa Stuart Hall, és un concepte central per analitzar Joana E.. Hall sosté que la identitat no és una essència fixa, sinó un procés que es desenvolupa en relació amb l’Altre.
«Las identidades se construyen a través de la diferencia, no al margen de ella. Esto implica la admisión radicalmente perturbadora de que el significado "positivo" de cualquier término —y con ello su "identidad"— sólo puede construirse a través de la relación con el Otro, la relación con lo que no es, con lo que justamente le falta, con lo que se ha denominado su afuera constitutivo»
(Stuart Hall, 2003).
Hall postula que només quan coneixem un Altre podem conèixer-nos a nosaltres mateixos, i explica que la identitat es pot definir com «la relación entre uno y el Otro». La identitat no és una essència fixa, sinó una evolució constant construïda discursivament. Així, la identificació està sempre en procés i depèn d'un treball d’enraonar constant que marca límits simbòlics i genera «efectos de frontera». La identitat requereix el seu «afuera constitutivo» per consolidar-se, cosa que implica una relació dialèctica amb allò que queda fora del subjecte (Hall, 2003).
Al llibre d’Oliver (2013) la protagonista i altres personatges construeixen la seva identitat en constant relació amb allò que rebutgen o que no reconeixen com a propi, evidenciant la necessitat de l'a fora constitutiu per definir-se un mateix. Es defineixen a partir de la diferència, marcant els límits simbòlics que separen el que són d'allò que no són, establint així un diàleg amb l'Altre que els complementa i alhora els desafia. Aquesta dinàmica és present en reflexions com «jo no som gens mariner» (cap. VI, p. 6/35, [12/17]), «no som beneita» (cap. VI, p. 25/33, [12/17]), «els bufons no som nosaltres» (cap. VIII, p. 02/31, [14/17]), «ja no som cap criatura» (cap. X, p. 22/33, [16/17]), o, més clar fins i tot, «jo no som així, Miquel, jo no sé com som però així no» (cap. VI, p. 30/33, [12/17]).
Aquests diàlegs mostren que la identitat és un procés en construcció, definit tant per allò que refusa com pel desconeixement de què és exactament. D’aquesta manera, Joana va reintegrant la seva manera de ser en relació amb allò que percep com a diferent, reafirmant-se constantment a través del rebuig i la redefinició. Aquesta concepció està lligada amb la teoria de Judith Butler sobre la performativitat del gènere, que defensa que el gènere no és una veritat innata, sinó una sèrie d’actes repetits que configuren la nostra identitat.
La subjectivitat és performativa i es construeix a través de repeticions d’actes discursius i normatius. Aquesta actuació del gènere revela que les identitats són una il·lusió, «instruments de règims reguladors», «categories normalitzadores d'estructures opressives» i una pràctica repetitiva que mai no arriba a ser completa. Les normes socials i de gènere imposen models d'identitat que exclouen tot allò que no encaixa, i el procés d’identificació implica tant incorporacions com exclusions (Butler, 2000).
Els estudis afectius qüestionen la separació entre ment i cos, destacant com els afectes —emocions o sentiments— estructuren la subjectivitat. La teoria afectiva entén el cos com un espai d'expressió i resistència, especialment pel que fa a normes de gènere i sexualitat, i subratlla que les emocions no són merament individuals, sinó que sorgeixen en relació amb altres persones, espais i institucions (Maestre-Brotons, 2023), la qual cosa permet entendre com els vincles emocionals contribueixen a la configuració de la identitat.
Aquestes idees són essencials per entendre com Oliver retrata la protagonista com una figura que lluita per definir-se més enllà de les imposicions socials i culturals. La novel·la esdevé així un espai per explorar les gestacions de les identitats i el paper de diverses formes de diferència, com el gènere, la classe social o la llengua.
El gènere és una de les diferències més significatives a l’obra, ja que Joana creix i viu en un entorn patriarcal que li imposa normes restrictives. El paper tradicional femení li resulta opressiu, però també es converteix en el punt de partida de la seva resistència, perquè ella mai accepta passivament aquestes imposicions, sinó que les desafia o les reinterpreta, trobant la seva pròpia manera de ser dona. Per exemple, les expectatives del marit de submissió o de complir amb una imatge femenina convencional són sempre rebutjades per Joana, qui sovint es defineix per tot allò que no és o que no vol ser.
La protagonista s’enfronta a figures masculines opressores que representen el poder patriarcal i la dominació, i, alhora, estableix relacions amb personatges femenins que li ofereixen models alternatius, com la seva mare, que sovint qüestiona el tracte a la dona i interromp als homes amb comentaris com «Per què deu ser, don Toni, que a ses rondaies i a ses dites populars, ses dones sempre quedam tan malament?», o «I ses dones.... ses dones els podem sentir igual que ets homes, aquests passatges» (cap. I, p. 14/34, [07/17]).
Per una banda, la classe social també juga un paper clau. Joana pertany a un entorn socioeconòmic burgès, fet que condiciona la seva experiència i la seva percepció de si mateixa. En quedar òrfena, ha de lluitar per no perdre el seu posicionament privilegiat dins la societat, i es troba diverses traves: casar-se amb un marit que no estima, i després amb el fill. Per l’altra banda, la llengua, el mallorquí, esdevé un element identitari essencial. La novel·la posa en relleu com la llengua pròpia reforça una identitat cultural específica, però també com aquesta pot ser font de tensions. Joana utilitza la llengua com una eina d’afirmació cultural i resistència davant un món que tendeix a homogeneïtzar i desplaçar allò local.
Els espais i els escenaris de la narració també contribueixen a marcar diferències i a definir identitats. La insularitat de Mallorca i els ambients domèstics o rurals en què es mou la protagonista actuen com a metàfores de les seves limitacions, reflectint el tradicionalisme, el passat, però també com a llocs de resistència i d’arrelament. L’illa es converteix en un espai ambivalent: alhora refugi i presó.
La seva història mostra com la seva identitat està en constant evolució, i com es construeix a través de l’acceptació i el rebuig de models normatius. L'Altre apareix com aquell que la protagonista percep com diferent o com un agent opressor, i aquesta oposició ajuda a definir la seva identitat, ja que es construeix sovint en reacció a aquestes figures.
En conclusió, Joana E. de Maria Antònia Oliver exemplifica de manera rica i complexa com la identitat individual es construeix a partir de la diferència, en relació amb l’Altre, les normes socials i els vincles emocionals. La novel·la retrata una protagonista que redefineix constantment la seva subjectivitat, negociant entre les imposicions patriarcals, les tensions de classe i el seu arrelament cultural i lingüístic.
Bibliografia:
Butler, J. [Judith]. (2000). Imitació i insubordinació de gènere. A Fernàndez, J. A. [Josep-Anton], El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (p. 113—35). Llibres de l'Índex.
Hall, S. [Stuart]. (2003). ¿Quién necesita 'identidad'?. A S. [Stuart] Hall i du Gay, P. [Paul], Cuestiones de identidad cultural (p. 13—39). Amorrortu.
Maestre-Brotons, A. [Antoni]. (2023). Els estudis afectius i la literatura catalana [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Oliver, M. A. [Maria Antònia]. (2013). Joana E.. Edicions 62, LaButxaca.
Aquest assaig pretén comentar l’obra Joana E. de Maria Antònia Oliver, centrant-nos especialment en la creació de la identitat individual a partir de la diferència, des del punt de vista del teòric Stuart Hall. També parlarem més breument sobre la relació entre aquesta identificació personal amb els sentiments, les normes socials, i la societat.
Joana E. s’inscriu en un moment de canvis en la societat catalana i espanyola. El període de la Transició Democràtica i els anys posteriors van suposar una redefinició dels rols de gènere, les relacions de poder i les dinàmiques culturals en un context encara marcat per les conseqüències del franquisme. En aquest marc, l’obra de Maria Antònia Oliver, una de les autores més destacades de la generació dels 70, s’interessa per la complexitat de les relacions humanes, la identitat femenina i les desigualtats de gènere, així com per les tensions entre les tradicions culturals i la modernitat.
La novel·la narra la vida de Joana, una dona mallorquina que recorda i reconstrueix la història de la seva vida des d’una perspectiva introspectiva i crítica. La protagonista reflexiona sobre les seves vivències des de la infància fins a la maduresa, posant en evidència els conflictes amb la societat patriarcal, les imposicions de gènere i les normes socials que han condicionat el seu camí.
Com a narradora en primera persona, Joana ens conta la relació que té amb la seva família, especialment amb la mare i el pare; les seves experiències amoroses i sexuals, que qüestionen les expectatives tradicionals del rol femení; i la seva lluita per aconseguir una autonomia personal i emocional en un entorn que sovint li nega aquesta llibertat.
Així, la protagonista explica que va créixer dins una família adinerada a Mallorca, gaudint d’una posició privilegiada. En morir els pares, va veure’s obligada a casar-se amb un home gran, amb qui no tenia res en comú. Ell era falangista, ella no. Ella tenia idees pròpies i liberals, i ell volia restringir-li el moviment i controlar-la per complet. S’enamorà d’un altre home, qui li donà l’únic fill —il·legítim— que va tenir. En morir el marit, per no perdre l’herència, va haver de casar-se amb el fill, ja que legalment portava un altre cognom i sobre els papers només era padrina de fonts, i així va burlar el poder executiu.
La construcció de la identitat a partir de la diferència, com proposa Stuart Hall, és un concepte central per analitzar Joana E.. Hall sosté que la identitat no és una essència fixa, sinó un procés que es desenvolupa en relació amb l’Altre.
«Las identidades se construyen a través de la diferencia, no al margen de ella. Esto implica la admisión radicalmente perturbadora de que el significado "positivo" de cualquier término —y con ello su "identidad"— sólo puede construirse a través de la relación con el Otro, la relación con lo que no es, con lo que justamente le falta, con lo que se ha denominado su afuera constitutivo»
(Stuart Hall, 2003).
Hall postula que només quan coneixem un Altre podem conèixer-nos a nosaltres mateixos, i explica que la identitat es pot definir com «la relación entre uno y el Otro». La identitat no és una essència fixa, sinó una evolució constant construïda discursivament. Així, la identificació està sempre en procés i depèn d'un treball d’enraonar constant que marca límits simbòlics i genera «efectos de frontera». La identitat requereix el seu «afuera constitutivo» per consolidar-se, cosa que implica una relació dialèctica amb allò que queda fora del subjecte (Hall, 2003).
Al llibre d’Oliver (2013) la protagonista i altres personatges construeixen la seva identitat en constant relació amb allò que rebutgen o que no reconeixen com a propi, evidenciant la necessitat de l'a fora constitutiu per definir-se un mateix. Es defineixen a partir de la diferència, marcant els límits simbòlics que separen el que són d'allò que no són, establint així un diàleg amb l'Altre que els complementa i alhora els desafia. Aquesta dinàmica és present en reflexions com «jo no som gens mariner» (cap. VI, p. 6/35, [12/17]), «no som beneita» (cap. VI, p. 25/33, [12/17]), «els bufons no som nosaltres» (cap. VIII, p. 02/31, [14/17]), «ja no som cap criatura» (cap. X, p. 22/33, [16/17]), o, més clar fins i tot, «jo no som així, Miquel, jo no sé com som però així no» (cap. VI, p. 30/33, [12/17]).
Aquests diàlegs mostren que la identitat és un procés en construcció, definit tant per allò que refusa com pel desconeixement de què és exactament. D’aquesta manera, Joana va reintegrant la seva manera de ser en relació amb allò que percep com a diferent, reafirmant-se constantment a través del rebuig i la redefinició. Aquesta concepció està lligada amb la teoria de Judith Butler sobre la performativitat del gènere, que defensa que el gènere no és una veritat innata, sinó una sèrie d’actes repetits que configuren la nostra identitat.
La subjectivitat és performativa i es construeix a través de repeticions d’actes discursius i normatius. Aquesta actuació del gènere revela que les identitats són una il·lusió, «instruments de règims reguladors», «categories normalitzadores d'estructures opressives» i una pràctica repetitiva que mai no arriba a ser completa. Les normes socials i de gènere imposen models d'identitat que exclouen tot allò que no encaixa, i el procés d’identificació implica tant incorporacions com exclusions (Butler, 2000).
Els estudis afectius qüestionen la separació entre ment i cos, destacant com els afectes —emocions o sentiments— estructuren la subjectivitat. La teoria afectiva entén el cos com un espai d'expressió i resistència, especialment pel que fa a normes de gènere i sexualitat, i subratlla que les emocions no són merament individuals, sinó que sorgeixen en relació amb altres persones, espais i institucions (Maestre-Brotons, 2023), la qual cosa permet entendre com els vincles emocionals contribueixen a la configuració de la identitat.
Aquestes idees són essencials per entendre com Oliver retrata la protagonista com una figura que lluita per definir-se més enllà de les imposicions socials i culturals. La novel·la esdevé així un espai per explorar les gestacions de les identitats i el paper de diverses formes de diferència, com el gènere, la classe social o la llengua.
El gènere és una de les diferències més significatives a l’obra, ja que Joana creix i viu en un entorn patriarcal que li imposa normes restrictives. El paper tradicional femení li resulta opressiu, però també es converteix en el punt de partida de la seva resistència, perquè ella mai accepta passivament aquestes imposicions, sinó que les desafia o les reinterpreta, trobant la seva pròpia manera de ser dona. Per exemple, les expectatives del marit de submissió o de complir amb una imatge femenina convencional són sempre rebutjades per Joana, qui sovint es defineix per tot allò que no és o que no vol ser.
La protagonista s’enfronta a figures masculines opressores que representen el poder patriarcal i la dominació, i, alhora, estableix relacions amb personatges femenins que li ofereixen models alternatius, com la seva mare, que sovint qüestiona el tracte a la dona i interromp als homes amb comentaris com «Per què deu ser, don Toni, que a ses rondaies i a ses dites populars, ses dones sempre quedam tan malament?», o «I ses dones.... ses dones els podem sentir igual que ets homes, aquests passatges» (cap. I, p. 14/34, [07/17]).
Per una banda, la classe social també juga un paper clau. Joana pertany a un entorn socioeconòmic burgès, fet que condiciona la seva experiència i la seva percepció de si mateixa. En quedar òrfena, ha de lluitar per no perdre el seu posicionament privilegiat dins la societat, i es troba diverses traves: casar-se amb un marit que no estima, i després amb el fill. Per l’altra banda, la llengua, el mallorquí, esdevé un element identitari essencial. La novel·la posa en relleu com la llengua pròpia reforça una identitat cultural específica, però també com aquesta pot ser font de tensions. Joana utilitza la llengua com una eina d’afirmació cultural i resistència davant un món que tendeix a homogeneïtzar i desplaçar allò local.
Els espais i els escenaris de la narració també contribueixen a marcar diferències i a definir identitats. La insularitat de Mallorca i els ambients domèstics o rurals en què es mou la protagonista actuen com a metàfores de les seves limitacions, reflectint el tradicionalisme, el passat, però també com a llocs de resistència i d’arrelament. L’illa es converteix en un espai ambivalent: alhora refugi i presó.
La seva història mostra com la seva identitat està en constant evolució, i com es construeix a través de l’acceptació i el rebuig de models normatius. L'Altre apareix com aquell que la protagonista percep com diferent o com un agent opressor, i aquesta oposició ajuda a definir la seva identitat, ja que es construeix sovint en reacció a aquestes figures.
En conclusió, Joana E. de Maria Antònia Oliver exemplifica de manera rica i complexa com la identitat individual es construeix a partir de la diferència, en relació amb l’Altre, les normes socials i els vincles emocionals. La novel·la retrata una protagonista que redefineix constantment la seva subjectivitat, negociant entre les imposicions patriarcals, les tensions de classe i el seu arrelament cultural i lingüístic.
Bibliografia:
Butler, J. [Judith]. (2000). Imitació i insubordinació de gènere. A Fernàndez, J. A. [Josep-Anton], El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (p. 113—35). Llibres de l'Índex.
Hall, S. [Stuart]. (2003). ¿Quién necesita 'identidad'?. A S. [Stuart] Hall i du Gay, P. [Paul], Cuestiones de identidad cultural (p. 13—39). Amorrortu.
Maestre-Brotons, A. [Antoni]. (2023). Els estudis afectius i la literatura catalana [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Oliver, M. A. [Maria Antònia]. (2013). Joana E.. Edicions 62, LaButxaca.
September 14, 2025
La primera vegada que vaig saber que existia aquest llibre va ser a classe de català, quan en un model d’examen hi sortia un fragment de Joana E. El primer que vaig pensar va ser amb Jane Eyre, ja que les inicials en són les mateixes. Per tant, vaig estar molt contenta quan a la nota de l’autora na Maria-Antònia Oliver confessa que la novel•la de Charlotte Brontë va ser cabdal en la creació de Joana E.
Joana E. és una obra que relata la història vital de na Joana, des que neix als principis del segle XX fins que es casa per segona vegada amb 48 anys. És una narradora fascinant, perquè a través dels successos vitals (sovint tràgics) veim la resiliència que era necessària per a una dona en aquella època. Dit això, tot i que les circumstàncies fan que s’hagi de tornar una dona forta i autònoma, l’autora aconsegueix relatar les seves pors i vulnerabilitats d’una manera molt propera i empàtica.
És un relat sobre com pot ser de crua la vida (i m’agrada que l’autora no ho ensucri) i, com es diu sovint al llarg de la novel•la, com acabam fent sopes del pa que ens dona la vida.
Joana E. és una obra que relata la història vital de na Joana, des que neix als principis del segle XX fins que es casa per segona vegada amb 48 anys. És una narradora fascinant, perquè a través dels successos vitals (sovint tràgics) veim la resiliència que era necessària per a una dona en aquella època. Dit això, tot i que les circumstàncies fan que s’hagi de tornar una dona forta i autònoma, l’autora aconsegueix relatar les seves pors i vulnerabilitats d’una manera molt propera i empàtica.
És un relat sobre com pot ser de crua la vida (i m’agrada que l’autora no ho ensucri) i, com es diu sovint al llarg de la novel•la, com acabam fent sopes del pa que ens dona la vida.
May 24, 2017
Tengo sentimientos encontrados con esta novela. Por una parte, la narración y el ritmo de me han hecho muy, muy lentos; aunque puede que el que lo leyera en catalán tenga que ver.
La trama me parecía bastante sosa hasta llegar a las cien páginas, dónde mejoró. Aún así, esto hizo que simplemente no tuviera ganas de leérmelo.
Me he sentido bastante distanciada de los personajes en general, salvo de algunas excepciones, como son la madre de Joana y el hijo, y el último no tiene apenas desarrollo de personaje.
El final me ha sorprendido, pero me lo veía venir por los comentarios del "presente" que se hacía a principio de capítulo (algo muy extraño de leer durante las primeras páginas). Puede que sea por esto que le doy 2 estrellas en vez de 1.
¿Lo recordaría? No creo, pero es mejor que muchos otros libros de lectura obligatoria del instituto.
La trama me parecía bastante sosa hasta llegar a las cien páginas, dónde mejoró. Aún así, esto hizo que simplemente no tuviera ganas de leérmelo.
Me he sentido bastante distanciada de los personajes en general, salvo de algunas excepciones, como son la madre de Joana y el hijo, y el último no tiene apenas desarrollo de personaje.
El final me ha sorprendido, pero me lo veía venir por los comentarios del "presente" que se hacía a principio de capítulo (algo muy extraño de leer durante las primeras páginas). Puede que sea por esto que le doy 2 estrellas en vez de 1.
¿Lo recordaría? No creo, pero es mejor que muchos otros libros de lectura obligatoria del instituto.
Read
July 21, 2025em podria considerar tota una experta en re-reads, on principalment trobo que s'hi ha d'anar a comprar clàssics catalans. ara no sé si va ser a un re-read o a la parada de llibres del mercat on me'l vaig trobar però crec que no l'havia vist mai abans! i el cap de setmana passat en vaig trobar dos exemplars més a la parada d'anarquistes i un altre llibre seu a la paradeta del mercat (vaig fer ronda de preparacio de llibres prevacances)
doncs res la meva opinio és que m'ha atrapat més del que pensava i m'ha agradat bastant, era la telenovel·la que necessitava. cap als 2/3 m'ha baixat una mica però bé està bé fins i tot llavors :)
doncs res la meva opinio és que m'ha atrapat més del que pensava i m'ha agradat bastant, era la telenovel·la que necessitava. cap als 2/3 m'ha baixat una mica però bé està bé fins i tot llavors :)
July 28, 2023
Hi posaria, si pogués, un 4.5 perquè el final l’he trobat massa brusc, m’hauria agradat saber una mica més sobre el segon casament. Per la resta, molt recomanable. Un estil clarament rodoredià que t’enganxa ràpidament.
July 26, 2020
Uno de los Libros que màs me ha gustado, reflejo total de la sociedad mallorquina de aquellos años, con un sorprendente final. Muy recomendable.
July 30, 2022
Gran narradora, Maria Antònia Oliver.
October 30, 2023
Ese final? 😳
November 2, 2022
Trata de una joven de la alta sociedad mallorquina que se casa por dinero con un hombre mayor al que no quiere... y viene la guerra civil... y ella, por supuesto, se enrolla con un rebelde rojo al que acaban matando, claro (huelga decir que su viejo y malvado marido es franquista)... y como no podía ser menos se queda embarazada... y ya no me acuerdo de lo que pasa con el hijo... y después enviuda, y se casa con su amigo de la infancia que fue su primer amor o no sé qué.
Me parece que es una historia que se ha escrito cientos de veces, y que yo tengo la impresión de haber leído docenas. Es como si las mujeres solo pudieran escribir historias sobre mujeres, y los que han vivido la guerra civil solo pudieran escribir sobre la guerra civil... y siempre es lo mismo. Que los temas se repitan es inevitable, pero si alguien escribe un libro que ya tienes la impresión de haber leído, y muchas veces además... creo que no es un buen escritor.
Me parece que es una historia que se ha escrito cientos de veces, y que yo tengo la impresión de haber leído docenas. Es como si las mujeres solo pudieran escribir historias sobre mujeres, y los que han vivido la guerra civil solo pudieran escribir sobre la guerra civil... y siempre es lo mismo. Que los temas se repitan es inevitable, pero si alguien escribe un libro que ya tienes la impresión de haber leído, y muchas veces además... creo que no es un buen escritor.
Displaying 1 - 15 of 15 reviews