El monstre de Santa Helena

by Albert Sánchez Piñol

Què s'esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder?

Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era… Un geni del mal. I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l'armada britànica.

La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s'embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l'oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta.

Després de mesos de navegació, ¿a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l'aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l'emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l'home davant del qual es rendien les dones..., Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres.

Genres: Horror

304 pages, Hardcover

Published March 24, 2022

About the author

Albert Sánchez Piñol was born in Barcelona in 1965 and is an anthropologist and writer. His writing has appeared in several journals, and Cold Skin is his first novel. Already translated into fifteen languages, it won the Ojo Critico Narrativa prize on its original publication in Catalan in 2003.

Reviews

[Natxo Cruz · Rating 1 out of 5]

En acabar el llibre i tractant d'imaginar-me'n la gènesis, m'ha vingut el cap la imatge de l'autor en un bar a altes hores de la matinada, en una conversa amb un conegut:
- No n'hi ha prous de tornar a escriure "La pell freda", afegir-hi en Napoleó convertit en un depredador sexual i un homenatge al mite de'n Patufet o en Jonàs dins la balena materialitzat en el pilot de Cristòfor Colom. A més, hi has de fer sortir en Chateaubriand.
- Que no? Aguanta'm el cubata
I ja tenim "El monstre de Santa Helena".

[Els Book Hunters · Rating 3 out of 5]

Si no sabeu on para l'illa de Santa Helena, escenari de l'exili dels darrers anys de Napoleó, us recomano que la busqueu en un mapa. Fins allà, enmig del no res, viatgen la marquesa de Custine i en F.R. de Chateaubriand per posar a prova el seu amor davant de l'emperador, però el que posaran a prova és la seva supervivència davant d'un enemic monstruós: el Bigcripi.

Torna el Sánchez Piñol més fantàstic amb una trama amb personatges històrics que comença sent realista i evoluciona cap al gènere del terror. Llegim el diari de la marquesa, que ens va relatant tot el que passa a l'illa. L'autor revisita alguns dels seus tòpics habituals: el poder i les maneres d'exercir-lo, l'honor i el deshonor, la humanitat dels monstres i la inhumanitat dels homes. I ho fa amb el seu particular estil irònic, un puntet pedant i abusant una mica de buscar la cita memorable. Això sí, ningú sap trobar la comunió entre humor i gore com fa ell.

L'estil de l'autor no és per tothom, ni agrada a tothom, però a mi em meravella. És, sens dubte, un dels meus escriptors de capçalera, sempre m'ho fa passar bé i aquest cop no ha estat cap excepció. La història que presenta és sorprenent, amb molts girs argumentals, toca diversos gèneres i hi apareixen personalitats reals. Si no s'ha llegit mai Piñol pot deixar a qualsevol amb els ulls ben oberts. El problema és que repeteix fórmula i ofereix poca innovació per aquells que ja li coneixem els recursos. Sembla que esgota una mica els arguments.

A l'espera de noves propostes, aquesta potser no és de les seves millors obres, però per mi continua sent digna de lectura. Sempre planteja reflexions i explora la naturalesa humana. I a Santa Helena, a més, deixa a criteri de cadascú la decisió sobre qui és el veritable monstre de l'illa.

(SERGI)

[M.C · Rating 2 out of 5]

Está bien redactado, y eso es lo mejor que puedo decir de esta novela... Empieza bien, como casi todas las del autor, pero luego, en cierto punto, vuelve pasar LO MISMO DE SIEMPRE, el ataque de miles de monstruos, y la cosa degenera y deja de tener sentido alguno. Al menos, y casi se me olvida que esto también es un punto positivo, la obra es más corta que el bodrio infumable de Fungus... Pero a ver, Piñol, ¿qué tratas de contar con estas historias? ¿Por qué siempre cuentas LA MISMA historia una y otra vez? ¿Qué tiene que ver Napoleón con todo? ¿Había que meterlo por algún motivo? ¿Qué ha visto Alfaguara en esta novela para publicarla?

[José Cárdenas · Rating 2 out of 5]

Muy floja, no veo que funcione en ningún momento.

[Laia SC · Rating 2 out of 5]

La fumada més bèstia i menys interessant de l'autor. Pandora i La pell em van encantar!

[Loreto Giralt Turón · Rating 4 out of 5]

Molt més semblant a la Pell freda que a Victus. Aquest és el Sánchez Piñol que m'agrada, el que sap escriure un llibre d'aventures on no hi falta tendresa. Molt adient per llegir a l'estiu.

[MARTA SISTERNA · Rating 5 out of 5]

Ni més ni menys un Sánchez Pinyol, amagant missatges rere monstres i personatges inversemblants! M ha encantat!

[Oscar · Rating 4 out of 5]

No es para todos los públicos...está claro...vamos que eso ya se sabe. Lo que viene siendo Alex de la Iglesia...al cine.. el estilo...es parecido, pero en novela. Un desparrame. Empieza tranquilo el tema, pero rápidamente se monta. Tampoco es que sea una obra maestra...pero particularmente a mi me gusta el autor y hasta hoy, todas sus novelas.
En este caso, la excusa es el amor...y Bonaparte...y el resto...un desmadre. Mola.

[Kitty-Wu · Rating 2 out of 5]

Afú

[Felip · Rating 2 out of 5]

Indescriptible. L' he acabat a empentes.

[Mike · Rating 3 out of 5]

Zdecydowanei dla poszukujących lektury spod znaku #choregówno

[Xavier Pueyo Díaz · Rating 3 out of 5]

Diuen que ha d'agradar als que ja ho va fer "La pell freda", però aquest només té en comú que el monstre surt de l'aigua. És un divertimento. Ben narrat, perquè el Sánchez Piñol és un bon contador d'històries. Lleuger, directe, en narrador testimoni, que per això el final és com és. No té grans frases ni metàfores. És tal qual. Passa bé.

[José Nebreda · Rating 3 out of 5]

Una historia un poco tontorrona, pero, bueno, al menos entretiene.

[Inma · Rating 2 out of 5]

M'ha entretingut? Sí.
Tornaré a llegir un altre de Sánchez Piñol amb monstres envoltant persones a un lloc del fi del món? Probablement, no.

2,5

[mariuszowelektury · Rating 4 out of 5]

Zaczyna się jak w powieści romantycznej - Delfina de Sabran femme fatale początków XIX wieku sprowadza znakomitego pisarza Chateaubrianda na wyspę świętej Heleny, by wzbudzić w nim uczucie miłości do siebie poprzez konfrontację z uwięzionym tam Napoleonem.

Rozważania miłosne stają się przedsmakiem walki o przetrwanie z tytułowym potworem, którym nie jest (a na pewno nie tylko) uwięziony cesarz, lecz mityczny morski potwór. Kończy się trochę jak w tanim horrorze klasy B, ale mimo tego (albo dzięki temu) dobrze się bawiłem, czytając tą historię, bowiem łączy ona elementy powieści historycznej, psychologicznego thrillera oraz groteski, tworząc fascynującą narrację, która nieustannie zaskakuje.

Albert Sánchez Piñol zabiera czytelnika w niezwykłą podróż do czasów wygnania Napoleona Bonaparte na Wyspę Świętej Heleny. Autor splatania historię z fikcją, prezentuje zupełnie nowe spojrzenie na jedną z najbardziej znanych postaci nowożytnej Europy. W umiejętny sposób dekonstruuje mit Napoleona, pokazując go jako postać tragiczną, pełną ludzkich słabości, a jednocześnie fascynującą swoją charyzmą, której w odpowiednich okolicznościach ulegają wszyscy, włącznie z wrogami.

Jednak Potwór ze świętej Heleny to nie tylko opowieść o Napoleonie. To także studium ludzkich emocji w ekstremalnych warunkach izolacji. Piñol umiejętnie kreśli portrety psychologiczne swoich bohaterów, zacierając granice między oprawcą a ofiarą, przyjacielem a wrogiem. Władza, uległość wobec autorytetu, która dotyka zarówno cenionego literata jak i prostych żołnierzy jest ważnym elementem tej historii.

Całość w konwencji pamiętnika Delfiny tworzy świetną mieszankę balansującą między groteską, powagą, wciągającą przypowieścią o istocie władzy a parabolicznymi rozważaniami nad ludzką naturą. Postać morskiego potwora wraz ze swoim narybkiem dziesiątkującego mieszkańców wyspy dopełnia całość surrealistycznymi obrazami, zacierającymi granicę między tym co realne i fantastyczne.

[Montserrat Muntada · Rating 4 out of 5]

Amb el monstre de Santa Helena trobem el Piñol més genuí. Amb un rerefons històric, basteix una obra amb tocs filosòfics (diàlegs, ideals, idees) i militars (estratègia, organització, subordinació). I, com en la "Pell freda", tot esdevé en una illa de la que no pots fugir. I aquí els monstres es presenten en forma de rap amb potes, tenen una voracitat carnívora desaforada i els pobres humans no hi poden fer gaire cosa que no sigui resignar-se i recloure's encara més a l'interior (de l'illa, de si mateixos).

Com passa sovint, amb l'aparició dels mostres, aflora la verdadera naturalesa dels personatges i les inútils i temeràries ordres del més megalòman del llibre que acaba pagant la seva estupidesa.
Val a dir que els mostres són més fastigosos que mai. Les seves viscositats són mostrades gairebé amb exhibicionisme i no només les aparents sinó que inclús des de l'interior de la bèstia. És tant ben escrit que fins i tot en sents la pudor putrefacta.

Negatiu? Doncs no hi he posat les 5 estrelles perquè m'ha semblat que hi ha uns quants castellanismes que me n'entelen la lectura. Per exemple:
- Una gran proliferació d'"Acte seguit". Mai fa servir "A continuació", "Després", "Llavors va passar"...
- "Al respecte", potser és correcte, però se'm fa estrany . Es podria dir "En relació a" o d'altres maneres. (Pàg. 225)
- "I així ha procedit", que també deu ser correcte, però que es pot dir més fàcil "Així ha passat", "Així ho ha fet"...(Pàg. 287)
- "Basil s'ha plegat" (Pàg. 274). Una persona es pot desmoralitzar, abandonar una causa, morir, replegar, deprimir, però crec que mai "es pot plegar"
Llàstima perquè és un gran llibre. I segurament hi haurà moltes persones a qui això no els molestarà.

[LLibreZeta · Rating 4 out of 5]

Illa de Santa Helena. Març de 1819. La Marquesa de Custine, Delphine Sabrán, acompanyada del seu amant François-René de Chateaubriand –escriptor i filòsof- i la seva criada, la Fidèle arriben a la illa de Santa Helena, situada al sud est de l’oceà Atlàntic. El seu prop��sit és un i de molt concret, seduir al presoner que tenen captivat els anglesos a Longwood House.

La marquesa escriu el seu diari i així es com llegirem tot el què els va succeint en aquesta illa maleïda infestada de rates. Demanen audiència per anar a veure al Napoleó Bonaparte a les seves dependències presidiàries de Longwood. Malgrat les seves resistències inicials els rep sense cap mostra d’interès i allà s’inicia una accidentada relació entre la Marquesa, Chateaubriand i qui havia estat emperador dels francesos. Hi ha una amenaça que ronda per l’illa. Es tem que el monstre Bigcripi aparegui de les entranyes de l’oceà i ataqui a tot ésser viu. Apareix, l’illa entra en pànic, tothom lluita contra l’animal, fins i tot Napoleó intervé en aquesta batalla....

Una novel·la d’aventures amb una trama original que enganxa, intriga, monstres marins, alguns personatges reals i una ambientació excel·lent que en alguns moments és ....... fins i tot desagradable.

Les primeres pàgines del llibre presenten a cadascun dels personatges principals amb un retrat i una il·lustració de l’illa de Santa Helena. Molt útils per a que el lector entri en escena.

Una novel·la original i entretinguda, on es reconeix l’estil inconfusible de l’autor, principalment amb #lapellfreda. Molt recomanable.

[Rafal · Rating 5 out of 5]

Niebywale zaskakująco dobra książka.
Spodziewałem się ciekawej fabularyzowanej historii ostatnich dni Napoleona, może literackich teorii spiskowych wokół przyczyn jego śmierci a tymczasem....

Książka jest niezwykle odświeżającą zabawą z wieloma literackimi konwencjami.
Od pamiętnikarstwa do thriller, od XIX-wiecznych romansów po surrealizm w pokręconym ale bardzo wciągającym wydaniu.
W pewnym momencie dzieje się tak dużo, tak bardzo dziwnych rzeczy, że tym większy podziw budzi sposób w jaki całość zostaje rozwiązana przez autora. I tak, tak... pojawia się alternatywna teoria dotycząca końca imperatora, wg mnie w kontekście treści tej powieści zdecydowanie bardziej prawdopodobna niż wersja oficjalna.

Ale przede wszystkim kluczowe pytanie brzmi - kto jest tytułowym bohaterem tej książki?

Zdecydowanie polecam i na pewno będę do niej wracał.

P.S. Świetne tłumaczenie. Brawo Dorota Walasek-Elbanowska! Ciekawi mnie jednak, czy wstawienie do jednego z pomieszczeń powieści lampy naftowej, która została skonstruowana 30 lat później, to pomyłka (Autora, Tłumacza) czy zamierzony zabieg, co w tym surrealistycznym kotle w ogóle by mnie nie zdziwiło.

[Marta · Rating 4 out of 5]

Niesamowita. Początek sugeruje, że będziemy zagłębiać się w pokręcone i nieco naiwne machinacje znudzonej arystokratki. A później, bohaterowie trafiają na wyspę, spotykają Napoleona i nagle, bęc!, coś wychodzi z wody. I książka całkowicie zmienia kierunek.

To fantastyczne, ale nieco dziwne połączenie pamiętnikarstwa z fantastyką, ale również satyrą i groteską. Nie trafi to do wszystkich, ale nawet ci, których powieść odrzuci, z pewnością docenią świeżość kryjącą się ze historią i narracją. Mnie, momentami nawet jeśli zaczynała powoli irytować, do końca trzymała w swojej dziwności.

[Jaume Rosselló · Rating 2 out of 5]

No aconsegueixo que l’escriptor i jo arribem a una entesa, vaig llegir “la pell freda” i em va encantar, després he intentat llegir-ne un parell mes i no hi ja manera, m’avorreixo molt. Amb els llibres que hi ha per llegir potser no li donaré mes oportunitas. (Potser massa radical, aquesta amanaça cutre).
D’acord aquest llibre no m’agradat.

[Oriol - Feel The Brain · Rating 1 out of 5]

He llegit tota l’obra de l’autor. Sempre, sempre, sempre ha estat una lectura que m’ha atrapat i no m’ha deixat anar.

Aquest no ha estat el cas. Deixant de banda que es avorridíssima, es fa molt pesada de llegir. És previsible fins l’últim punt.

Una decepció i una pérdua de diners i temps.

Tenint en compte el talent de l’autor, suposo que el va escriure mentre feia una café en una terrassa.

Elements reciclats. Argument inversemblant que no el compres ninde lluny. M’explico diari meu?

[Joaquim Alvarado · Rating 2 out of 5]

Novel·la estranya, molt pròpia de l'univers Sánchez Piñol. Barreja d'elements històrics i fantàstics, resolutiva a estones, però amb una trama que avança a batzegades i discontinua. L'autor ha fet coses millors.

[Roger Olmos · Rating 2 out of 5]

Mira que me gusta Piñol… pero este, el que menos. O le han metido prisa, o le han forzado a reescribir otra “Piel fría” para ver si pega otro bombazo.
Lento, lleno de tópicos y previsible. Muy bien escrito, porque este señor escribe muy bien, perooo… Bertusss, que te pasoooo???

[Montse · Rating 4 out of 5]

I have enjoyed this tale, even its title.
The Marquesa de Custine comments are so delicious and right as horrible and nasty are the descriptions of the Monster…
A very original story.
My first book of this author and therefore no prejudices or comparisons with any of his other stories.

[Jordi Mateu · Rating 4 out of 5]

Excelente retrato imaginario sobre la figura de Napoleón. Una novela de ritmo trepidante y desenlaces inesperados. Siempre he pensado que si Sanchez Piñol hubiese nacido en EEUU y trabajado en Hollywood, hubiese empequeñecido al mismisimo Tim Burton.

[Eduard Castells · Rating 1 out of 5]

Terrible. És estrany, però potser se li ha acabat la fórmula.

[Jordi Sellarès · Rating 3 out of 5]

Clàssic Sánchez Piñol. Llibre d'aventures potser ja poc original en el fons i en la forma però encara prou entretingut.

[Jenar · Rating 1 out of 5]

Abandono a la pàgina 227. Em sap greu, tots els llibres d'en Albert Sánchez Piñol m'havien agradat. No m'interessen gens ni els personatges ni la història.

[Kiko Fábregas · Rating 2 out of 5]

El inicio está bien y el planteamiento del amor también, hasta que aparece el bigceipi que es una ida de olla

[Carles Berlanga · Rating 4 out of 5]

Bona novel·la, com totes les d'Albert Sànchez Piñol. I aquesta vegada amb personatges de relleu i final (presumptament) conegut. Gràcies a @penguinllibres per aquesta publicació.