Mentre Nàpols està mig confinada per una passa de còlera, un home gran torna al poble on va néixer i d’on va marxar trenta anys enrere, en el temps de la guerra, per incorporar-se als partisans. Hi torna per acomiadar-se de la vida, després de no haver-ne volgut saber res des del dia que va emigrar, l’endemà de la victòria. En l’últim trajecte en tren fins a Maratea, el seu poble, coincideix amb una professora universitària amb qui compartirà el tram final del retorn i els records essencials de la seva vida, entre la incomoditat davant de la història oficial i l’atracció de la memòria d’infantesa; entre la força del desig de viure i la proximitat inevitable de la mort.
Vicenç Villatoro és periodista i escriptor. Ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l’Avui i TV3 i ha col·laborat en altres mitjans, entre els quals El Periódico, El País, El Temps, Catalunya Ràdio i Com Ràdio. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També ha estat professor de Ciències de la Informació a la UAB. La seva carrera literària inclou obres com ara Evangeli gris (1982), País d’Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Memòria del traïdor (1996), La claror de juliol (1996) , La derrota de l’àngel (Premi Carlemany de novel·la 2004), Tenim un nom (Premi Premi Ramon Llull 2010), que ja forma part del catàleg de labutxaca, i ara, també, Moon River (2011).
Només transcorren dos dies I hi ha dos personatges, però és una novel·la intensa i ben escrita. Sobre la memòria, els records, la guerra i el coratge de viure.