“Si la teva vida es decidís tirant un dau, repetiries alguna tirada?” és la frase que inicia aquesta novel·la, en què un joc més real que la pròpia vida està guiat per dos daus de vint cares. A partir de la màxima de què “mai és tard per descobrir coses noves i que no s’ha de tancar mai cap porta”, Masanas dona vida a personatges soferts que volen aprendre de nou a gaudir i s’aventuraran en un viatge ple de fantasia i enigmes que canviarà el món tal com el coneixem.
Josep Masanas i Camps, viu a Banyoles, és enginyer informàtic i treballa com a professor de cicles formatius d'informàtica.
L'any 2016 va guanyar el concurs de relats Inspirats pel Museu Darder, per commemorar els cent anys del museu de Banyoles. El relat guanyador, "El mètode científic", també va ser publicat per la revista Freakcions #3 editat pel Biblionauta l'any 2017.
Un viatge a La Palma va originar la novel·la curta "Roderes de Cometa" (2017, Fantraginers).
Els seus relats es poden trobar publicats a Lektu i a la revista digital Descriu.org de la Fundació Scito. Dos dels quals han estat seleccionats i es formen part dels llibres "Ucronies" i "Els viatges singular" (amdós publicats el 2019 per Scito Edicions).
En la darrera edició del concurs de Relats en Català va ser finalista en la modalitat de ciencia-ficció amb el microrelat "Autoconsciència", publicat al recull "Gèneres Narratius: XI Concurs ARC de Microrelats" (2021, Associació de Relataires en Català).
El 2021 va guanyar el Concurs de Relats d'Astronomia - Memorial Ramon Rubio de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster) amb el relat "La primera fotografia".
"2dd20: Dos daus de vint" és la primera novel·la que l’autor publica en paper.
“2dd20” és una novel·la que veu de moltes fonts i que vol tocar molts pals. Estructuralment, els capítols s’ordenen amb salts continuats en el temps que ens porten (de vegades, de forma força accelerada) del passat al present dels personatges i, també, passant d’una realitat costumista a una de paral·lela fantàstica (adaptant, de forma literària, els progressos d’unes partides de rol de D&D que creen i viuen els mateixos protagonistes). Dos mons, un d’imaginari i un de realista que s’influencien, alimenten i connecten, tot afectant-se de forma decisiva. En aquest sentit, la barreja de les parts de fantasia i les “reals”, recorda a l’estructura de “La princesa promesa”, tot i que amb constants punts de vista segons el narrador que ens trobem. Indubtablement, les partides de rol retrotreuen a les primeres dues temporades de “Stranger Things”; les aventures grupals de la colla d’amics a, “The Goonies”; la trama informàtica de la qual agafa els aspectes més tècnics i tecnològics, a “jocs de Guerra”, la confabulació conspiranoica mundial a “El codi Da Vinci” o “Àngels i Dimonis” de Dan Brown i, la part final, a la sèrie “Quantum Leap”. També hi ha aquella nostàlgia de les vacances d’adolescència a poble amb la gestació de noves amistats, secrets i aliances de “Compta amb mi” (l’adaptació al cinema de “The Body”, de Stephen King) i la perspectiva de les experiències i esperit de reinvenció de l’avi Marcel, pròpies d’un Chanquete de “Verano Azul” tutelant a uns adolescents que obren els ulls a un ventall de possibilitats vitals. Un munt de referents de la cultura popular i catòdica que connectaran de forma automàtica amb els lectors nostàlgics freaks (i els que van ser adolescents als vuitanta), i que poden ser un esperó de descobriments insospitats o un escull (salvable) per a lectors més joves. “2dd20” és una novel·la ambiciosa, extensa, punt mirada en la descripció de personatges, anècdotes i successos diaris fins al punt de resultar, de vegades, massa detallista. Un excés de dades que pot dispersar l'atenció en el nus principal i trames associades i que frena, en algun moment, la dinàmica natural de la narració per continuar endavant de forma fresca i enèrgica. Un exercici difícil d’equilibrar que l’autor treballa a consciència perquè quedi compensat i faci plausible els aspectes màgics del vessant més fantàstic i entronqui amb l’argument de thriller informàtic. “2dd20” també té daus, esclar. Moltes tirades de daus en què els resultats confronten l’atzar amb les matemàtiques i la resolució d’enigmes. Es nota que l’autor ho ha posat tot de la seva part i ha fet un esforç continuïtat per ser didàctic en els aspectes de les referències i conceptes informàtics, la passió rolera i els sentiments de connexió emotiva i familiar entre dues generacions que aprofiten l’aprenentatge comú per salvar la bretxa digital i apropar-se l’un a l’altre. “2dd20” és una bona carta de presentació d’un autor que aprofita experiència i coneixements per farcir aquest treball literari i que té gust per la narració documentada i al qual se li detecta un esperit desitjós de bolcar al paper tot el que li bull al cap.
3,5/5. Rol, hackers i criptografia són els eixos principals d'aquesta novel·la de fantasia, ideal per dates estiuenques. Personatges d'aquells que es fan estimar i que és poc habitual trobar en aquesta mena de ficcions (un grup de nois de poble que juga a rol i l'avi d'un d'ells) habiten una trama plena de girs, la majoria imprevisibles, que avança en diferents línies temporals i s'estructura en capítols curts. Feia temps que no em polia tan de pressa un llibre d'aquesta extensió.
4.5* Original, addictiva, fascinant, emocionant, tendra, sorprenent, corprenedora, atrevida, brillant. El primer capítol em va encantar, al segon, em va robar el cor. Lectura molt recomanada, òbviament.
Original novel·la que barreja la informàtica i les matemàtiques, el rol i la fantasia, el misteri i el drama. Escrita en capítols imtercalats en el temps, i amb un final desconcertant. L'autor és professor company de feina.
Fora d'alguns dubtes raonables dins del discurs narratori, un llibre fàcil de llegir i que enganxa al lector. Fantasia i realisme, amb ciència-ficció, tecnologia i vintage informàtic pe nostàlgics. Una bona lectura.
Desconcertant novel·la que, tot i estar escrita amb un estil planer, es fica a una selva difícil de travessar. Em vaig sentir atret per la seva aproximació als jocs de rol, i perquè prometia una visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, la meva ciutat, però aquests són només dos dels nombrosos ingredients d'un relat massa complex (no enumeraré cap més per no estripar-li a ningú certes sorpreses). Aquest és un dels punts que m'han atabalat, ja que no sabia quin tipus d'història tenia entra mans. Jugar constantment amb la incertesa pot ser molt interessant, però també molt complicat. Com a lector m'he sentit confós i, a voltes, un xic molest per tants canvis i girs, especialment quant a la focalització dels personatges amb els quals, també he de dir, m'ha costat molt d'empatitzar (potser una mica amb l'avi Marcel). Segons el meu parer, hi ha quelcom que no acaba de quallar entre la complicada trama i els aspectes més costumistes. Tot i això, no m'he pogut estar d'acabar-la. Trobo que l'autor ha estat molt valent en els seus plantejaments i ha intentat coses diferents i arriscades.
Interessant aventura barrejant fantasia, informàtica, jocs de rol, etc. Ple de referències pop sobretot al cinema, fins i tot a alguna sonada festa que es va fer famosa durant la pandèmia.
Història ben lligada que es va complicant i fent canvis inesperats, enganxa fins al final. També té un punt divulgatiu.
El llenguatge planer, les observacions i les pulsions humanes ben descrites encara li donen més punts.
Si li he de posar un però seria que difícilment passaria el test de Bechdel.
És un viatge al frikisme des de la mirada curiosa d’un turista, un senyor jubilat que accidentalment entra en contacte amb el món del seu net: joc de rol, informàtica, ciència ficció, conspiracionisme... El vertader protagonista, en Valeri, és un noi amant dels jocs de rol, de la informàtica i de la ciència (ficció o no ficció). El veiem dins del seu grup d’amics, els VISIR, amb els que es reuneix durant les vacances per jugar a rol de taula en el soterrani de casa de l’avi. Un noi que descobrirà la informàtica i es convertirà en un hacker d’alt nivell.
Josep Masanas és un autor que gaudeix el que escriu i ho fa amb passió, no de forma recarregada o ultra-tècnica (que ho podria fer) sinó que utilitza el recurs de fer-nos recorre el camí a través dels ulls d’un avi que es veu obligat a reciclar-se, un home que desconeix totalment aquest món i així l’autor ens pot explicar conceptes complexos sense caure en la pedanteria o amb terminologia a l’abast de només un grup selecte de lectors. Els personatges i l’ambientació estan molt ben dibuixats. Reconeixes les tipologies de cadascun dels nois que formen el grup d’amics, captes l’olor a cebeta i humanitat d’aquell soterrani sense ventilació de casa de l’avi on es reuneixen per jugar a rol, t’emociones amb els descobriments que fan els protagonistes i, quan lligues caps, t’adones que ja formes part de la història. La trama és complexa però en Josep Masana exposa la informació d’una forma que li permet jugar amb el lector sense arribar a confondre’l o que perdi el fil. Cada capítol passa en un moment temporal que sembla aleatori però es nota que ha meditat molt bé l’estructura de la novel.la per mantenir un ritme coherent amb girs que et fan esclatar el cap i xisclar WTF!! Sobretot al final. Moment en el qual t’adones que acabes de llegir el compendi del que una obra de ciència ficció i fantasia hauria de tenir: emoció, aventura, drama, esperances, especulació i complexes teories físiques i preguntes tecnològiques. Aquest llibre ho té tot.
El sabor de boca que m’ha deixat Dos daus de vint ha estat melancolia i enyorança de temps passats. Josep Masanas m’ha regalat un somriure entranyable de paper i fantasia, codificat en hexadecimal. Com diu en la seva pròpia cinta de Moëbius dibuixada amb una frase inicial i final: Si la teva vida es decidís tirant un dau, repetiries alguna tirada?