L’edifici del Raval on viuen posa en relació la Mai, l’Helena i el Santos, tres personatges de tres generacions diferents, cadascun vivint una crisi personal en el marc d’un barri on els extrems –gent, diners, cultures– es toquen. La Mai és a la vintena, una noia reivindicativa, vivint la precarietat de feines i relacions amb un drama familiar a l’esquena que l’oprimeix. L’Helena, de quaranta anys i amb la situació més convencional i estable (parella, fills, bons sous) veu com s’enfonsa la vida que s’ha fet. El Santos, un músic de rock idealista que ha deixat enrere el millor de la seva carrera i s’ha acomodat a una vida al marge del sistema cultivant marihuana, en el que no deixa de ser una concessió més. Tots tres s’uneixen en la seva fragilitat per trobar una sortida als seus conflictes amb un món que jutgen amb lucidesa i on ni el ritme accelerat de la ciutat ni les persones que els acompanyen els satisfan.
Marta Batallé (Caldes de Malavella, 1978) és llicenciada i màster en Administració d'Empreses per Esade. Ha treballat a diferents empreses en l'àmbit de la comunicació i el màrqueting i des de fa catorze anys forma part del Departament de Comunicació d'Oxfam Intermón. Va viure dos anys a París i actualment resideix a Barcelona. És autora de les novel·les L’origen de les cols violeta (Empúries, 2019) i El paradís no era això.
Novel·la que, a través de tres personatges protagonistes, de diferents edats, procedències i trajectòries de vida, mostra com cadascú afronta els seus moments vitals amb allò que té i amb allò que li falta. Els personatges són creïbles, propers i fàcils d’entendre (es podrien intuir una mica estereotipats al principi). Empatitzes amb tots tres sense esforç, encara que visquin realitats molt diferents, perquè les seves vivències connecten amb dubtes i emocions que podem sentir en diferents moments de la vida. No és una lectura que busqui l'impacte, però és força realista i emocionalment creïble. D’aquells llibres que no criden en excés, però que t’acompanyen. De l'autora ja em vaig llegir en el seu moment L'Origen de les Cols Violetes i em va agradar molt. La manera d'escriure que té atrapa. No te n'adones i te n'has cruspit mig llibre en una estona.
El 2019 Marta Batallé va publicar "L'origen de les cols violeta", una delícia d'història. La vaig comprar per @llibreriesobertes i el vaig llegir durant el confinament. Em va encantar.
Aquest 2022 ha sortit a la llum "El paradís no era això". Una novel·la crua, de vides precàries i personatges que sostenen relacions molt hostils.
La Mia, l'Helena i Santos no es coneixen de res, però comparteixen bloc de pisos. Cadascú amb la seva vida, les seves penes, les seves misèries i les seves complexitats. Les seves vides s'acaben creuant i comparteixen estones de complicitat mentre es giren d'esquena al món.
Records, passat, present, complicacions però també valentia i altres oportunitats enmig d'un Raval hostil i desvalgut.
Marta Batallé ha retratat la cruesa, la vulnerabilitat i la fragilitat de la vida en tres personatges de perfils molt diferents però molt ben descrits. La història és crua i punyent, però molt ben relatada.
És un llibre entratingut, amb uns personatges que podrien ser complexos, però a la novel•la estan dibuixats amb línies molt fines. Penso que l'autora li podria haver tret més suc a cada un/a de les protagonistes de la història.