What do you think?
Rate this book
Un món comú
'Un món comú' és un clàssic on Marina Garcés esbossa les bases del seu pensament filosòfic. És la primera vegada que es publica en català i incorpora un nou pròleg de la mateixa autora que dialoga des del present amb el mateix llibre.
«Com podem aprendre a dir nosaltres contra la identitat de grup que defineix i tanca el seu sentit? Com podem aprendre a dir nosaltres més enllà del reconeixement i de la defensa «dels nostres»? Aquestes preguntes eren el punt de partida d’Un món comú i continuen sent, avui, amb més urgència encara, les claus per obrir els panys del nostre present. La col·laboració, la cooperació, el suport mutu, les resistències, l’hospitalitat, l’aprenentatge... són pràctiques socials i polítiques que no poden partir del grup tancat, sinó que obren i inventen els sentits possibles de la vida en comú.»
Aquest llibre és la declaració d’un compromís. En un moment en què la filosofia i la política busquen la comunitat com una cosa que cal recuperar i el comú com una cosa que cal produir col·lectivament, aquest llibre proposa un pas enrere: descobrir el món comú en què ja estem, vulguem o no, implicats. Parteix de la pregunta sobre el nosaltres i desemboca en una veu en singular capaç de dir: «Aquesta vida és meva». Apropiar-nos de la nostra vida és, avui, alliberar la riquesa del món que compartim. És per això que al pensament crític li cal guanyar una nova perspectiva: la d’un cos involucrat en la vida com a problema comú.
«Pensar, avui, torna a ser una aposta contra la depressió. Una forma d’alegria que no s’enganya ni vol enganyar. Que s’atreveix a no saber per aprendre novament i que parteix de la convicció que un món comú no és el món que reconeixem com a nostre, sinó el món que no acaba amb nosaltres. Les millors lluites són les que no acabarem nosaltres. Les millors històries, les que altres continuaran.»
«Com podem aprendre a dir nosaltres contra la identitat de grup que defineix i tanca el seu sentit? Com podem aprendre a dir nosaltres més enllà del reconeixement i de la defensa «dels nostres»? Aquestes preguntes eren el punt de partida d’Un món comú i continuen sent, avui, amb més urgència encara, les claus per obrir els panys del nostre present. La col·laboració, la cooperació, el suport mutu, les resistències, l’hospitalitat, l’aprenentatge... són pràctiques socials i polítiques que no poden partir del grup tancat, sinó que obren i inventen els sentits possibles de la vida en comú.»
Aquest llibre és la declaració d’un compromís. En un moment en què la filosofia i la política busquen la comunitat com una cosa que cal recuperar i el comú com una cosa que cal produir col·lectivament, aquest llibre proposa un pas enrere: descobrir el món comú en què ja estem, vulguem o no, implicats. Parteix de la pregunta sobre el nosaltres i desemboca en una veu en singular capaç de dir: «Aquesta vida és meva». Apropiar-nos de la nostra vida és, avui, alliberar la riquesa del món que compartim. És per això que al pensament crític li cal guanyar una nova perspectiva: la d’un cos involucrat en la vida com a problema comú.
«Pensar, avui, torna a ser una aposta contra la depressió. Una forma d’alegria que no s’enganya ni vol enganyar. Que s’atreveix a no saber per aprendre novament i que parteix de la convicció que un món comú no és el món que reconeixem com a nostre, sinó el món que no acaba amb nosaltres. Les millors lluites són les que no acabarem nosaltres. Les millors històries, les que altres continuaran.»
- GenresPhilosophy
170 pages, Paperback
First published January 1, 2013
23 people are currently reading
590 people want to read
About the author
Marina Garcés
38 books171 followersMarina Garcés es filósofa y ensayista, profesora titular de Filosofía en la Universidad de Zaragoza. Es una de las impulsoras del proyecto colectivo de pensamiento crítico y experimental Espai en Blanc.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 10 of 10 reviews
November 25, 2022
Menuda pasada de ensayo!!!!
La vida como problema común ❤️🩹
La vida como problema común ❤️🩹
March 18, 2024
Un món comú o la promesa d'una realitat que ens defrauda contínuament
M'ha entusiasmat –filosòficament parlant—l'arriscada, seriosa i valenta proposta de la Marina Garcés, des de la radicalitat argumenta amb uns propòsits clars i contundents: s'ha de construir utopies discursives alternatives al pensament tardocapitalista, és urgent i necessària si volem tornar a conformar una societat de convivència i no un conjunt d'individus polaritzats, aïllats i enganxats a les xarxes socials. La utopia, però, sembla cada vegada més impossible. Les condicions per a la construcció d'un món comú s'esborren amb els pas dels dies i dels esdeveniments: addiccions a la telefonia mòbil, confinaments, malalties mentals, crisi climàtica, crisi econòmica, crisi institucional, etc.
L'obra és un conjunt d'articles breus amb una sèrie de nexes o categories agermanades, és alhora una introducció al pensament del filòsof francès Merleau-Ponty (del qual gairebé no coneixia, no me'n van parlar a la universitat) i del qual m'ha semblat molt interessant (encara que sé que la paraula interessant li grinyolaria a la Garcés).
És, per tant, una obra molt adient per introduir-se en el pensament de la Marina Garcés que bascula entre l'activisme polític de caràcter anarquista i l'academicisme filosòfic, té una veu clara i unes idees que s'imposen d'una necessitat exacerbant.
M'ha entusiasmat –filosòficament parlant—l'arriscada, seriosa i valenta proposta de la Marina Garcés, des de la radicalitat argumenta amb uns propòsits clars i contundents: s'ha de construir utopies discursives alternatives al pensament tardocapitalista, és urgent i necessària si volem tornar a conformar una societat de convivència i no un conjunt d'individus polaritzats, aïllats i enganxats a les xarxes socials. La utopia, però, sembla cada vegada més impossible. Les condicions per a la construcció d'un món comú s'esborren amb els pas dels dies i dels esdeveniments: addiccions a la telefonia mòbil, confinaments, malalties mentals, crisi climàtica, crisi econòmica, crisi institucional, etc.
L'obra és un conjunt d'articles breus amb una sèrie de nexes o categories agermanades, és alhora una introducció al pensament del filòsof francès Merleau-Ponty (del qual gairebé no coneixia, no me'n van parlar a la universitat) i del qual m'ha semblat molt interessant (encara que sé que la paraula interessant li grinyolaria a la Garcés).
És, per tant, una obra molt adient per introduir-se en el pensament de la Marina Garcés que bascula entre l'activisme polític de caràcter anarquista i l'academicisme filosòfic, té una veu clara i unes idees que s'imposen d'una necessitat exacerbant.
April 24, 2023
"Cambiar el mundo no es cambiar de mundo. Cambiar la vida no es pensar que la verdadera vida está en otra parte, que es siempre otra. No hay otro mundo ni otra vida. Sólo ésta. La mía. Sin curación ni salvación. En un solo mundo que es nuestra dimensión común.
La vida común es anónima. Este anonimato no supone la pérdida del rostro. Lo que se pierde, incorporándolo como una dimensión de la existencia, es la soledad del cara a cara.
Sólo podemos estar fuera de uno mismo si estamos dispuestos a ser tocados por el mundo. Exponerse al mundo es aprender que la proximidad no es la antítesis de la separación.
El ser vivo no está atado ni liberado. ¿Qué significa? Que lo común no puede ser librado. Tampoco colonizado. Que no hay salido, puesto que no hay cárcel. Que no hay afuera ni después.
EXISTIR ES DEPENDER.
Esta vida, que no es mía, es la mía."
La vida común es anónima. Este anonimato no supone la pérdida del rostro. Lo que se pierde, incorporándolo como una dimensión de la existencia, es la soledad del cara a cara.
Sólo podemos estar fuera de uno mismo si estamos dispuestos a ser tocados por el mundo. Exponerse al mundo es aprender que la proximidad no es la antítesis de la separación.
El ser vivo no está atado ni liberado. ¿Qué significa? Que lo común no puede ser librado. Tampoco colonizado. Que no hay salido, puesto que no hay cárcel. Que no hay afuera ni después.
EXISTIR ES DEPENDER.
Esta vida, que no es mía, es la mía."
Read
May 26, 2020Marina Garcés es una de las filósofas más originales y certeras de España y en Un mundo común lo demuestra con creces. Plantea problemas y esboza soluciones con maestría y una pluma crítica y literaria a la vez y aunque en ocasiones peca de poco concreta en el uso de términos y en su análisis sociológico merece la pena detenerse en cada uno de los breves capítulos quecomponen el libro. Ayuda a romper esquemas y paradigmas y a cuestionar los viejos mitos de la filosofía política, con sus individuos, sus sujetos independientes y su vacío entre personas.
Es una obra breve, pero contiene claves indispensables para pensarnos en común hacia un futuro con nuevas posibilidades.
Es una obra breve, pero contiene claves indispensables para pensarnos en común hacia un futuro con nuevas posibilidades.
December 1, 2022
No he entès gairebé res :(
January 29, 2023
Un assaig increïble de la Marina Garcés sobre la vida i el seu valor, sobre el jo i el nosaltres, sobre la contemporaneïtat i el sistema, sobre desbordar-lo i superar-lo. Una meravella absoluta!
December 6, 2017
O la última parte es demasiado técnica o las dos primeras son demasiado simples.
En todo caso Marina es maravillosa y su crítica al capitalismo actual, especialmente acertada.
En todo caso Marina es maravillosa y su crítica al capitalismo actual, especialmente acertada.
December 5, 2024
No he sido capaz de terminarlo. No es mi momento. Volveré a él en un futuro (espero), cuando pueda dedicarle el tiempo y la reflexión que se merece.
Read
July 7, 2022Aquesta reedició / revisió d’aquest clàssic de la Marina Garcés és tot un encert en els temps que corren on cal repensar-ho tot de cap i de nou. Aquest ric assaig permet reflexionar sobre el fet que la col·laboració, la cooperació, el suport mutu, les resistències, l’hospitalitat, l’aprenentatge… són pràctiques socials i polítiques que no poden partir del grup tancat, sinó que obren i inventen els sentits possibles de la vida en comú. El text és tot ell una declaració de compromís per descobrir el món comú en què ja estem, vulguem o no, implicats. Un món comú que no és el món que reconeixem com a nostre, sinó el món que no acaba amb nosaltres.
També al meu blog "A prop de l'Onyar": https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
També al meu blog "A prop de l'Onyar": https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
Displaying 1 - 10 of 10 reviews