What do you think?
Rate this book
El náufrago feliz
Una tierna historia de amor situada en la Barcelona de los años cincuenta, que se lee sin dejar de sonreír.
Un escritor de éxito retirado con sólo 42 años, y que en este momento ejerce de traductor, es víctima de un accidente de tráfico sin trascendencia, pero que le causa daños leves en la muñeca, por lo que deberá tomarse un período de reposo. Ocioso por obligación, aprovecha esta pausa para recordar cómo conoció por casualidad a María... cuando él era considerado por todos el niño prodigio de la literatura catalana, se pavoneaba de sus éxitos y estaba bastante perdido en la vida.
Una pequeña joya olvidada.
Un escritor de éxito retirado con sólo 42 años, y que en este momento ejerce de traductor, es víctima de un accidente de tráfico sin trascendencia, pero que le causa daños leves en la muñeca, por lo que deberá tomarse un período de reposo. Ocioso por obligación, aprovecha esta pausa para recordar cómo conoció por casualidad a María... cuando él era considerado por todos el niño prodigio de la literatura catalana, se pavoneaba de sus éxitos y estaba bastante perdido en la vida.
Una pequeña joya olvidada.
176 pages, Paperback
First published January 1, 1959
54 people are currently reading
1379 people want to read
About the author
Ramon Folch i Camarasa
79 books11 followersRamon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-2019). Traductor, novel·lista i autor teatral. Novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, es llicencia en Dret però mai no exerceix d'advocat. Després de treballar per a l'editorial Janés, s'adona que es pot guanyar la vida amb l'ofici de traductor, i es consagra a reescriure llibres d'altri i a escriure'n de propis. La seva carrera malda per assolir un equilibri entre compromís estètic i social; s'adreça a un públic extens i divers, i inclou una obra literària de qualitat, amb prop d'una cinquantena de llibres publicats, especialment novel·les, però també poesia, narració i teatre. Així mateix, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals destaquen el Joanot Martorell (La maroma, 1956), el Sant Jordi (La visita, 1964), el Ramon Llull (Sala de miralls, 1982) i el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1997), de novel·la; el Ciutat de Barcelona (Aquesta petita cosa, 1954) i el Joan Santamaria (Cap de setmana damunt l'herba, 1967), de teatre; el Víctor Català (La sala d’espera, 1960), de contes; i el Pere Quart (Manual del perfecte escriptor mediocre, 1991) i el Jaume Maspons (Manual de la perfecta parella mediocre, 2005), d'humor i sàtira. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball ingent de traductor.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 258 reviews
September 25, 2022
"I al cap d'una estona, jo et mirava per assegurar-me que seguia valent la pena de respirar en el món, i descobria que tu també m'estaves mirant, possiblement per tal de comprovar que valia la pena que seguissis respirant en el món, però només perquè jo seguís fent-ho."
Quan tanco un llibre acostumo a trigar uns dies a penjar la ressenya. No és per tenir temps de reflexionar, és perquè no trobo mai el moment de posar-m'hi🤣 Amb llibres com "El nàufrag feliç", o en el seu moment "Trio", m'agrada escriure què m'ha semblat el mateix dia que el tanco, perquè no vull que el temps em faci oblidar la intensitat amb què els he llegit i com m'han fet sentir. Us recomano fer com jo i aprofitar dies sensibles per llegir-lo🥹 sobretot si us agraden els llibres que deixen el cor tovet...🫶🏼
🏝️"El nàufrag feliç" és una història d'amor ambientada en la Barcelona dels anys cinquanta. Ja he dit al Pol que si no parla de mi com el protagonista parla de la Maria no sé què estem fent😤 Bromes a part😅 no sé com el meu cor ha aguantat tanta tendresa. He plorat moltíssim quan he tancat el llibre però també m'ha fet riure molt. L'editorial diu que 'és un llibre que es llegeix amb un somriure als llavis' i m'ha semblat una manera preciosa de presentar la novel·la.
No puc acabar sense destacar com escriu Ramon Folch i Camarasa. Fa servir una llengua que emociona. Troba les paraules perfectes i aconsegueix crear una història tan delicada que m'entren ganes de tornar a llegir-la una altra vegada ara mateix. No només és el meu Petit Plaer preferit; és un dels millors llibres que he llegit aquest any i m'atreveixo a dir que m'acompanyarà per sempre.
Quan tanco un llibre acostumo a trigar uns dies a penjar la ressenya. No és per tenir temps de reflexionar, és perquè no trobo mai el moment de posar-m'hi🤣 Amb llibres com "El nàufrag feliç", o en el seu moment "Trio", m'agrada escriure què m'ha semblat el mateix dia que el tanco, perquè no vull que el temps em faci oblidar la intensitat amb què els he llegit i com m'han fet sentir. Us recomano fer com jo i aprofitar dies sensibles per llegir-lo🥹 sobretot si us agraden els llibres que deixen el cor tovet...🫶🏼
🏝️"El nàufrag feliç" és una història d'amor ambientada en la Barcelona dels anys cinquanta. Ja he dit al Pol que si no parla de mi com el protagonista parla de la Maria no sé què estem fent😤 Bromes a part😅 no sé com el meu cor ha aguantat tanta tendresa. He plorat moltíssim quan he tancat el llibre però també m'ha fet riure molt. L'editorial diu que 'és un llibre que es llegeix amb un somriure als llavis' i m'ha semblat una manera preciosa de presentar la novel·la.
No puc acabar sense destacar com escriu Ramon Folch i Camarasa. Fa servir una llengua que emociona. Troba les paraules perfectes i aconsegueix crear una història tan delicada que m'entren ganes de tornar a llegir-la una altra vegada ara mateix. No només és el meu Petit Plaer preferit; és un dels millors llibres que he llegit aquest any i m'atreveixo a dir que m'acompanyarà per sempre.
Read
June 9, 2022Una història d'amor, de drama i de riure. Potser les tres coses que més m'agraden en un llibre totes tres juntes.
October 1, 2022
Crec que mai abans, un títol de col·lecció, havia estat tan adient per a un llibre. El nàufrag feliç és, en tota regla, un petit plaer: curt, amè, ràpid de llegir, entretingut i, especialment, encantador. No sé si és que els narradors irònics i hiper conscients de la seva presència i les seves maneres, que sempre volen afegir-li la “puntilla” a absolutament qualsevol cosa són els meus preferits. Però, sense cap mena de dubte, el narrador d’aquest llibre ha acabat per hipnotitzar-me completament.
La història? Tendra, melancòlica i entretinguda. Amb aquest punt d’optimisme boig sovint semblant al de Pere Calders que a mi m’encanta. Perfecte per sortir d’un bloqueig lector o per simular una mena d’oasi d’entre lectures que ni acaben de fer el pes.
La història? Tendra, melancòlica i entretinguda. Amb aquest punt d’optimisme boig sovint semblant al de Pere Calders que a mi m’encanta. Perfecte per sortir d’un bloqueig lector o per simular una mena d’oasi d’entre lectures que ni acaben de fer el pes.
July 27, 2022
Una oda al amor.
Un relato íntimo con toques de humor que desborda cariño en cada una de sus páginas.
Un relato íntimo con toques de humor que desborda cariño en cada una de sus páginas.
June 4, 2023
m’ha agradar molt, és una història molt bonica, d’amor i també de dol. la narració pren forma de carta a la Maria, que ja no hi és des d’un principi, amb petits fragments del present del protagonista. no és una carta com a tal, sinó un relat de com es van conèixer els dos i la seva història. a més, constament s’utilitza una irònia amable en les converses entre els dos, que és gairebé divertida de llegir.
“El dia que m’adoni, de bo de bo, que ja no ets ací, em costarà, Maria, de seguir rient amb tu.”
és una novel·la molt càlida i bonica, us la recomano 🫶🏻
“El dia que m’adoni, de bo de bo, que ja no ets ací, em costarà, Maria, de seguir rient amb tu.”
és una novel·la molt càlida i bonica, us la recomano 🫶🏻
June 25, 2023
A la vida es pot naufragar a l’aigua, a la feina, amb l’amor, amb la salut, entre d’altres. En aquest llibre es parla tant de naufragis en tots aquests aspectes com de barquetes que suren, d’un escriptor famós i d’un amor autèntic. No passen gaires coses i passa de tot al mateix temps. Folch i Camarasa escriu d’una forma tendra, rica.
May 23, 2025
La manera de narrar de Folch i Camarasa m'ha semblat sublim. Les descripcions, el vocabulari, el to que fa servir... El protagonista és una mica senyoro, però m'ha fet molta gràcia la seva naturalitat a l'hora de fer segons quins comentaris.
December 24, 2024
Quina petita joia
July 2, 2023
m’ha agradat molt, com va resseguint el recorregut d la seva relació amb la maria, des d q es van conèixer i tot el q van viure junts. m’ha agradat perquè tot i fer-ho amb una certa nostàlgia i tristesa ho fa sobretot des dl punt de vista d estar agraït d’haver-la pogut conèixer, encara q s’acabés i m ha semblat molt bonic. fàcil d llegir, relata escenes molt quotidianes i súper ben escrit 🫶🏻
August 18, 2025
Quina història tan ben escrita❤️
August 9, 2023
Quina decepció de llibre.
Suposo que tanta ressenya positiva a les xarxes em va crear unes expectatives massa altes, no ho sé. Per començar, els dos protagonistes em van caure malament ja des d’un principi i la cosa no va a millor (estil "El blat tendre"). Està molt ben escrit, però no hi passa res, m’hi falta matèria. I això hauria quedat simplement així si no hagués estat per l’escena del gos, que ja sé que ningú en parla però és que a mi em va cabrejar de mala manera. A partir d’aquí jo ja estava emprenyada així que el final del relat no em va dir res, a part que era ben previsible. Em vaig quedar indiferent i molt decebuda. I enfadada per sentir que havia perdut el temps.
Potser també venia d’un llibre increïble on allò SÍ que és una història d’amor amb totes les lletres i aquest se m’ha quedat molt i molt curt, especialment després de tantes ressenyes magnífiques que n’he llegit. En fi, sap greu dir-ho, però ha estat una gran decepció.
Crec que en general els petits plaers estan molt sobrevalorats, ja en porto un grapat de llegits i només en salvo dos. De veritat que trobo que les històries no són res de l'altre món pel bombo que se'ls dona.
P.D.: Dionís, jo t’estimo i vals molt més que els teus antics amos.
Suposo que tanta ressenya positiva a les xarxes em va crear unes expectatives massa altes, no ho sé. Per començar, els dos protagonistes em van caure malament ja des d’un principi i la cosa no va a millor (estil "El blat tendre"). Està molt ben escrit, però no hi passa res, m’hi falta matèria. I això hauria quedat simplement així si no hagués estat per l’escena del gos, que ja sé que ningú en parla però és que a mi em va cabrejar de mala manera. A partir d’aquí jo ja estava emprenyada així que el final del relat no em va dir res, a part que era ben previsible. Em vaig quedar indiferent i molt decebuda. I enfadada per sentir que havia perdut el temps.
Potser també venia d’un llibre increïble on allò SÍ que és una història d’amor amb totes les lletres i aquest se m’ha quedat molt i molt curt, especialment després de tantes ressenyes magnífiques que n’he llegit. En fi, sap greu dir-ho, però ha estat una gran decepció.
Crec que en general els petits plaers estan molt sobrevalorats, ja en porto un grapat de llegits i només en salvo dos. De veritat que trobo que les històries no són res de l'altre món pel bombo que se'ls dona.
P.D.: Dionís, jo t’estimo i vals molt més que els teus antics amos.
June 6, 2025
Li he posat 5 estrelles però n’hi posaria 50 si pugués.
Estic DEVASTADA… Quin llibre més bonic, més senzill, més tendre… Una història d’amor NORMAL, com la vida mateixa però amb l’escriptura increïble de Folch i Camarasa 🥹🩵
Ens trobem amb un escriptor que se’ns presenta cregut i pedant, que es creu que està per damunt del bé i del mal… Fins que coneix la Maria, una noia simpàtica i bona per naturalesa. Amb ella, ell canviarà la seva visió turmentada de la vida i aprendrà a estimar les petites coses.
Estic DEVASTADA… Quin llibre més bonic, més senzill, més tendre… Una història d’amor NORMAL, com la vida mateixa però amb l’escriptura increïble de Folch i Camarasa 🥹🩵
Ens trobem amb un escriptor que se’ns presenta cregut i pedant, que es creu que està per damunt del bé i del mal… Fins que coneix la Maria, una noia simpàtica i bona per naturalesa. Amb ella, ell canviarà la seva visió turmentada de la vida i aprendrà a estimar les petites coses.
April 22, 2024
No havia plorat mai amb una novel·la, fins que he llegit aquesta. És preciosa, en tots els sentits.
June 5, 2025
Quin llibre tan i tan bonic. I quin domini de l'escriptura i el llenguatge que té Folch i Camarassa. Queda claríssim que una part li ve de família.
No hi ha res com l'amor i en aquest llibre ho explica molt i molt bé. El plaer de les coses quotidianes del dia a dia.
Pots naufragar en molts aspectes de la vida, però això no impedeix que hagi valgut la pena i hagis sigut molt feliç. A gaudir del viatge que és la vida.
No hi ha res com l'amor i en aquest llibre ho explica molt i molt bé. El plaer de les coses quotidianes del dia a dia.
Pots naufragar en molts aspectes de la vida, però això no impedeix que hagi valgut la pena i hagis sigut molt feliç. A gaudir del viatge que és la vida.
December 28, 2024
Preciós.
September 15, 2025
És un llibre bonic i sense grans complicacions. Al principi em va costar una mica entrar-hi, però tot acaba tenint un sentit.
September 1, 2025
És un llibre preciós! He plorat, he rigut i és una història tendríssima que no pots parar de llegir.
May 12, 2024
Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
"El nàufrag feliç" és la narració, en primera persona, d’una història d’amor ambientada a Barcelona als anys 50.
Arran d’un petit accident de trànsit, el narrador i protagonista ha d’agafar la baixa laboral per recuperar-se, i aprofita aquesta pausa per escriure i reviure la vida compartida amb l’amor de la seva vida, la Maria.
El narrador retrocedeix en el temps i es presenta com un escriptor d’èxit, però arrogant i solitari, fins que un dia, per pura casualitat, coincideix amb la Maria al tramvia. A partir d’aquell moment descobreix allò que realment el fa feliç i decideix acabar amb allò que no l’omple. Amb la Maria construeixen una relació d’amor i complicitat, i es fan costat malgrat que les coses no sempre són fàcils. No us enganyaré (ni jo ni el text, de fet), i és que la història és trista i des de la primera pàgina es fa evident que la Maria ja no hi és.
El que fa especial aquest relat és la manera com està escrit. Tot el text desprèn una tendresa i una dolçor que ho emmara tot. El to és proper, sincer i quotidià, amb ironia i bromes que fan arrencar més d’un somriure.
"El nàufrag feliç" és una història d’amor preciosa i tendra, d’aquelles que converteixen la parella en casa, d’aquelles en què la suma dels dos és millor que cadascú per separat. També és una història sobre la felicitat i sobre trobar el propi camí i ser un mateix.
"El nàufrag feliç" és la narració, en primera persona, d’una història d’amor ambientada a Barcelona als anys 50.
Arran d’un petit accident de trànsit, el narrador i protagonista ha d’agafar la baixa laboral per recuperar-se, i aprofita aquesta pausa per escriure i reviure la vida compartida amb l’amor de la seva vida, la Maria.
El narrador retrocedeix en el temps i es presenta com un escriptor d’èxit, però arrogant i solitari, fins que un dia, per pura casualitat, coincideix amb la Maria al tramvia. A partir d’aquell moment descobreix allò que realment el fa feliç i decideix acabar amb allò que no l’omple. Amb la Maria construeixen una relació d’amor i complicitat, i es fan costat malgrat que les coses no sempre són fàcils. No us enganyaré (ni jo ni el text, de fet), i és que la història és trista i des de la primera pàgina es fa evident que la Maria ja no hi és.
El que fa especial aquest relat és la manera com està escrit. Tot el text desprèn una tendresa i una dolçor que ho emmara tot. El to és proper, sincer i quotidià, amb ironia i bromes que fan arrencar més d’un somriure.
"El nàufrag feliç" és una història d’amor preciosa i tendra, d’aquelles que converteixen la parella en casa, d’aquelles en què la suma dels dos és millor que cadascú per separat. També és una història sobre la felicitat i sobre trobar el propi camí i ser un mateix.
August 29, 2025
"I als ulls, l'alegria. I als llavis, la joia. I a tot el seu cos, l'amor de viure"... Què tendre aprendre a ser feliç en el propi naufragi, aprendre a abraçar una vida fracassada a ulls d'aquells qui jutgen, i aprendre a estimar estimant, que vol dir veient a través de la mirada de l'altre. Una mirada d'apreci pel present i per tot el viscut, des dels grans projectes vitals fins els cafès compartits, doncs tot forma part del nostre pas baixant pel riu. Tan de bo aprendre jo mateixa a veure la vida, i a totes les persones que transiten per ella o que, fins i tot, s'hi arrelen, amb la mateixa estima genuïna plasmada en les pàgines d'aquest petit plaer. "Un missatge de nàufrag feliç, escrit només per tranquil·litzar els qui podrien caure en l'error de plànyer-lo".
May 5, 2025
Es tan triste el final pero el autor no me deja estar triste like tfffffff amo amo
May 5, 2025
Gràcies a la Blanca Pujals per editar aquest llibre i acostar-lo a tothom, gràcies a Ramon Folch i Camarasa per escriure aquesta joia, i gràcies a la vida per permetre'm trobar la meva Maria :)
May 28, 2023
Molt bonic i molt ben escrit. Molt recomenable!
September 21, 2025
mare de déu quina cosa tan preciosa
August 17, 2022
És maquíssim, escrit molt gustosament, i el final que t’estova el cor
July 20, 2025
ostres... boníssim eh, tota l'estona pensant buenu a mi que m'estimin així per favort. hi ha una cosa, però, que em sap una mica de greu, i és que em sap greu perquè la meva futura parella que m'estimarà bojament i m'ho voldrà dir tot el ratu no em podrà regalar aquest llibre com a mostra d'amor així subratlladet i amb anotacions a les vores (clar, perquè jo em dic maria i estaria molt ben pensat). però no patiu nòvios o nòvies meus del futur! jo us deixo el meu i m'hi feu anotacions i tota la pesca i apa també estaré molt contenta. això: llegiu-vos-el, estimeu-vos i cuideu-vos!
January 19, 2023
de vegades quan posava paraules en majúscules em recordava al geronimo stilton
March 18, 2023
quina plorera més tonta al final🫠
una oda a l’amor
maquisssim
una oda a l’amor
maquisssim
April 13, 2023
Molt polit en llengua. Història senzilla i humor agut. Ara bé, té moments de man things.
November 30, 2025
"I vaig venint. Vaig venint des d'aquest piset pintat d'un groc que comença a afeblir-se i des d'aquesta butaca que tu vas col·locar en aquest racó meravellós."
Aquest llibre m'ha semblat una joia. El fet que estigui escrit en 2a persona fa que enganxi molt perquè dona la sensació que el narrador no està parlant a un públic general sense nom, sinó que t'ho està dient a tu. Els moments que tens aquest llibre a la mà, tu, el lector, et converteixes en la Maria, a qui es dirigeix el text, la qual cosa provoca una lectura més íntima i personal. Perquè el narrador l'estima molt, a la Maria. I, des dels seus ulls, ja veus perquè.
És inevitable no enamorar-se de les seves peripècies, la llum que desprèn. És d'aquestes persones que, sense tenir la intenció de ser-ho, fan que el món dels altres sigui una mica millor. M'ha recordat una mica al personatge de la peli Frances Ha i tinc una mica d'enveja de no ser tan guai com ella.
Ja has llegit el títol i portes tot el llibre esperant que el narrador finalment agafi un barco per a poder-se naufragar feliçment o jo què sé de què pensava que aniria el llibre, i és veritat que des d'un principi que t'ensumes que passarà alguna cosa trista... Però ai quan passa :,)))) Ja m'ho mig esperava però joder. He hagut de plorar una mica, clar.
És bonic veure la transformació que fa el narrador al llarg del seu monòleg on recorre tota la seva vida, des d'abans que conegué Maria fins després que es mori. No hauria pogut tenir tanta felicitat després de la mort de l'amor de la seva vida si ella no l'hagués canviat i no li hagués donat un bocí d'aquesta llum tan i tan encegadora que va desprenent per tot arreu.
doncs en fi. un llibre senzill, però molt ben escrit i molt molt bonic!
així que molt bon primer llibre per al club de lectura de l'alèxia. gràcies companya :)
Aquest llibre m'ha semblat una joia. El fet que estigui escrit en 2a persona fa que enganxi molt perquè dona la sensació que el narrador no està parlant a un públic general sense nom, sinó que t'ho està dient a tu. Els moments que tens aquest llibre a la mà, tu, el lector, et converteixes en la Maria, a qui es dirigeix el text, la qual cosa provoca una lectura més íntima i personal. Perquè el narrador l'estima molt, a la Maria. I, des dels seus ulls, ja veus perquè.
És inevitable no enamorar-se de les seves peripècies, la llum que desprèn. És d'aquestes persones que, sense tenir la intenció de ser-ho, fan que el món dels altres sigui una mica millor. M'ha recordat una mica al personatge de la peli Frances Ha i tinc una mica d'enveja de no ser tan guai com ella.
Ja has llegit el títol i portes tot el llibre esperant que el narrador finalment agafi un barco per a poder-se naufragar feliçment o jo què sé de què pensava que aniria el llibre, i és veritat que des d'un principi que t'ensumes que passarà alguna cosa trista... Però ai quan passa :,)))) Ja m'ho mig esperava però joder. He hagut de plorar una mica, clar.
És bonic veure la transformació que fa el narrador al llarg del seu monòleg on recorre tota la seva vida, des d'abans que conegué Maria fins després que es mori. No hauria pogut tenir tanta felicitat després de la mort de l'amor de la seva vida si ella no l'hagués canviat i no li hagués donat un bocí d'aquesta llum tan i tan encegadora que va desprenent per tot arreu.
doncs en fi. un llibre senzill, però molt ben escrit i molt molt bonic!
així que molt bon primer llibre per al club de lectura de l'alèxia. gràcies companya :)
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 25, 2025
entendrida per complet amb aquesta història d’amor, que lluny de ser dramàtica és vitalista. se barreja s’exploració des record impulsada per s’amor, sa materialització de s’amor quan esteien junts, és com si després de sa pèrdua se seguissin estimant i ensenyant (hi crec tant amb això!)
“El dia que te’n vas anar, Maria, amb ELL, vas ensenyar-me definitivament a viure. (…) després, la teva pròpia força tornà a mi. Després encara varem somriure junts”.
per altra banda, es fet d’enamorar-se com a font de transformació personal, que li aporta un punt idealista que sempre està bé i mos encanta. ell era un homo perdut en sa seva feina, competitiu, artista infeliç i ella el salva apropant-lo a sa vertadera essència de sa vida.
trob que serà un d’aquests llibres que aniré recuperant al llarg de sa meva vida.
“El dia que te’n vas anar, Maria, amb ELL, vas ensenyar-me definitivament a viure. (…) després, la teva pròpia força tornà a mi. Després encara varem somriure junts”.
per altra banda, es fet d’enamorar-se com a font de transformació personal, que li aporta un punt idealista que sempre està bé i mos encanta. ell era un homo perdut en sa seva feina, competitiu, artista infeliç i ella el salva apropant-lo a sa vertadera essència de sa vida.
trob que serà un d’aquests llibres que aniré recuperant al llarg de sa meva vida.
Displaying 1 - 30 of 258 reviews