Crim de Germania s’inicia amb el banquet que organitza la reina Germana de Foix per tractar que els seus vassalls obliden la dura repressió contra els agermanats. Però ningú no acudirà a la cita del convit. El perquè d’aquesta «revenja» el trobarem en les pàgines següents, que ens mostren diversos episodis de la lluita sagnant que va enfrontar el poble i la noblesa. Uns fets històrics que es poden llegir, també, en clau molt més actual.
Sincerament, em pensava que seria una lectura mediocre però no ha sigut així. Esta és la novel·la que sempre em ve al cap quan es menciona l'obra de Josep Lozano però mai havia sentit l'impuls de llegir-la.
La veritat és que una de les coses que més m'han arribat ha sigut la forma de contar la trama que té l'autor, ja que no és una història lineal sinó que se'ns presenten diferents tipus de textos i hem d'anar unint-los poc a poc. És interessant també perquè tenim moltes perspectives diferents que ens parlen d'un mateix context històric que té un efecte diferent en cadascun dels narradors/protagonistes dels fragments. Bé, abans de mencionar les situacions en què es troben els personatges, és important saber quin és el context on es troben. Tota la història està relacionada amb les revoltes de Germanies al País Valencià. Això s'ha de tindre en compte per saber quines són les motivacions que tenen els personatges.
Bé, des d'un principi veiem que els protagonistes de cadascun dels fragments tenen una visió diferent de les revoltes. Primer i pense que per posar-nos en context, apareix la perspectiva d'una dona que pertany a la classe noble i, per tant, forma part de la classe social que està sent atacada a les revoltes. Esta part té un poc de misteri que s'apropa molt a un cas paranormal. Després, veiem que la protagonista és una dona negra qui està implicada en un juí. També apareix la correspondència d'un retor que va ser acusat de sodomia. La majoria de cartes estan dirigides a la seua parella, qui va ser cremat viu. I, així, tenim una diversitat de personatges que aporten una veu i una perspectiva que ens ajuden a veure la situació d'una manera més completa.
L'estil és un aspecte que m'interessa. Sempre és difícil mantindre's fidel a la llengua que s'utilitzava a l'època però crec que Lozano proporciona un llenguatge que, com a lectors, podem relacionar amb el moment històric. A més, els personatges tenen formes de parlar diferents, ja que no tots pertanyen a classes socials amb accés a l'educació.
Crec que la cosa que més m'ha sorprés és que la novel·la m'ha fet sentir i vaig arribar a un punt en el qual no podia parar de llegir perquè necessitava saber més. Les descripcions de les accions violentes són suficientment detallades per fer-te sentir que ho estàs veient amb els teus propis ulls. El moment de l'arracada estarà amb mi durant molt de temps.
M'ha agradat molt. Una novel·la històrica ambientada en un episodi cabdal de la nostra història que hui dia no és molt recordat ni conegut amb profunditat. Al llarg de capítols prou independents, coneixem els punts de vista de tots els actors principals dels esdeveniments: la virreina Germana de Foix i la seua repressió, les tensions i debats dins dels líders de la germania, el rei encobert i les víctimes de la revolució: les bruixes, els moriscos i els gais.
M'han agradat algunes reflexions i diàlegs que poden tindre una lectura molt actual (la centralització del poder, l'opressió del gran sobre el xicotet, la resistència d'un poble en declivi). M'ha cridat l'atenció com el malestar cap la noblesa encetà una revolució que acabà pagant més car els més oprimits.
L'autor fa servir formes originals per abordar certs capítols i un estil i lèxic culte i renaixentista que per una persona no familiaritzada a la literatura valenciana li pot costar però que a mí m'ha encisat per demostrar el seu domini sobre els adjectius, sons i jocs de paraules.
Si no estàs familiaritzat amb els fets, el seu ordre contrari a la cronologia pot ser un poc complicat. D'altra banda, en la meua edició haguera agraït que m'indicara quines paraules es trobaven al glossari perquè no les trobava a cap diccionari.
Fantàstica novela de Josep Lozano que reconstrueix, mitjançant una ficció molt ben documentada, les Germanies de València des de diversos punts de vista: el dels agermanats, rebels contra una monarquia estrangera obstinada en legislar contrafur; la dels mascarats o nobles, obstinats en ofegar la revolució sense atendre a les peticions dels naturals del regne; la dels musulmans, condemnats a ser o tropes de xoc en mans dels mascarats o víctimes de l'odi racista per part dels agermanats; en fi, la dels homosexuals, condemnats a una mort horrible en mans del poble encès per les prèdiques d'un dominic tan punyeter com odiós. Les Germanies són un episodi fascinant de la història de València que es treballa poc o res en la educació obligatòria i fins i tot superficialment en la universitat, a no ser que vulgues fer especialització. La visió idealitzada d'un poble alçant-se en armes contra un opressor aristocràtic i un monarca alié a les lleis naturals del regne es trunca en constatar els horrors a què aquestos mateixos agermanats sotmetien els més vulnerables i innocents, ja siga per la seua religió, ja siga per la seua orientació sexual. La novel.la ve estructurada en diverses narracions curtes que permeten reconstruir, amb cert sabor de novel.la policiaca, els fet ocorreguts. Menció especial el banquet fantasmagòric al que assisteix una atemorida Germana de Foix (culpable d'ofegar la Germania en sang); les memòries de Felip Quzman, morisc supervivent de l'odi i la massacre del seu poble; i les Lletres a l'Absent d'un encara enamorat mossèn Adrià, qui en l'exil.li plora la mort del seu amant, cremat viu pel poble a causa del "crim nefand", o siga, el que en aquella època es deia sodomia. Excel.lent lectura si vols aprofundir en la història de les Germanies i en particular, si vols gaudir de la veu de les autèntiques víctimes, de l'odi i la incomprensió. M'ha encantat.
El fragmentarisme, la ficcionalització del document i el perspectivisme fan d aquesta novel.la una lectura plaentera i apassionant. No sé com no l’he llegida abans.
“En la lasitud de la tarde, el mistral me habla de tierras lejanas que no conozco. Pero a veces, rumorosa, confundida con los gemidos del viento, me llega también tú voz.”
Aquest llibre em lo encomanar el meu professor de valencià a la escola oficial de idiomes de Valencia. Jo pensaba es clar que no m'iba a agradar perque creía que tractava sobre "Alemania y sus guerras" pero no res a vore. Es una novel.la histórica amb una trama que encara que continga, al meu parecer, brots xenófobes cap a castellans y extranjers de València de tot tipus, es un relat que a més explicar una historia que no et conten a le escola, sobre pequeñes revoltes, corrupció que quí et deu protegir pero no ho fa i en definitiva problemes de una dolenta convivencia.
En realitat, després de haber llegit tot el llibre i comentar.lo a classe puc afirmar que m'agradat. I m'en recorde de la historia a voltes, fa prou que no llegixc un llibre en valencià, fará uns 6 mesos, pero pensé tornar a llegir més llibres a aquest idioma. Català, Valencià y Balear.
Premi Andròmina 1979. ‘Crim de Germania’ de Josep Lozano és un conjunt de narracions centrades en l’època de la revolta de les Germanies (segle XVI). Les diverses narracions estan protagonitzades pels protagonistes d’aquell període històric com la reina Germana de Foix, l’Encobert, el duc de Calàbria, Vicent Peris i personatges anònims. La revolta dels agermanats va ser l’última oportunitat que va tenir el País Valencià de ser un territori independent, Lozano vol reivindicar aquest episodi i dignificar la història valenciana.
Aquesta lectura m'ha paregut complicada, però ha sigut molt interessant per comprendre més sobre les germanies i sobre la situació de la sodomia en aquesta época. Sort al examen cracks.