Desemmascarant els hereus del feixisme a casa nostra i infiltrat a les manifestacions de la ultradreta a Europa, Jordi Borràs presenta la investigació periodística de tota una vida.
He creuat mitja Europa intentant conèixer l’enemic, però com més respostes trobo més preguntes em faig. Segueixo convençut dels meus ideals, però ara tinc clar que la nit serà molt més fosca del que ens pensem. Som just en aquell punt tan ben definit per Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”.
A la Terra Alta, davant la descoberta d’una bomba nazi que havia llençat la Legión Cóndor, un Jordi Borràs adolescent pren consciència que la memòria i la justícia són els millors antídots contra el feixisme.
Reconegut en l’actualitat com un dels grans fotoperiodistes del nostre país, l’autor d’aquesta obra ha documentat com ningú l’augment de l’extrema dreta a Catalunya durant els darrers anys. La persecució de la ultradreta i les seves amenaces impunes l’han empès a ampliar el focus amb diversos viatges per Europa —Polònia, Grècia, Itàlia, Portugal, França, Alemanya…— per contextualitzar i denunciar com el populisme xenòfob acumula poder tant a casa nostra com arreu del continent. Què els mou, com actuen, què els uneix i què els fa créixer.
El resultat de tots aquests anys de feina i compromís a peu de carrer és una crònica viva i vibrant en clau catalana i de dimensió europea, una investigació periodística de primera magnitud, un relat sense ficció de lectura àgil i necessària per entendre l’abast del perill que tenim a sobre.
Genial obra del fotoperiodista Jordi Borràs per a entendre millor la dura realitat del feixisme que tenim rodejant-nos dia a dia. I per desgràcia, en creixement constant...
El resultat d’un piló d’anys de feina i compromís a peu de carrer han donat com a fruit aquesta crònica viva i vibrant en clau catalana i de dimensió europea. Tots els colors del negre del fotoperiodista català Jordi Borràs, és una investigació periodística de primera magnitud, un relat sense ficció de lectura àgil i necessària per entendre l’abast del perill que tenim a sobre.
Jordi Borràs ha documentat com ningú l’augment de l’extrema dreta a Catalunya, però també arreu d’Europa. La ultradreta i les seves amenaces impunes estan a tot arreu. És important tenir em compte què els mou, com actuen, què els uneix i què els fa créixer i denunciar com el populisme xenòfob acumula poder tant a casa nostra com arreu del continent.
Desprès d’haver devorat aquest assaig de 500 pàgines en poc més de dues setmanes dono gràcies d’haver-lo llegit ja que mai, mai, ni per un segon, vull prendre’m el privilegi de no considerar perillós el feixisme. Ara que Vox truca a la porta del govern, els discursos d’odi, l’agressivitat en les formes i els plantejaments antidemocràtics del partit de Santiago Abascal s’ha d’estar més alegrta que mai. Són els mateixos que van trobar la mar de normal que Vox, quan ni tan sols tenia representació, ocupés hores i hores als mitjans.
“El dolor serà perpetu i mutarà generació rere generació, en una societat escleròtica i desigual condemnada a repetir el seu passat. La memòria i la justícia són, en bona part, alguns dels millors antídots que pot fer servir l’antifeixisme. Ni perdonar ni oblidar fins que no es faci justícia. Recordar i exigir justícia sempre.”
Un dels llibres sobre l'extrema dreta europea més complets que he llegit fins ara. En Jordi combina molt bé les experiències personals viscudes amb la documentació dels diferents moviments extremistes a Europa. Això crea un bon fil narratiu alhora que informatiu, és a dir, el que busco - en el meu cas- en tot producte mínimament periodístic. A més, no limitar-se a l'estat espanyol dona un plus. Aquesta combinació fa que la lectura no sigui pesada malgrat exigeix molta atenció per tenir en ment tots els noms esmentats.
Llibre treballadíssim, des de la visió més personal i sincera, simplement brutal per la seva força i la veritat que té. Està a part de molt ben documentat molt ben escrit. Gràcies per la teva feina. Em quedo amb dos moments, a Berlín la noia amb vestit de flors cridant Nazis Rauz! i amb la humil i sola estelada en una petita manifestació antifeixista a Varsòvia.
Repàs de l'extrema dreta europea a través del seguiment, per part de l'autor, de manifestacions feixistes arreu del continent. No és només una recopilació de personatges i organitzacions d'extrema dreta, sinó que també se n'investiga les seves motivacions i se'n mostra la resposta de la societat antifeixista que les confronta.
És molt colpidora l’experiència personal del fotoperiodista Jordi Borràs mentre documentava les manifestacions de l’extrema dreta i fa molta feretat la impunitat amb la que actuen els feixistes. La lectura d’aquest llibre és molt recomanable per a qualsevol demòcrata i diria que imprescindible per les persones que tinguen un compromís antifeixista.
Una genial fotografia de l'extrema dreta a Europa fins el 2022. És un llibre molt entretingut de llegir, on Jordi Borràs ens relata les seves peripècies tractant en aquest submón i ens alerta del que està per venir. Una bona radiografia del panorama actual en primera línia.
Llibre que es llegeix molt facil, entretingut; a partir de la seva autobiografia explica l’augment de l’extrema dreta a diferents paisos d’Europa. Serveix per tenir una visio global i una introduccio a la politica dels diferents paisos que visita.
No pretenc treure’n conclusions, tampoc fer-ne una crítica a nivell narratiu. El tema que tracte és prou complex i important per no parlar-ne i per no deixar de llegir, informar-se i fins i tot escriure sobre aquest. L’extrema dreta, la intol·lerància, el feixisme en totes les seves formes (antigues, noves, presents i futures) són un virus. La memòria i l’anàlisi constant i torrecollons, en el bon sentit de la paraula, com el que fa en Jordi Borràs és imprescindible per la suma de moltes més a la lluita. Una lluita que, com diu al acabar el llibre, l’haurem de lliurar entre tots. Cal que estiguem atentes, cal organitzar-nos. «El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres.» Antonio Gramsci