Tres passos al sud

El troiacord #1

by Miquel de Palol i Muntanyola

A l'alba, als carrers silenciosos de Barcelona, una operació clandestina acaba en tragèdia. La mort inesperada de l’hereu d'una poderosa fortuna i peça clau d'un projecte d'abast incalculable, obliga els seus aliats a improvisar una solució tan improbable com fascinant, substituir-lo pel seu doble perfecte.

A partir d'aquest punt, Tres passos al sud es transforma en una novel·la que transcendeix el thriller per convertir-se en una exploració de la identitat, la memòria, el poder i la manipulació. Mentre el fals doble aprèn a convertir-se en l'home que ha de reemplaçar, el lector s'endinsa en una xarxa de conspiracions econòmiques, societats secretes, especulacions filosòfiques i enigmes científics que culminaran en el misteriós projecte anomenat Troiacord.

Genres: Fiction

266 pages, Paperback

First published January 1, 2001

About the author

Miquel de Palol i Muntanyola va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, era catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or.[2]

L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels set crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Crexells 1989, Premi Crítica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crítica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels set crepuscles. El jardí dels set crepuscles està traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès i el castellà.

L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la Ígur Neblí. L'any 1997, gràcies a El Legislador, obtingué el premi Josep Pla. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el Premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El Testament d'Alcestis i és nomenat Premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.

L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo, Interviú, El Urogallo, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català.

Reviews

[Joan Rius]

Una obra mestra. La sensació és molt similar a la de sempre, amb Palol: costa entrar en la lògica interna de la novel·la, entendre què està passant, saber qui carai són tots aquests personatges, de què va tot plegat, qui és el qui narra, etc. Però, com en les seves millors obres, un cop el remolí se t'endú ja no pares fins al final. Entenc per què pot fer-se-li farragosa a segons qui, però no pas que se la catalogui de novel·la difícil. Excepte quatre fragments comptats, l'estil no és pas més difícil ni envitricollat que els d'alguns prosa-poètics infumables que corren pel món i que, segons sembla, els llegeix tot déu. La construcció de la novel·la fa que sigui complicat saber què passa fins ben llegides unes 300 pàgines, però no cal esperar tant per començar a passar-t'ho bé. La qüestió és llegir-la per plaer; tota la resta ve després.
Qualsevol que tingui un mínim d'inquietuds i que no sigui analfabet pot llegir-la tranquil·lament, i hi trobarà prous recompenses com per oblidar-se del desconcert del principi (que no desapareix mai del tot). El problema és si hi entres buscant la típica novel·la convencional (sigui el que sigui que entenguis per novel·la "normal). Com totes les obres que miren d'inventar una forma, El troiacord et decebrà si creus que les novel·les han de ser d'una determinada manera, i que fracassen totes les que no són així.
La veritat és que El Troiacord beu d'una multiplicitat de models de novel·la considerable. Palol construeix una forma nova a partir de materials molt diferents, inclosos alguns d'ostentosament pulp. Hi ha converses entre personatges que semblen tretes d'una novel·la d'espies, seguides d'unes altres que podrien formar part d'un diàleg filosòfic.

En fi, sense entrar en més detalls, em sembla una meravella de novel·la, que, malgrat l'estranyesa, es llegeix a cremadent.

[Martí Camprodon]

Bon llibre