What do you think?
Rate this book
Uns déus ferotges
L'Abu Jafar té 16 anys i el cap ple de pardals. Viu a la València del segle XII, i imagina el món com un lloc meravellós, ple de gent fascinant i on tot és possible. Per això decideix marxar de casa a una aventura fantàstica a través de terres estranyes on coneixerà tota mena de personatges. Daniel Genís revisita la tradició dels llibres de viatges medievals i l'empelta a una mitologia de ressons lovecraftians.
263 pages, Paperback
Published May 4, 2022
5 people are currently reading
49 people want to read
About the author
Daniel Genís Mas
16 books86 followersNascut a Castelló d’Empúries (l’Alt Empordà) el 1977. És escriptor i professor de secundària. Llicenciat en Filologia Catalana i Hispànica, i doctor per la Universitat de Girona, ha publicat diversos treballs al voltant de la moral, la història i el pensament polític a la Catalunya medieval i moderna. Ha estat assessor editorial de la col·lecció «Ciència-Ficció» de Pagès Editors i de «L’Arcà» de Laertes Editorial, així com el fundador del portal de literatura fantàstica en català El Biblionauta i editor del recull de narracions estranyes 'Freakcions'.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
April 29, 2022
Debut de Daniel Genís com a novel·lista, ens porta a una aventura repleta d'un humor molt fi, que recorda les novel·les picaresques. "Uns déus ferotges" és un homenatge a l'art d'explicar històries. El nostre protagonista fa un viatge pel Mediterrani fins a arribar a la Meca on va recollint històries i llegendes, talment com si fos Xahrazad explicant històries al sultà. Aquest esperit aventurer, però, topa amb la cruesa i l'absurditat de la realitat que l'envolta, que malgrat estar ambientada al segle X, té uns ressons de crítica social molt actuals i universals, tot i que en alguns moments trenca una mica la versemblança amb unes reflexions o un llenguatge del protagonista massa contemporanis. I tota aquesta aventura va maquillada com si fos un manuscrit trobat per un investigador, al més pur estil lovecraftià, amb tot referències i picades d'ullet als mites primigenis i l'obra de Poe. Potser un dels problemes que té la novel·la, és que aquest estil humorístic, resta el dramatisme en aquests fragments on els horrors arcans prenen el control. Malgrat tot, és una novel·la que es llegeix amb un sospir i t'ho fa passar molt bé. Es tracta d'un debut de l'autor més que digne, que entra amb molta força al món de la literatura de gènere en català, i que esperem que amb més experiència com a narrador en el futur ens faci fruir encara més.
May 15, 2022
Quin és el somni de qualsevol nano de 16 anys? Exacte, ho heu encertat: anar fins a terra santa a guarir el sultà d'una estranya malaltia i a enamorar a la princesa més guapa del món. L'Abu Jafar, una mica forçat per les circumstàncies, emprendrà un llarg viatge per terres estranyes i ple de perills que sovint s'escaparan de la comprensió humana.
El mateix Abu Jafar és qui va escriure el manuscrit, que data del segle XII i és objecte d'estudi per part dels acadèmics. Ens narra en primera persona i amb un estil molt proper, gairebé oral, totes les seves peripècies en companyia d'una colla molt peculiar. El resultat és un llibre d'aventures medievals d'inspiració musulmana, amb alguns tocs fantàstics i ple de llegendes explicades per personatges estrafolaris.
Que no us tiri enrere el color verd característic de les cobertes de Males Herbes que us fa pensar que el llibre no és per vosaltres. Això és un 'road trip' medieval, un llibre d'aventures a l'abast de tothom qui li agradin aquest tipus històries, molt amè de llegir, amb un antiheroi de manual com a protagonista, amb humor i moltes picades d'ull als nostres dies.
M'ho he passat força bé llegint-lo, l'estil narratiu és d'aquells que atrapa perquè és com si t'expliquessin un conte. Fins i tot t'interpel·la de vegades. Escàs i dubtós paper de la dona en el llibre, potser versemblant perquè ens situem al s.XII, però no me'n vull estar de dir-ho. Però en conjunt és una bona aposta per passar estones molt distretes de lectura i amb un Abu Jafar que us arrencarà més d'un somriure.
(SERGI)
El mateix Abu Jafar és qui va escriure el manuscrit, que data del segle XII i és objecte d'estudi per part dels acadèmics. Ens narra en primera persona i amb un estil molt proper, gairebé oral, totes les seves peripècies en companyia d'una colla molt peculiar. El resultat és un llibre d'aventures medievals d'inspiració musulmana, amb alguns tocs fantàstics i ple de llegendes explicades per personatges estrafolaris.
Que no us tiri enrere el color verd característic de les cobertes de Males Herbes que us fa pensar que el llibre no és per vosaltres. Això és un 'road trip' medieval, un llibre d'aventures a l'abast de tothom qui li agradin aquest tipus històries, molt amè de llegir, amb un antiheroi de manual com a protagonista, amb humor i moltes picades d'ull als nostres dies.
M'ho he passat força bé llegint-lo, l'estil narratiu és d'aquells que atrapa perquè és com si t'expliquessin un conte. Fins i tot t'interpel·la de vegades. Escàs i dubtós paper de la dona en el llibre, potser versemblant perquè ens situem al s.XII, però no me'n vull estar de dir-ho. Però en conjunt és una bona aposta per passar estones molt distretes de lectura i amb un Abu Jafar que us arrencarà més d'un somriure.
(SERGI)
May 17, 2022
Aquest tipus de llibre m’agrada molt. És imaginatiu, sap fer un ús econòmic i intel·ligent del llenguatge (molt, molt ben escrit), i treu molt partit de la relació entre continent i contingut (olé, l’ús del recurs del manuscrit trobat i la construcció d’un narrador poc fiable). A més, m’entusiasma com la història esdevé una mena de narració de viatges impulsada per la troballa d’històries dintre de la història a la que, poc a poc, la realitat ficcional viscuda pels protagonistes es converteix, ella mateixa en matèria primera de conte. És una petita joia. Recomano llegir-la amb delit, sense pressa, i buscant-li capes.
A la presentació del llibre que vaig veure, per cert, es parlava de la influència del camí de l’heroi. Que consti que jo l’hi veig poc.
A la presentació del llibre que vaig veure, per cert, es parlava de la influència del camí de l’heroi. Que consti que jo l’hi veig poc.
August 31, 2022
Uns déus ferotges és un cant d'amor a la literatura i la imaginació en forma de llibre de viatges amb reminiscències de les Mil i una nits i dels encontres pel camí plens d'històries de desconeguts del Quixot. Una novel·la històrica, molt ben documentada, que ens narra el periple d'un adolescent del segle XII, Abu Jafar, des de València a La Meca i al llarg del qual tindrà ocasió de conèixer l'amor i l'amistat, però també totes les misèries que pateix i provoca l'ésser humà. El llenguatge del narrador, volgudament modern i descarat, m'ha semblat un encert que aporta un bon contrast amb els fets narrats. Potser no em calien els elements que apunten a una protohistòria dels mites de Chutlhu, però entenc que hi són per reforçar el recurs del document trobat i donar-li més joc.
June 3, 2022
Aquí us deixo una entrevista amb l'autor per comentar el llibre: https://dreamsofelvex.blogspot.com/20...
April 24, 2024
M’ha agradat força, tot i que no m’he acabat de “creure” el motiu que mou el viatge de l’Abu (potser en alguns moments ell tampoc? 😂). També m’ha faltat una mica de heavy metal, tot i que a l’últim quart del llibre la cosa s’anima una mica.
M’ha semblat força visual, tot plegat. Anava llegint i veia molt clares algunes escenes. Carlos Cuevas com Abu Jafar JA.
M’ha semblat força visual, tot plegat. Anava llegint i veia molt clares algunes escenes. Carlos Cuevas com Abu Jafar JA.
June 4, 2022
A partir del recurs del manuscrit trobat, Daniel Genís construeix una novel·la talment com els llibres sobre el viatge a la Meca àrabs. En aquest cas, però, protagonistzat per Abu Jafar, un jove de València, que té bastant de descregut i que a mesura que avança en el viatge descobreix que el món és molt pitjor del que es pensava.
Abu Jafar també es troba en aquest recorregut tot de personatges que li expliquen històries, algunes que són delicioses, i també s'hi poden trobar tot de picades d'ullet a obres més clàssiques dels viatges i de la literatura àrab. Fins al punt que el mateix protagonista acaba engolit per la seva pròpia història, que no deixa de ser una altra de les que s'ha trobat, amb un final molt poètic i on s'adona que l'important no era el destí, sinó el viatge en si mateix.
Abu Jafar també es troba en aquest recorregut tot de personatges que li expliquen històries, algunes que són delicioses, i també s'hi poden trobar tot de picades d'ullet a obres més clàssiques dels viatges i de la literatura àrab. Fins al punt que el mateix protagonista acaba engolit per la seva pròpia història, que no deixa de ser una altra de les que s'ha trobat, amb un final molt poètic i on s'adona que l'important no era el destí, sinó el viatge en si mateix.
October 12, 2022
Resenya en català:
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/D-esp/R-...
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/D-esp/R-...
February 21, 2023
3,5/5
A favor: la veu narrativa, que resulta fresca, somiadora i plena de picaresca, que ajuda a confraternitzar de seguida amb el personatge d'Abu Jafar i la seva causa —perduda? Es llegeix fàcil, molt fàcil, i el format de capítols/aventuretes fa inviable parar de llegir fins al final. La barreja d'elements històrics i fantàstics, sovint amb aires i referents lovecraftians, que atien la ment fantasiosa del lector buscant múltiples connexions i viaranys.
En contra: les notes a peu de pàgina, de les quals servidor està molt en contra excepte en determinats casos; concretament, vaig deixar de llegir-les a partir del número 20, quan l'extensió del peu va superar amb escreix el text narratiu. La sensació que el viatge de l'Abu Jafar és una mera excusa per intercalar aquestes narracions tan evocadores i que el viatge en si no ens du enlloc, si bé al final això s'esmena en part. El retrat d'una societat i un temps que, en cas de no ser-hi avesat ni sentir curiositat per la història, et pot treure en determinats punts de la pròpia història, valgui la redundància.
En definitiva: un notable i prometedor debut d'en Daniel Genís com a narrador —espero que la cosa no s'acabi aquí—, en què fa gala d'uns coneixements molt vastos en literatura. Els homenatges a Poe i Lovecraft entre altres li atorguen un aire d'aventura clàssica que li escau molt bé, i l'autor ha sabut trobar un ritme àgil i un llenguatge captivador —ric però repetitiu en alguns aspectes si ens posem primmirats— que fa que resulti difícil deixar de llegir. Arribat un punt, el sentiment de no saber on els vol portar la narració s'acaba esvaint, sobretot amb una més que notable nota final, si bé no amaga un regust amarg que em fa pensar que he estat enganyat a base d'efímers focs d'artifici. I aquí, personalment i amb certa desil·lusió per l'eufòria no assolida, és quan servidor exclama als quatre vents: he buscat però no he sabut trobar, hi crec a ulls clucs i vull acabar veient, encara que sigui en una segona part, les meravelles de la ignota Kadath! Espero, doncs, senyor Genís, una compensació. ;)
A favor: la veu narrativa, que resulta fresca, somiadora i plena de picaresca, que ajuda a confraternitzar de seguida amb el personatge d'Abu Jafar i la seva causa —perduda? Es llegeix fàcil, molt fàcil, i el format de capítols/aventuretes fa inviable parar de llegir fins al final. La barreja d'elements històrics i fantàstics, sovint amb aires i referents lovecraftians, que atien la ment fantasiosa del lector buscant múltiples connexions i viaranys.
En contra: les notes a peu de pàgina, de les quals servidor està molt en contra excepte en determinats casos; concretament, vaig deixar de llegir-les a partir del número 20, quan l'extensió del peu va superar amb escreix el text narratiu. La sensació que el viatge de l'Abu Jafar és una mera excusa per intercalar aquestes narracions tan evocadores i que el viatge en si no ens du enlloc, si bé al final això s'esmena en part. El retrat d'una societat i un temps que, en cas de no ser-hi avesat ni sentir curiositat per la història, et pot treure en determinats punts de la pròpia història, valgui la redundància.
En definitiva: un notable i prometedor debut d'en Daniel Genís com a narrador —espero que la cosa no s'acabi aquí—, en què fa gala d'uns coneixements molt vastos en literatura. Els homenatges a Poe i Lovecraft entre altres li atorguen un aire d'aventura clàssica que li escau molt bé, i l'autor ha sabut trobar un ritme àgil i un llenguatge captivador —ric però repetitiu en alguns aspectes si ens posem primmirats— que fa que resulti difícil deixar de llegir. Arribat un punt, el sentiment de no saber on els vol portar la narració s'acaba esvaint, sobretot amb una més que notable nota final, si bé no amaga un regust amarg que em fa pensar que he estat enganyat a base d'efímers focs d'artifici. I aquí, personalment i amb certa desil·lusió per l'eufòria no assolida, és quan servidor exclama als quatre vents: he buscat però no he sabut trobar, hi crec a ulls clucs i vull acabar veient, encara que sigui en una segona part, les meravelles de la ignota Kadath! Espero, doncs, senyor Genís, una compensació. ;)
June 27, 2022
Magnífic llibre d'aventures i viatges, una història feta d'històries on hi ressonen ecos de les Mil i una nits o del fantàstic del cicle de Cthulhu.
Daniel Genís, un referent com a erudit de la literatura de gènere fantàstic/ciència-ficció/terror, ens porta una història d'allò més reeixida i agradable de llegir.
Molt recomanable!
Daniel Genís, un referent com a erudit de la literatura de gènere fantàstic/ciència-ficció/terror, ens porta una història d'allò més reeixida i agradable de llegir.
Molt recomanable!
Read
September 30, 2022Un relat de relats on bateguen referències a Poe, Lovecraft i Verne, amanides amb humor i un viatge fantàstic en tots els sentits.
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de Inés Macpherson a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/06/...
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de Inés Macpherson a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/06/...
November 8, 2025
loved the framing device but it really did very little with the premise
Displaying 1 - 13 of 13 reviews