What do you think?
Rate this book
Còrpora
M’acost a la poesia com qui guaita i se’n va. Don cos a un llibre plagat d’estratègies per fugir, que agermana permanència amb violència, que habita el trànsit i hi està d’acord. Crec en la paraula com l’única matèria. Pens que còrpora és una paraula més gran que jo.
Col·lecció Ossos del Sol/64
Col·lecció Ossos del Sol/64
- GenresPoetry
84 pages, Paperback
Published January 1, 2021
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
March 26, 2026
per què no havia llegit això abans?
no tenc paraules crec que estaré molt a recuperar-me.
Passeig pels carrers humits
la meva feble saviesa
d'estimar, i em trob la infantesa,
i la veig de roca mòbil
que somnia un futur
ara descobert, tan rocós encara.
Als ulls, persianes de migdia.
M'arrecer del carrer
nines endins.
Només comprenc
algunes vetes reixa enllà. Veig
cors ambulants amb regalims
de vida. Oferts al món.
la carn compartida.
Em cerc el batec i fa silenci
dins el tràfec d'allò que no
dic i entre els ossos s'ofega.
no tenc paraules crec que estaré molt a recuperar-me.
Passeig pels carrers humits
la meva feble saviesa
d'estimar, i em trob la infantesa,
i la veig de roca mòbil
que somnia un futur
ara descobert, tan rocós encara.
Als ulls, persianes de migdia.
M'arrecer del carrer
nines endins.
Només comprenc
algunes vetes reixa enllà. Veig
cors ambulants amb regalims
de vida. Oferts al món.
la carn compartida.
Em cerc el batec i fa silenci
dins el tràfec d'allò que no
dic i entre els ossos s'ofega.
August 22, 2025
M'ha agradat molt, és delicadíssim! S'edició és mel, amb ses il·lustracions i un paper especial ho fan tot més exquisit!
"Carn eixuta":
Camin amb la transcendència
d'un dinosaure.
Tenc els mugrons de gíngol,
no regalimen com ho fa la pruna
madura davall la queixalada.
La llengua enverinada m'és
just la punta de l'iceberg.
Tenc l'esguard que no escruta,
que ja coneix la fi del món:
vaig enclaustrar-me una Sibil·la
a cada conca.
Tenc un cor escletat que vessa,
com la pruna madura,
i la pell opaca i mentidera.
Si pogués llepar la pruna
no ho faria per guarir
—la llengua enverinada m'és
just la punta de l'iceberg.
Em lleparia els forats del cor
desfet i llimós
pel vici de trobar-me
un racó
humit.
Es primer poema de sa segona part, #clivella:
Duc
la pàtria dins la boca.
Dic
cucavela
cascall
cossiol.
Faig sonar els únics llocs onquedaria a viure.
"Carn eixuta":
Camin amb la transcendència
d'un dinosaure.
Tenc els mugrons de gíngol,
no regalimen com ho fa la pruna
madura davall la queixalada.
La llengua enverinada m'és
just la punta de l'iceberg.
Tenc l'esguard que no escruta,
que ja coneix la fi del món:
vaig enclaustrar-me una Sibil·la
a cada conca.
Tenc un cor escletat que vessa,
com la pruna madura,
i la pell opaca i mentidera.
Si pogués llepar la pruna
no ho faria per guarir
—la llengua enverinada m'és
just la punta de l'iceberg.
Em lleparia els forats del cor
desfet i llimós
pel vici de trobar-me
un racó
humit.
Es primer poema de sa segona part, #clivella:
Duc
la pàtria dins la boca.
Dic
cucavela
cascall
cossiol.
Faig sonar els únics llocs onquedaria a viure.
November 1, 2022
És difícil resumir i -sobre tot- opinar sobre un llibre de poesia. És el que sentes tu -lector- el que volia transmetre l’autora? Ves a saber… Començaré pel més fàcil. Aquesta obra de Clara Fiol està clarament dividida en tres parts: “Còrpora”, amb protagonisme dels cossos, el sexe, l'amor... “Clivella”, on els poemes giren al voltant de la paraula, de les paraules (el material del que es fa la poesia). Finalment, ve la “Buidor”: on els textos tracten el no saber-se o no trobar-se d'un lloc, la búsqueda de la identitat, i també de la mort.
L’estil és prou directe i rítmic. La lectura flueix (aquest és un dels efectes que busco per saber si un poema m’ha agradat, i amb Fiol m’ha passat). Conclusió: m’ha agradat i penso que també us agradarà si el llegiu.
"Guardam silenci
per fer surar el miratge de les paraules:
Com n'és d'amarg
el consol del nàufrag
que s'aboca beure
aigua salada".
...
"He obert les mans,
i em tremolen.
L'aigua s'escola
també amb el puny clos.
Tenc, al palmell,
tatuades les ungles.
M'unien a mi,
a l'intent d'aglapir
les glopades coentes
de l'aigua que ens raja".
...
"Totes aquestes pells
que caminen, riuen
i ballen.
Totes aquestes pells
que es freguen,
s'escodrinyen i supuren
la il·lusió de l'alquímia".
...
"Quan t'hagin repetit massa vegades
que ets la mel i la flor del cirerer
recorda
que la histèria
també és nostra".
...
"Instal·lada a la punta del vaivé
la princesa del pèndol
dorm tranquil·la i sense noses".
L’estil és prou directe i rítmic. La lectura flueix (aquest és un dels efectes que busco per saber si un poema m’ha agradat, i amb Fiol m’ha passat). Conclusió: m’ha agradat i penso que també us agradarà si el llegiu.
"Guardam silenci
per fer surar el miratge de les paraules:
Com n'és d'amarg
el consol del nàufrag
que s'aboca beure
aigua salada".
...
"He obert les mans,
i em tremolen.
L'aigua s'escola
també amb el puny clos.
Tenc, al palmell,
tatuades les ungles.
M'unien a mi,
a l'intent d'aglapir
les glopades coentes
de l'aigua que ens raja".
...
"Totes aquestes pells
que caminen, riuen
i ballen.
Totes aquestes pells
que es freguen,
s'escodrinyen i supuren
la il·lusió de l'alquímia".
...
"Quan t'hagin repetit massa vegades
que ets la mel i la flor del cirerer
recorda
que la histèria
també és nostra".
...
"Instal·lada a la punta del vaivé
la princesa del pèndol
dorm tranquil·la i sense noses".
May 9, 2024
"Duc la pàtria dins la boca. [...]
Faig sonar els únics llocs on quedaria a viure"
Faig sonar els únics llocs on quedaria a viure"
January 31, 2023
Un llibre preciós, molt delicat i sincer.
October 24, 2023
Íntim, subtil, corporal!
May 29, 2025
un poemari dolç i bonic
Displaying 1 - 7 of 7 reviews