Pere Coromines, una de les figures històriques del republicanisme a Catalunya, va ser jutjat en el tristament famós Procés de Montjuïc, acusat d'haver instigat l'atemptat anarquista contra una processó religiosa, el 7 de juny de 1896, el dia de Corpus, al carrer dels Canvis Nous, i que va acabar ocasionant dotze morts. Detingut per les seves concomitàncies amb l'anarquisme, i amb una petició de pena de mort per part del fiscal, Coromines passà deu mesos tancat als soterranis del Castell de Montjuïc. Finalment absolt pel Consell Suprem, el 1897 va ser desterrat un temps a França per les autoritats espanyoles. Aquesta experiència de presó i exili donà lloc a Les presons imaginàries, publicat el 1899, un llibre clau de la literatura carcerària.
Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870 – Buenos Aires, 1939) Escriptor, polític, advocat i economista. Pere Coromines contribuí notòriament a la renovació del llegat republicà federal en la línia d’un catalanisme d’esquerres entès com una aposta per la modernització i la democratització social, cultural, econòmica i política del país. Ho féu primer des de les rengleres de la Unión Republicana de Salmerón i més tard des de la Unió Federal Nacionalista Republicana i des d’Esquerra Republicana de Catalunya. La seva dilatada experiència política —regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts, conseller de Justícia i Dret…— no pot obviar el fet que on veritablement se sentia a gust era participant en la vertebració i la consolidació de l’obra cultural institucional del catalanisme, com va fer des de l’Institut d’Estudis Catalans o l’Ateneu Barcelonès.