Cadaqués, 1950. Un malaurat accident trastoca de forma irrevocable la vida d’una noia de l’alta burgesia barcelonina. Barcelona, 2010. L’amistat entre quatre dones trontolla sota el pes dels silencis, els tabús i l’enveja. També d’alguna traïció. El joc del destí condueix al lligam entre les seves biografies i els fets de seixanta anys abans.
La novel·la és un homenatge a El quartet d’Alexandria, de Lawrence Durrell. Quatre amigues, quatre punts de vista. Amb una estructura complexa, el fil de la història es descabdella seguint les veus de les seves protagonistes.
Un joc de miralls en què les vides de les quatre dones es projecten, des del present, als fets d’un passat no viscut que les va marcar per sempre. Cada història n’amaga una altra, com capses xineses. Drama, amistat, traïció… Infantesa, joventut, maduresa… Una reflexió sobre el pas del temps i el caràcter efímer de la bellesa. La vida d’un grup d’amigues, les leopardas, que lluiten per ser elles mateixes. I són unes dones que no es rendeixen mai.
Montse Coll escriu una novel·la brillant com a debut literari.
Es nota que l'autora és una gran apassionada de Barcelona i el Mediterrani, i així ambienta la seva novel·la. Barcelona esdevé un personatge més. Lligada a la literatura, des de la infantesa, gràcies al seu pare notem aquesta passió entre pàgines.
El relat és un homenatge a "El quartet d'Alexandria", llibre que inspira l'autora.
Dos plans temporals, situats a Cadaqués i Barcelona respectivament. Dues germanes, un accident que les marcarà per sempre. Per altra banda, quatre amigues. Quima, Bea, Carlota i Nora. Amb elles, l'autora, evoca una oda preciosa a l'amistat.
Quatre amigues, quatre veus. "Las Leopardas". Una lluita per ser elles mateixes, malgrat els entrebancs de la vida. Valentia, dubtes, secrets, incerteses. Uns personatges molt ben perfilats. Fòbies, infidelitats, vellesa, bellesa, relacions, família, traïcions, fills... temes que us poden fer sentir identificats i identificades ràpidament.
La coberta parla per si sola: una novel·la que, com la imatge inicial, és elegant, seductora, un reclam i detallista, àgil i arriscada!
Ideal per a lectors/es nostàlgics, amants dels anys 60, amants de Barcelona.
Altament recomanable. Un relat coral de ficció moderna que no us podeu perdre♥️
PD: he compartit la lectura amb la meva mare i s'ha enamorat de la novel·la. S'hi ha sentit molt identificada amb frases, cançons, el bar el Pastís i molts altres records. Ha quedat fascinada!
Montse, et vas jugar un pèsol que ens agradaria i te l'has ben guanyat.
Les vides de la Quima, la Bea, la Carlota i la Nora estan tan entrellaçades que ni elles mateixes en són conscients. Són quatre dones que es coneixen gràcies dels seus marits quan són joves, però, amb els anys, acaben sent un grup d’amigues que es fan anomenar les «leopardas».
El llibre està estructurat amb un capítol introductori, que explica l’accident d’una noia de l’alta burgesia barcelonina el 1950 a Cadaqués, i la resta de la novel·la està dividida en quatre parts, els quatre punts de vista de les nostres protagonistes. I ara ens preguntem... d’acord, i que té a veure aquest capítol introductori amb les vides de la Quima, la Bea, la Carlota i la Nora? Això és el que descobrirem llegint «Les quatre de Barcelona».
La Montse Coll fa màgia entreteixint les vides d’aquestes quatre dones que ronden la cinquantena, posa en qüestió els límits de l’amistat, fins a quin punt som capaces de mentir a una amiga per encobrir a una altra, què els podem confiar i què no, tabús i silencis... Però el destí està escrit i les vides d’aquestes quatre dones està unit. La vida les posarà a prova, però seran capaces de lluitar i superar tots els entrebancs, penúries i pedres que trobin en el camí, enfortint encara més la seva amistat.
Una ocurrència tràgica l’estiu de 1950 en Cadaqués té el poder de truncar les vides de dues generacions. El fil conductor del llibre és la història de quatre amigues dels 50+ anys ubicat en Barcelona del 2010. Una sèrie d'esdeveniments en el present evocar ecos del passat que no són oblidats i són ben vius en les ombres. El llibre és en quatre parts, cada part de la perspectiva d’una de les amigues amb el seu relat en el present i el passat com l'ancoratge d’aquesta trama. És un llibre fort sobre els somnis realitzats i morts, la violència en molt sentits com del gènere i de sufocants convencions socials. Amor, odi, amistat, ràbia, mentides, llum i ombres. La vida és dura i les persones són complexes. Les aparences no són la totalitat. És un llibre trist, però potser hi ha alguna mena d’esperança al fi.
Per cert, aquest és possiblement un dels pocs llibres que vaig comprar per la coberta i títol. Normalment compro un llibre a causa de l'autora o el subjecte. Però en aquest cas el foto de la coberta en combinació amb el títol em va intrigar i m’ha deixat amb el desig de saber més sobre aquestes quatre dones de Barcelona. Enhorabona i moltes gràcies!
🖋️ Montse Coll i Piera 📘 Edicions de l'Albí 📖 273 pàgines 🏠 Propi #collab
A "Les quatre de Barcelona" ens trobem amb la història de quatre amigues narrada per cadascuna d'elles.
La Quima, la Bea, la Carlota i la Nora es coneixen perquè els seus marits són amics dels de tota la vida i a mesura que van emparellant-se van afegint-hi al grup les seves parelles. De mica en mica forgen una bona amistat i acaben formant grup propi i independent dels homes. Entre elles s'anomenen Les Leopardas i no tenen una vida fàcil precisament.
El què comença un Sant Joan de l'any 1950 a Cadaqués, esdevé un periple que entrellaça les vivençes de les quatre amigues.
Una història d'amistat que està a punt de fer aigües en diverses ocasions, que ens mostra el mal que fa el masclisme (el què no deixa marques físiques), com de díficil és a vegades decidir si explicar alguna cosa farà més mal o més bé.
És la primera novel•la de l'autora i cal dir que està molt ben escrita. Felicitats, Montse i gràcies a tu i l'albí per l'exemplar.
✅ Passa el test de Bechdel ♀️ Hi ha moltes representacions del masclisme que no deixa cicatrius a la pell
La Quima, la Bea, la Carlota i la Nora... Quatre amigues, _les Leopardas_. Coneixerem les seves vides, els seu secrets, les seves pors, també hi treu cap l'enveja i fins i tot alguna traició. Com la vida mateixa.
📌M'ha agradat molt, és molt fàcil identificar-se amb alguna de les protagonistes, són històries molt vives, i molt realistes, situacions que segurament algú ha viscut, per això la lectura t'atrapa, ens vols saber més i més. A més la història està molt ben lligada, de cada protagonista en fem un salt al passat per saber què les ha marcat tant.
📌La narrativa de la Montse és bonica, lleugera, elegant. Estic seguríssima que aquest no serà l'últim llibre de l'autora i us recomano la lectura per ajudar a l'autora a tenir més visibilitat. Espero poder ajudar-la amb aquesta ressenya. Si us plau Montse, segueix escrivint.
"Però, sobretot, els estius adolescents eren les tardes caniculars que s'escolaven amb llargues xerrades al bar de la plaça, o bé ajaguts en algun racó dels carrers empedrats, buscant l'ombra que alleugerís una mica la calorada. Nois i noies compartien d'amagatotis cigarretes de tabac negre barat, que corrien de mà en mà, com si fossin substàncies il·legals, fins que el darrer bocí els cremava els capcirons dels dits."