What do you think?
Rate this book
Animal negre tristesa
Quatre homes, dues dones i un nadó van d’excursió a un bosc. Són gent bonica, rica i creativa. Discussions cíniques i el perenne joc de l’amor i la distància marquen les converses. Aquesta vegada, els personatges han abandonat conscientment la ciutat, per veure què els depara una nit enmig de la natura.
Tot d’una, salta inadvertida una espurna, que desferma un incendi infernal. Tots fugen i es dispersen en totes direccions. Tot d’una, l’únic que compta és salvar la pròpia vida. L’experiència de por mortal, soledat i la pròpia vulnerabilitat davant la natura desfermada llança els supervivents a una vida quotidiana que no estan en condicions d’afrontar.
Tot d’una, salta inadvertida una espurna, que desferma un incendi infernal. Tots fugen i es dispersen en totes direccions. Tot d’una, l’únic que compta és salvar la pròpia vida. L’experiència de por mortal, soledat i la pròpia vulnerabilitat davant la natura desfermada llança els supervivents a una vida quotidiana que no estan en condicions d’afrontar.
Paperback
Published January 30, 2022
17 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
October 31, 2023
3.5/3.7? ⭐️ curiosament m’ha agradat molt i no se ben bé per que? era bastant gore la cosa però la veritat esq l’estil del llibre traduit a un escenari es super original i curiós? m’agradaria veure la obra en viu la veritat.
Read
March 2, 2026aquí diu que vaig llegir aquesta obra fa gairebé un any, quan vaig voler revisitar-la -l'havia vista a la beckett- perquè els de la meva classe del cole la muntaven per estrenar-la al juny. podria dir per tant que he passat per tres fases amb l'obra de hilling: el primer visionat, la posterior lectura i l'immediat segon visionat, ja no per part d'una companyia professional, però força ben aconseguit.
tinc un parell de coses apuntades que volia comentar quan la vaig llegir: la idea que, d'entrada, estic poc a favor de la narrativitat quan es tracta d'obres de teatre -recordem que això no era cap adaptació, sinó que, si no recordo malament, el segon i tercer actes estaven escrits en un estil poc-dramàtic- però pensant-hi un poc potser aquesta forma permet jugar més al director i als intèrprets. crec que és bo que es doni aquesta situació però no sé si m'agrada. no sé fins a quin punt l'autor-escriptor-director (tot en masculí, molt malament) ha de decidir absolutament tot el que ocorre en escena.
també penso que la narrativa genera molta més arbitrarietat i dona molt més marge d'interpretació, realment és una cosa que pot estar molt bé, sí -poc a poc el meu cervell va canviant d'opinió-, per no tenir tot el sentit de l'obra estipulat des d'un inici i que ningú -tingui el paper que tingui, literalment- sàpiga ben bé per on s'ha de caminar. tanmateix, a l'escriure narrativa s'oblida més l'escena, hi manquen indicacions, o simplement hi manca un plantejament més físic i espacial i visceral i no tan poètic. la poesia està molt bé, però el teatre no és poesia. quan ambdós es barregen passen coses molt boniques, però una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa.
no he parlat gens del contingut -m'aclapara la forma- i és que no sé gaire què dir. la beckett va ser un molt bon lloc d'estrena. crec que a tothom qui érem a la sala se'ns va trencar el cor quan la mima riera va cridar el nom de 'glòria', i crec que ningú que no ho hagi viscut no s'hauria plantejat mai quina és la realitat d'un incendi. no cauré en consideracions personals. com les bones obres de teatre, és rodoníssima, i no es descuida de cap detall. m'agrada que ens expliqui la història de cadascú tot i que cada final sigui més esfereïdor que l'anterior. no recordo si acaba bé o amb algun missatge d'esperança. crec que l'obra et fa morir enmig de l'escena i no t'hi pots recuperar, i està bé, a vegades hi ha coses de les quals ningú no se'n podrà recuperar mai, i dir que sí seria la pitjor mentida del món
tinc un parell de coses apuntades que volia comentar quan la vaig llegir: la idea que, d'entrada, estic poc a favor de la narrativitat quan es tracta d'obres de teatre -recordem que això no era cap adaptació, sinó que, si no recordo malament, el segon i tercer actes estaven escrits en un estil poc-dramàtic- però pensant-hi un poc potser aquesta forma permet jugar més al director i als intèrprets. crec que és bo que es doni aquesta situació però no sé si m'agrada. no sé fins a quin punt l'autor-escriptor-director (tot en masculí, molt malament) ha de decidir absolutament tot el que ocorre en escena.
també penso que la narrativa genera molta més arbitrarietat i dona molt més marge d'interpretació, realment és una cosa que pot estar molt bé, sí -poc a poc el meu cervell va canviant d'opinió-, per no tenir tot el sentit de l'obra estipulat des d'un inici i que ningú -tingui el paper que tingui, literalment- sàpiga ben bé per on s'ha de caminar. tanmateix, a l'escriure narrativa s'oblida més l'escena, hi manquen indicacions, o simplement hi manca un plantejament més físic i espacial i visceral i no tan poètic. la poesia està molt bé, però el teatre no és poesia. quan ambdós es barregen passen coses molt boniques, però una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa.
no he parlat gens del contingut -m'aclapara la forma- i és que no sé gaire què dir. la beckett va ser un molt bon lloc d'estrena. crec que a tothom qui érem a la sala se'ns va trencar el cor quan la mima riera va cridar el nom de 'glòria', i crec que ningú que no ho hagi viscut no s'hauria plantejat mai quina és la realitat d'un incendi. no cauré en consideracions personals. com les bones obres de teatre, és rodoníssima, i no es descuida de cap detall. m'agrada que ens expliqui la història de cadascú tot i que cada final sigui més esfereïdor que l'anterior. no recordo si acaba bé o amb algun missatge d'esperança. crec que l'obra et fa morir enmig de l'escena i no t'hi pots recuperar, i està bé, a vegades hi ha coses de les quals ningú no se'n podrà recuperar mai, i dir que sí seria la pitjor mentida del món
October 14, 2024
L'écriture de cette pièce est si immersive, c'était comme si je les connais tous et que je brûlais avec eux ! Une lecture absolument fascinante, déchirante qui m'aura bien mis mal !
November 21, 2016
Un groupe d'adultes et amis s'en vont dans la forêt camper.
Ils installent un barbecue et déclenche un feu de forêt.
Les couples se réaménagent.
Des gens sont sauvés.
Des gens meurent.
Ouain, en clair, c'est pas mal ça.
Si vous voulez du complexe et de l'incohérent, vous pouvez toujours lire la pièce :/
Ils installent un barbecue et déclenche un feu de forêt.
Les couples se réaménagent.
Des gens sont sauvés.
Des gens meurent.
Ouain, en clair, c'est pas mal ça.
Si vous voulez du complexe et de l'incohérent, vous pouvez toujours lire la pièce :/
Displaying 1 - 4 of 4 reviews