Una cançó dona forma a una disfressa de carn i ossos sota el mar. Es tracta d’un himne que diu coses que fa molt de temps que no eren dites...
Un jove ferosí, de nom Jarràh, frisa per emprendre un viatge i conèixer totes les bèsties que habiten el món. Abans de deixar la ciutat de Port Prim on ha crescut, però, no té cap més remei que acceptar un fet que ha ignorat durant molt de temps: l’instant del seu naixement, va recaure sobre ell el poder de Quílamis, la deessa de la mort.
La bruixa Nin, antiga deessa de la vida, serà l’encarregada de guiar en Jarràh a través d’una mena de ruta de la seda fantàstica on toparan comerciants, peregrins, delinqüents i éssers de tota mena. Però, com ja se sap, la història no sempre és tota en mans de la gent corrent, i hi ha orelles pertot arreu: els imperis de Feròsia i Solterra, cada vegada més enfrontats l’un amb l’altre, s’han assabentat que l’hereu de Quílamis és entre els vius, i ara, ni emperadors ni reis no s’aturaran fins a tenir el do d’en Jarràh del seu favor.
En el transcurs d’un viatge tan absurd com fantàstic, en Jarràh esdevindrà un adult i aprendrà que jutjar sobre la vida i la mort és una cosa que va molt més enllà del domini dels homes o de la justícia.
2,5* Jarràh és un jove del país de Feròsia, que des de menut ha expressat uns estranys poders que sa mare, vídua, ha intentat amagar. Un dia, una vella misteriosa l’arriba a trobar i el convenç de que viatge amb ella, amb la promesa de conèixer i controlar els seus poders. Durant el viatge es farà evident que hi ha més gent darrere del Jarràh, poders antics i nous sobre la terra, embolicats en un joc d’intrigues polítiques letal.
Primera novel·la de l’autor, que construeix un món interessant i elabora un argument ambiciós. Encara així, la primera meitat del llibre m’ha semblat molt confusa i m’ha costat seguir la trama i la lectura. Al final, agafa més interès, però tampoc m’acaba de convèncer la resolució dels diferents fils de la història. Esperem que l’autor tinga noves oportunitats d’escriure noves obres i anar depurant l’estil, perquè d’idees no li’n falten.
8,5/10 Tenia bon feeling però ha superat les expectatives. Fantasía èpica plena d'aventures, intrigues i tocs d'humor, escrita de manera no lineal, entrellaça trames i personatges amb gran sensibilitat. He gaudit molt acompanyant el Jarràh i la Nín. Espero més aventures a Sanaah!
L'Hereu de la Mort és la primera novel·la de gènere d'Albert Font, una història que comença amb un jove qualsevol en una ciutat qualsevol que, de cop i volta, s'adona que ha heretat un gran poder que implica més riscos que avantatges. El llibre ens submergeix en un món ple de sentit de la meravella, on les ciutats són un reflexe de les variades cultures que el poblen i la màgia i el folklore místic impregnen tots els racons. Des del primer capítol, l'autor mostra una voluntat d'estil acurat, que a vegades pot resultar excessiu fins i tot. La trama política es mescla amb la religiosa i fan que tots els personatges, tant els principals com els secundaris, girin en una voràgine de secrets i traïcions. Mentre el llegia, a vegades he tingut la sensació (sobretot en la segona meitat) que la tensió narrativa no evolucionava, que el fil s'anava embolicant i desembolicant però que no m'importava massa. Potser hi té a veure l'elecció del narrador i el fet que entrem en tants personatges, i que ho fem varies vegades en poc espai. En tot cas, esperant més històries de l'Albert amb ganes.
L'enhorabona a l'autor per aquesta primera novel·la, que té un estil deliciós i és d'allò més ambiciosa. Crec que justament el gran però de la història és voler abastir massa, cosa que porta a una ralentització del ritme i a que no s'acabi de copsar com cal en 300 pàgines, cosa que porta a la necessitat d'un epíleg que acabi de resoldre possibles dubtes d'un final que, malgrat és adequat, també resulta abrupte.
Tinc ganes de seguir l'autor i veure com progressa perquè la base i la seva ploma són fantàstiques.
La veritat és que me'l vaig començar a llegir pensant que era un llibre més de fantasia, sobre "el camí de l'heroi". I certament ho és, però potser per l'expectativa que seria un llibre fantàstic més, al final m'ha sorprès, ja que no és una història banal. Trobaràs lluites de poder, però no està escrit des d'una moral que senyala qui són els "bons" i qui els "dolents"; trobaràs històries d'amor però tampoc de l'únic prototip d'amor romàntic; i crec que un bon llibre t'ha de fer preguntes sense donar-te'n mastegades les respostes. Això sumat a una construcció de món fantàstic que crec està molt ben aconseguida i uns personatges molt ben trenats, que dubten, que són imperfectes. Crec sols que no el recomanaria si tens algun tipus de fòbia als ocells.
Una molt ambiciosa aposta de fantàstic en català i un autor de qui n'esperem llibres encara més ambiciosos i amb l'experiència d'aquesta primera obra, sé que dels pròxims llibres que publiqui en sabrà explotar l'experiència adquirida en aquest treball. Desitjo fermament que aquest món creat doni més aventures, que aquesta primera visita al món dels sortosos, sols sigui això, la primera.
4.4* Novel•la addictiva amb un estil àgil, enginyós i ple de complicitat; uns personatges que et calen endins; un viatge de descobriment i d'autodescobriment; en resum, una clara mostra de fantasia heroica en català de qualitat.
A favor: la valentia de l'Albert Font, l'autor, per desenvolupar un món de fantasia tan ric i complex. La cura i la perícia amb el que l'autor tracta el llenguatge, que esdevé poètic i amè a la vegada, fent que llegir sigui un autèntic plaer. L'arc argumental del protagonista, que el porta a conèixer un bon grapat de personatges interessants i a viure imaginatives aventures. Alguns personatges sens dubte brillen amb llum pròpia i destaquen entre els més ben elaborats del que un servidor ha llegit de fantasia en català.
En contra: precisament l'ambició de l'autor per intentar abastar massa pot jugar en contra seva, dificultant la comprensió dels plans i les estratègies polítiques dels diferents reialmes. Alguns personatges d'allò més atractius queden coixos d'un major desenvolupament —sobretot pel que fa al seu origen. La presència d'un mapa a l'inici del llibre sol ser un senyal positiu i molt benvingut, però en aquest cas ens trobem amb una il·lustració difícil de llegir i on resulta molt difícil ubicar els llocs on té lloc l'acció; una pena, perquè és l'únic però que se li pot posar a la fantàstica edició que n'ha fet Obscura.
En definitiva: l'he gaudit molt i he assaborit cada pàgina d'aquesta curosa combinació de fantasia clàssica amb elements innovadors. Es llegeix de manera amable, còmoda i molt sovint evocadora. Com a pega, potser el recorregut del protagonista m'ha deixat una mica fred, amb la idea que el viatge i les aventures l'han transformat per dins, però sense haver provocat un canvi substancial des del punt de partida; malgrat que hi ha un munt de morts i desgràcies, trobo que l'autor és molt benevolent amb segons quins personatges. Vet aquí un llibre essencial pel fantàstic en català de la veu d'un joveníssim i prometedor autor: es nota que l'Albert és un narrador de mena, i estic segur que ens durà molt bones històries en un futur.
M'ha sorprès per a bé ja que no coneixia ni l'autor ni l'editorial pràcticament, una escriptura molt cuidada i una història que enganxa. He gaudit molt dels tocs d'humor i de les situacions absurdes (la reina Faragal·la... XD)
Tot i que li costa una miqueta arrencar, ràpidament agafa un bon ritme i presenta diferents conceptes tant fantàstics com aterridors: com poden ser les aus ancestrals...