La vida de la vida

by Katherine Mansfield, Marina Porras Martí (Foreword), Marta Pera Cucurell (Translator)

En les cartes i els diaris, Katherine Mansfield se’ns mostra sense filtres, amb una escriptura franca, íntima i sovint adolorida. A més d’oferir un testimoni de la seva vida errant per Europa, els textos seleccionats il·luminen la seva obsessió per la creació literària, les seves relacions amb altres escriptors (Virginia Woolf, D. H. Lawrence), la gran capacitat crítica i lectora i, sobretot, les seves aspiracions artístiques: sinceritat, exigència màxima, autenticitat, escriptura basada en una comprensió profunda de la vida i la realitat.

Genres: Nonfiction

224 pages, Paperback

First published January 1, 2022

About the author

Kathleen Mansfield Murry (née Beauchamp) was a prominent New Zealand modernist writer of short fiction who wrote under the pen name of Katherine Mansfield.

Katherine Mansfield is widely considered one of the best short story writers of her period. A number of her works, including "Miss Brill", "Prelude", "The Garden Party", "The Doll's House", and later works such as "The Fly", are frequently collected in short story anthologies. Mansfield also proved ahead of her time in her adoration of Russian playwright and short story writer Anton Chekhov, and incorporated some of his themes and techniques into her writing.

Katherine Mansfield was part of a "new dawn" in English literature with T.S. Eliot, James Joyce and Virginia Woolf. She was associated with the brilliant group of writers who made the London of the period the centre of the literary world.

Nevertheless, Mansfield was a New Zealand writer - she could not have written as she did had she not gone to live in England and France, but she could not have done her best work if she had not had firm roots in her native land. She used her memories in her writing from the beginning, people, the places, even the colloquial speech of the country form the fabric of much of her best work.

Mansfield's stories were the first of significance in English to be written without a conventional plot. Supplanting the strictly structured plots of her predecessors in the genre (Edgar Allan Poe, Rudyard Kipling, H. G. Wells), Mansfield concentrated on one moment, a crisis or a turning point, rather than on a sequence of events. The plot is secondary to mood and characters. The stories are innovative in many other ways. They feature simple things - a doll's house or a charwoman. Her imagery, frequently from nature, flowers, wind and colours, set the scene with which readers can identify easily.

Themes too are universal: human isolation, the questioning of traditional roles of men and women in society, the conflict between love and disillusionment, idealism and reality, beauty and ugliness, joy and suffering, and the inevitability of these paradoxes. Oblique narration (influenced by Chekhov but certainly developed by Mansfield) includes the use of symbolism - the doll's house lamp, the fly, the pear tree - hinting at the hidden layers of meaning. Suggestion and implication replace direct detail.

Reviews

[Marc Calvo · Rating 5 out of 5]

He escrit sobre Mansfield i els seus papers íntims a Núvol.

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/...

[Clara Palop · Rating 3 out of 5]

3.5. Un poc cansada de que les ties bones que escriuen estiguen totes insatisfetes i tristes. Flipant amb com transformen eixe dolor en literatura.

[Martins · Rating 5 out of 5]

Buff maquíssim llibre. M'ha encantat la introducció. Quants sentiments.

[Sofia · Rating 4 out of 5]

«I penso en el jardí de la vil·la Isola Bella i en les abelles amb borrissol i en la paret tan calenta de la façana. Però després recordo com ens hi sentíem realment —la buidor, els silencis, l’angoixa dels malentesos continus. Érem reals? Estàvem alegres, il·lusionats, vius? No, no ho estàvem. Érem un no-res amb esclats del que podria ser. Però res més. És que m’he d’encarar amb tot tan a fons com pugui per veure on soc —i què queda. Perquè anhelo, amb tota la meva ànima, una vida autèntica, la veritat i una força real»

(simplement m’encanta la seva forma d’expressar, tant a si mateixa com els altres com allò que veu... tot! i quines cartes més profundes i boniques va escriure, tant de bo rebre’n una!)

[Mireia · Rating 3 out of 5]

Tot i que no he pogut empatitzar sempre amb la Katherine, m'agraden molt les seves inquietuds, la seva intensitat i complexitat. La duresa amb si mateixa és brutal. De vegades opaca i d'altres tan transparent, comparteixo amb ella els dubtes sobre una mateixa i la gran incògnita sobre com presentar al món la teva veritat:
"No he d'oblidar la timidesa davant de les portes tancades. El meu debat intern sobre si trucaré massa fort o no prou fort... És profund profund."

[Glòria Farrés · Rating 5 out of 5]

Editar aquesta barreja de diaris i cartes per mostrar l'ofici d'escriure de Mansfield ha estat una gran idea. És un accés a l'autora privilegiat, una porta pel darrere, on veus "la cuina" de la seva obra, i sobretot el patiment físic i psicològic a causa d'una malaltia brutal que se la va endur tan jove, amb quina valentia hi lluita i demostra que és una escriptora de raça. És ple de frases contundents, fondes, com aquesta:
«”La majoria de dones no tenen caràcter”, va dir Pope, satíricament. Shakespeare, que coneixia molt bé els homes i les dones, va veure que, de fet, la perfecció de la dona consistia a no tenir caràcter. Tothom desitja una Desdèmona o una Ofèlia per esposa -dones que, tot i que potser no sempre t'entendran, sempre seran sensibles a tu i sentiran amb tu. Ara desbarres.»
Aquest "ara desbarres" és deliciós!

[Pere · Rating 4 out of 5]

Edició excel·lent com tot el que publica Angle. El pròleg de Marina Porras us acostarà a la biografia de Mansfield i a les edicions dels seus escrits. A l'epíleg de Marta Pera, la traductora parla de la seva relació amb Mansfield i en comenta alguns fragments. Entremig, el llibre intercala escrits tant del diari, com de la correspondència, disposats per ordre cronològic, i té com a fil conductor l'ofici d'escriure. Per aquells que no conegueu gaire l'autora -com servidor- val molt la pena; està molt ben escrit i es llegeix molt ràpidament. Ara resto amb moltíssimes ganes de llegir-me els diaris i les correspondències senceres!

[Alexandra · Rating 4 out of 5]

No sabia molt sobre la figura de Mansfield i aquest llibre és un petit recull dels seus diaris amb una bellíssima introducció de la seva vida. M’ha deixat fascinada.

Soc una dona. Vull coses. Les tindré mai? Escriure tot el matí, enllestir el dinar de pressa, tornar a escriure a la tarda, sopar i un sol cigarret junts, i després tornar a estar sola fins a l'hora d'anar a dormir - i tot aquest amor i aquesta alegria que lluita per trobar una sortida, i tota aquesta vida que s'asseca, com llet en un pit vell. Oh, vull la vida. Vull amics i gent i una casa. Vull donar i gastar.

[Oriol Lladó · Rating 3 out of 5]

La Katherine Mansfield és una de les meves preferides; interessant saber +d'ella (provocacions, cabòries, reflexions q aguanten molt bé el pas del temps) gràcies a aquest "La via de la Vida", tan ben editat per Angle Editorial i Marina Porras, amb epíleg de Marta Pera.

[Caragolet · Rating 5 out of 5]

168: «Tant de bo la meva lletra no sigui il·legible. Però soc una criatura feble en un divan»