Una treballadora social que viatja a Venus per ajudar les dones d’una cultura patriarcal a empoderar-se, una adolescent que assisteix a una convenció interplanetària de fans de la Shirley Jackson, o l’existència d’una comunitat idíl·lica a les instal·lacions d’una mina abandonada són els punts de partida d’algunes de les històries addictives i contundents que trobarem en aquest clàssic instantani de la ciència-ficció.
Héctor Rivadeneyra és un heterònim de l’escriptor Javier Calvo, un narrador nat que, sota aquest pseudònim, inicia una carrera dedicada a la ciència-ficció més imaginativa, crítica i iconoclasta, un llibre que segueix l’estela de mestres com Brian W. Aldiss o Ursula K. Le Guin.
Se m'ha fet molt curt. M'ha encantat l'univers que presenta l'autor i les diferents veus dels personatges dels relats. Moltes ganes de llegir més d'aquest autor. https://dreamsofelvex.blogspot.com/20...
Héctor Rivadeneyra Moll és l'avatar triat per Javier Calvo per entrar a la literatura de gènere en català, i ho ha fet per la porta gran. Cinc relats que ens desgranen les experiències vitals de cinc outsiders. Diaris, informes o declaracions davant d'un jurat serveixen d'excusa perquè ells mateixos, cadascú amb la seva pròpia veu i personalitat, ens desgranin les seves històries. Hi trobarem un bon mostrari de temes clàssics de la ciència-ficció: des de mad doctors a IAs, des de costums atàvics de planetes llunyans a llargs travessies comercials amb tripulacions que esperen dins càpsules d'hibernació, passant per plagues terrorífiques i mutacions xungues. Crec que la gran virtut d'aquest recull és aconseguir agafar tots aquests elements i barrejar-los amb d'altres d'inesperats i gamberros per donar-los el tomb necessari per defugir, en la majoria dels casos, la sensació d'"això ja ho he llegit abans". De fet, l'humor amb mala bava és un dels trets distintius de Rivadeneyra, excepte al darrer relat, «La Calexico aprèn a nedar» on es posa més seriós. Els meus preferits del recull són «Homo mensura», el que dona títol al llibre i que ja va aparèixer a «Contes per al (des)confinament» i «La Shirley Jackson a l'espai», o com fer un sentit homenatge a una escriptora i alhora en fotre's de tot el que envolta les convencions de fans.
Ciència-ficció de la que m'agrada; la de naus espacials, mons anell, intel·ligències artificials, societats futures i colonització planetària. Un sentit de l'humor finet, finet. Cinc relats carregats d'originalitat i amor pel gènere, cadascun millor que l'anterior. En vull més.
Amb la lectura s'entén la proposta d'heterònim, ja que les narracions s'allunyen molt al que l'autor ens tenia acostumats (la narrativa posmoderna antiga i les obsessions més modernes com Moorcock o Cirlot). Rivadeneyra es guanya el títol d'autor clàssic de ciència-ficció amb un humor mordaç i bellíssimes descripcions. Per mi va de menys a més, fins al punt que Rei Rata em sembla sublim i La Calexico aprèn a nedar un exercici crític de contenció molt precís.
Potser el relat que m'ha convençut menys dels 5 que conforma aquesta petita antologia sigui precisament el primer, que és el que dona títol al llibre i el que va guanyar el Cryptshow 2020. Dit això, només diré una altra cosa: a aquest home, si cal, se l'ha de forçar a què segueixi escrivint #cificat!
No sé qui s'ho ha passat millor amb aquest recull de relats de ciència ficció, si jo llegint-lo o en Xavi Calvo escrivint-los dins la pell d'Hèctor Rivadeneyra. Aficionat a la sci-fi més clàssica i a la més pulp, en Xavi Calvo n'exprem els tropos més recurrents per oferir-nos tot un univers futur on la raça humana s'ha "millorat" i s'ha expandit per les estrelles, i aconseguir tota una col·lecció de perdedors en tots els ventalls possibles. Divertides, macarres, plenes d'idees brillants (i moltes grolleres), les històries de "La mesura de l'home" enganxen per la seva honestedat desacomplexada. M'ha durat un sospir. I ara espero més pàgines de la ploma de Rivadeneyra.
Sempre m'han semblat interessant els plantejaments de com seria la vida a altres planetes, serà com la de la Terra o trobarem nous éssers amb cossos de color verd i antenes al cap? Els hologrames substituiran les pantalles? Les cultures evolucionaran ? Seguirem els terrícoles amb afany colonitzador de nous planetes? Quants interrogants em venen al cap! Per això em resulta gratificant veure les propostes que es fan a casa nostra al voltant d'aquest tema, com un dels llibres que m'han acompanyat aquestes vacances i que us presento avui.
Es tracta de "La mesura de l'home" de Hector Rivadeneyra Moll (pseudònim de Javier Calvo) editat per @editorialmalesherbes, es un recull de cinc relats de ciència ficció independents entre ells. Des del que ens explica la existència d'una comunitat idíl·lica a les instal·lacions d'una mina abandonada, a la història d'una adolescent que assisteix a una convenció interplanetària de fans de la Shirley Jackson, a les aventures d'un expert fumigador interplanetari que ha d'exterminar una plaga d'éssers sense saber que són exactament però que amenacen la vida d'uns dels planetes, i la meva preferida, la darrera, una treballadora social que viatja a Venus per ajudar les dones d'una cultura patriarcal a empoderar-se, m'ha agradat molt la concepció de la història, la narració amb un punt documental i el gir final, molt ben trobat!
Són relats contundents, directes, irreverents , addictius i totes ells amb un molt bon final (sorprenent en alguns) . No sé si us calen més motius per anar-lo a buscar!
Una nova criatura verda de Males Herbes que és un festival del gènere. Ciència-ficció a dojo: space opera, IA rebel, fans del futur de Shirley Jackson, Saturn, Mart, llunes, terrícoles colons, exoesquelets… Tota una bomba ben amanida d’humor, mala llet i gamberrisme. Bons contes d’Héctor Rivadeneyra aka Javier Calvo, que diria s’ho ha passat teta escrivint-los i ha abocat tot allò que li agrada del gènere, molt ben referenciat. El de la convenció futurista de fans de Shirley Jackson és boníssim.