Records de la darrera carlinada

by Marià Vayreda i Vila

Records de la darrera carlinada és la narració de la tercera guerra carlina (1872-1876) on l’olotí Marian Vayreda exposa els diversos episodis que va viure a la guerra. El text que presentem és un estudi de Margarida Casacuberta, i forma part d’una sèrie d’articles que s’escriviren durant l’any Vayreda (2003) i que constitueixen el llibre Marian Vayreda i Vila (1853 – 1903) La recerca d’una veu pròpia.

Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d’una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l’exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l’estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra.

Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l’absurd d’una guerra.

136 pages, Paperback

First published January 1, 2014

About the author

Marià Vayreda (Olot, La Garrotxa, 1853 – 1903). Escriptor i pintor. De conviccions carlistes i, posteriorment, adscrit al catalanisme conservador de la Renaixença, la seva obra narrativa va molt lligada a la seva trajectòria personal. Així, amb l'experiència com a membre de l'Estat Major de l'exèrcit carlí, escriu Records de la darrera carlinada (1898). Més tard publica la novel·la Sang nova (1900) i la que ha estat considerada com la seva obra mestra, La punyalada (1904), una de les grans novel·les del realisme català. Al mateix temps escriu un gran nombre d'articles i relats breus, en bona mesura relacionats amb la seva terra natal de La Garrotxa. La vida pairal i el catalanisme en són alguns dels seus temes. Tot i que pinta alguns paisatges, la seva obra pictòrica mostra més interès per la figura humana, amb quadres de temàtica costumista, històrica i religiosa. Tant ell com el seu germà Joaquim Vayreda, han estat considerats per la crítica com a impulsors de l'Escola Pictòrica d'Olot.

Reviews

[maria · Rating 4 out of 5]

Al principi em va fer un pal increïble, però m’ha acabat encantant. Tot i que soni estrany, trobo que en Vayreda en persona em cauria molt bé…

[Paola · Rating 4 out of 5]

Suposo que ja en parlarem; no tinc gens clar com de revolucionari era el format memòries en el context literari del moment, i encara menys a Catalunya, però a mi m'ha semblat molt intel·ligent, sobretot després de llegir La papallona. M'ha agradat especialment sentir com la veu del narrador va perdent la innocència i la ingenuïtat a mesura que avancen els capítols i cada cop tot és més negre. Una mica la cançó del soldadet. Bona lectura. Seguim.

[Mar]

massa tios

[Miquel Rodrigo Ubach · Rating 2 out of 5]

Què dir? Maria Moreno ets la millor.

Ah! I visca Catalunya

[anna sedó · Rating 4 out of 5]

m’ha agradat mooolt més del que esperava. un punt grotesc molt divertit (m’ha semblat a mi, vaja) i alhora escenes molt tendres. treballar-lo a classe ha fet que encara m’agradi més. molt recomanat!

[Andreu · Rating 5 out of 5]

Interessant com a testimoni i ben escrit. Fa de bon llegir.

[Joaquim Alvarado · Rating 3 out of 5]

Interessant document autobiogràfic, que permet una aproximació interior a les vicissituds de la darrera guerra carlina.

[joan · Rating 3 out of 5]

Bueno, més divertit i entretingut del que em pensava… no és un gran llibre però està bé per a passar l’estona. Ja tinc ganes d’analitzar-lo a RiN :)

[Abel Robles · Rating 5 out of 5]

M’ha encantat!

[Albert Majó Sabater · Rating 4 out of 5]

Es llegeix d'una tirada. Un retrat de primera mà de les misèries de la guerra carlina i un reflex d'aquest país on tot va amb una sabata i una espardenya. Fa gràcia tot de llocs que conec i que desconeixia que van ser camps de batalla.