Jaume I dirigí l’elaboració de la seua autobiografia, ajudat per redactors anònims, donant-los instruccions, dictant, corregint; i així podem conéixer de primera mà, narrada pel protagonista principal, la peripècia política i militar que va ser la conquesta i la conformació del regne de València, amb una precisió en els detalls, amb un joc d’interessos i d’intencions, amb una intensitat emotiva i amb una autenticitat que no hauria pogut reconstruir l’historiador. Jaume I d’Aragó, el Conqueridor, (Montpeller, 1208 – Alzira, 1276), durant el seu llarg regnat va incorporar als seus dominis els regnes de Mallorca i València. Conscient de la importància de les seues accions va voler deixar constància del seu llegat en un text autobiogràfic, el Llibre dels fets, que el monarca va dictar i va supervisar en persona. Una crònica d’un valor excepcional, ja que Jaume I va ser el primer monarca europeu que va escriure les seues memòries. Aquesta edició ha estat a cura de Víctor Labrado (Sueca, 1956), escriptor i coordinador de La Veu dels Llibres. És autor, entre altres, de La mestra(1995), La guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l’estraperlo (2004), Llegendes valencianes (2007), No mataràs(Premi Enric Valor de Novel·la, 2015), Veus, la mar (Premi Joanot Martorell, 2018).
És propaganda tan descarada que de vegades he rigut i tot perquè és obvi que ses coses no havien passat com s'expliquen. Aquest senyor devia ser insuportable, però explica històries entretingudes de territoris que coneixem i això ho fa molt amè. Avui, de fet, fa 750 anys de sa seua mort i trob que ha set bon homenatge llegir això aquestos dies.
M'ha agradat la majoria d'aquest llibre. És prou interessant i molt fàcil a llegir. M'interessava molt perquè parla de llocs que conec, i la gent que li rodejava el rei. Tot i que no desenvolupen els personatges (només "allà n'hi havia tal persona i ha fet tal cosa") era interessant tractar d'entendre la relació entre els varios nobles i el rei, quins homes el fiava y quins no. Finalment el que me cridava l'atenció era les seues raons per fer la conquesta, encara que digui que era perquè déu mana, també ens vorem que necessitava diners sempre (per aço està sempre fent recorregut per les seues terres) i sabia que València seria un bon lloc per guanyar més. M'he trobat cridanera que els seus consellers li van dir que no ho intenta o que quasi no podia seguir per falta de diners o vitualles. Sabent que és propaganda i no podem fiar del tot que és veritat, encara dóna un imatge poderós del temps i fets.