La teranyina situa el lector a l'estiu del 1909, durant la Setmana Tràgica. En aquest complex escenari, Jaume Cabré teixeix el relat de les maquinacions d'una família d'industrials que es disputen el poder de la fàbrica i el control de la família.
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947) is a philologist and Catalan writer.
Graduated in Catalan Philology by the University of Barcelona, high-school professor in leave of absence and teacher to the University of Lleida, member of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans.
During many years he has combined literary writing with teaching. He has also worked in the television and cinematographic scripting. With Joaquim Maria Puyal he was the creator and scriptwriter of the first Catalan television series: La Granja (1989-1992), after which followed other titles like Estació d'Enllaç (1994-1998), Crims (2000) and the tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) and Sara (2003). He has also written, together with Jaume Fuster, Vicenç Villatoro and Antoni Verdaguer, the script of the Antoni Verdaguer's films La teranyina (1990), based on his novel, and Havanera (1993).
És una història de trames de traïcions familiars i empresarials bastant interessants i entretinguda. Em va costar entrar-hi perquè hi havia molts noms al principi i no els relacionava. Cal mencionar l'escriptura i el vocabulari de Jaume Cabré perquè és excel·lent!!
Comença molt bé, amb una premissa i uns personatges prou interessants, però el miratge se’n va de seguida, amb un estil massa encarcarat i amb l’absència de tensió dramàtica. Tinc la sensació que si aquest argument s’hagués escrit d’una altra manera, amb una construcció de l’ambientació i dels personatges més treballada, hauria estat una novel·la que hauria funcionat prou bé, però no és així.
Lo tuve que leer en el instituto y recuerdo que me encantó, tanto el retrato de la sociedad en esa época, como las tramas que se desarrollaban.
Relectura (2025): pues mi poca memoria me falló, pues aún estando bien el libro, le ha faltado desarrollar más las historias de los diferentes personajes.
Per llegir assegut: que no t'agafi desprevingut un gir argumental mentre gaudeixes del gir que t'ha sorprès tot paint el gir que ha trasbalsat el gir que creies haver anticipat.
Excepcional, com és d'esperar. Estil inconfusible, únic i a l'alçada de pocs; capaç de posar en evidència com de fina és la línia que separa la literatura i el cinema.
No havia llegit res de Cabré, i m’ha decebut. Em fa la sensació que és un autor sobrevalorat. No sap escriure. Vull dir, sap construir una trama, d’acord, però no sap redactar. En aquest llibre, els temps verbals no lliguen ni amb cola. La trama és passable. No em llegeixo el Jo confesso ni boig.
No recordava com de bonic pot sonar el català. És trist pensar que ja no fem servir un munt de paraules que han quedat oblidades (i que potser sonen antigues) però que embelleixen la literatura i et fan seguir llegint amb un somriure als llavis. Em sap greu que la literatura actual deixi aquest vocaculari una mica de banda… :(
M’ha encantat moltíssim aquest llibre! Potser perquè m’ha recordat com de molt trobava a faltar la novel·la històrica o potser perquè Jaume Cabré és increïble.
En el marc de la setmana tràgica, et capbussa en una sèrie d’assassinats, xantatges i enganyifes de la fàbrica tèxtil Vapor Rigau, atacs anarquistes i soldats que marxen cap a la guerra del marroc… una tensió que van creixent fins al final, mantenint-te amb el nas enganxat a les pàgines.
M’han encantat també tots els personatges per com de ben construits estaven i les maneres de parlar i les converses! No sabia que es podia odiar tanta gent alhora jeje
Molt xulo per recordar com de bé es pot arribar a escriure i com de genial és viatjar al passat mentre llegeixes. <3
Pd: m’ha durat un viatge a venècia i un a skagen, bon llibre per quan els núvols circulen per la finestra
En llegir aquesta novel·la a aquestes altures, després d'haver llegit altres obres de Cabré, no pot evitar-se tenir la sensació que es tracta d'una obra embrionària pel que fa a estil i construcció narrativa, una petita mostra sense desenvolupar del que serà el Cabré de, per exemple, L'ombra de l'eunuc o Jo confesso, de tal manera queda un regust a incomplet. Potser això a l'any 1984 no podia percebre's, però sí que ja devia ésser evident que a la novel·la li faltava un millor perfilament dels personatges, i no només de les tensions socials i polítiques, ja que un llegeix tota l'obra sense saber a què atenir-se en mig d'aquesta excessiva munió de personatges desdibuixats.
La Setmana Tràgica de 1909 és l'entorn en que es desenvolupa aquesta entretinguda novel·la. Impecable descripció d'un temps de malestar, de lluites, de traïcions,... A voltes, excessiu ambient retro, sensació d'estar llegint una obra escrita durant l'època en que es desenvolupen els fets. Lectura, sobretot, agradable.
La història està bé. Els fets de la Setmana Tràgica tenen molt de suc per una bona novel·la i sempre donen molt de joc amb els sentiments més viscerals: odi, amor, traïció, llibertat... Però l'escriptura és terrible, la puntuació un maldecap, els canvis de punt de vista un mareig constant,... El mateix argument l'hagués gaudit molt més escrit per algú altre (o d'una altra manera).
Després d'un inici lent i una mica feixuc en el que es fa palès un cert encarcarament de la prosa, i un estil un xic arcaic, la segona meitat del llibre guanya molt de ritme i esdevé gairebé un thriller d'aquest de no parar de girar fulls. S'observa també com aquesta obra és seminal en l'estil Cabré, o com a mínim jo ho veig així, amb uns anar endavant i enrere de la trama, oferint diferents punts de vista sobre els mateixos esdeveniments, que el primer cop desconcerta, però que, un cop hi estàs acostumat, enriqueixen l'obra, tant estilísticament com argumental. En resum, una novel·la entretinguda, que deixa amb ganes de més i que ja anunciava el millor de l'autor.
La teranyina és una de les primeres obres de Jaumé Cabré i es nota, l'estil és feixuc i recarregat, potser per adequar-se a l'ambientació de principis de segle però no cal per una novel·la escrita als anys vuitanta. La premisa és molt interessant, ja que tracta sobre les maquinacions d'una família de burgesos industrials durant la setmana tràgica i els seus treballadors. Però al final tot acaba sent una successió d'escenes sense densitat dramàtica i el context, a més a més, és superficial. Avorrida.
pel cole. m'ha costat molt d'entendre, suposo que pel fet d'haver-lo de llegir ràpid i estar pensant més en això que no pas en la història del llibre. crec que si me l'hagués llegit amb calma l'hagués gaudit molt més. tot i així, al final m'ha acabat agradant prou. (gràcies laia per ajudar-me a entendre'l heheh)
em vaig perdre una mica en la teranyina pel vocabulari compleix de principis del segle vint però molt interessant el moment històric, i els personatges molt característiques de la época com les famílies burgueses catalanes propietàries de les colònies i les grandes fàbriques. Yo confesso que m'agrade més algú altre llibre del autor.
Literàriament es pot valorar amb bona nota aquesta novel·la curta d'en Cabré, però a nivell argumental i de cara al seu desenllaç no la considero una obra excel·lent.
Perfecte relat del conflicte entre la burgesi a i la classe treballadora on es retrata el pitjor de cada classe social i de les persones, amb alguna excepció
Com sempre, Cabré em cautiva. La manera d'escriure, entrellaçar els diàlegs, els personatges, etc... fa que entris en el seu univers i no en puguis sortir. El gir final, altra vegada, magistral.
Per llegir assegut: que no t'agafi desprevingut un gir argumental mentre gaudeixes del gir que t'ha sorprès tot paint el gir que ha trasbalsat el gir que creies haver anticipat.
Excepcional, com és d'esperar. Estil inconfusible, únic i a l'alçada de pocs; capaç de posar en evidència com de fina és la línia que separa la literatura i el cinema.
(not the final version of the review. Btw, I don't know if I'm gonna do a review, I guess I'll see). So, I had to read this book for school. Did I like it? I guess I did. Did I like it way more than the other book I had to read for Catalan (the subject)? Yeah! Definitely. This was way more light (I mean "ligero", but I don't know the word in english). But, even this I think this book had "bastantes" things to enhance (mejorar), for me. Remember please: this is only my opinion. If you have another opinion of this book, is perfect!
Jaume Cabré és un dels autors més sobrevalorats de la literatura catalana contemporània. Aquesta teranyina, que juga a ser una gran novel·la familiar, no arriba a la sola de les sabates a les grans èpiques del segle XIX o al Mirall Trencat de la Rodoreda. A més, el tractament de la Setmana Negra queda molt enterbolit amb els fets narrats de la història.
M'ha agradat molt, la veritat. Clar que es veu com una obra diguem-ne "inmadura" al costat de "Les veus del Pamano", però no ho veig com un motiu per qualificar-la com una mala novel·la, ni molt menys. Té intriga, misteri i està ben escrita. Entreté i educa, pel que fa al retrat que ens mostra dels anys turbulents del Moviment obrer.
Menos ambiciosa que su magistral "Yo Confieso" pero una muy buena novela donde se ven las complicadas relaciones entre burguesía catalana y trabajadores, por un lado y por otro, los problemas internos de la familia protagonista. Final para los amantes de lo policiaco.