What do you think?
Rate this book
Covarda, vella, tan salvatge
Covarda, vella, tan salvatge és un retrat generacional narrat a través de quatre amics en la vintena que es retroben a la seva Igualada natal, després que les aspiracions de cadascun d’ells els hagin distanciat. En el transcurs d’un estiu enrarit, assistim als seus anhels i frustracions, als intents infructífers de comunicar-se i a la sensació permanent de desarrelament. Com un teló de fons, Igualada és la llar que els uneix a tots i alhora la terra erma d’on volen fugir.
236 pages, Paperback
First published July 14, 2022
9 people are currently reading
117 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 25 of 25 reviews
July 26, 2022
M'ha agradat moltíssim.
La premissa és un retorn, un retorn al poble, Igualada, d'un grup d'amics després de la mort del pare d'un d'ells. Amb això, la novel·la aprofundeix en l'amistat, les il·lusions (vives i mortes), l'amor, el sexe, la política. M'ha agradat, sobretot, que el narrador, sigui qui sigui, és un narrador intervencionista. Alguns dels capítols estan narrats en primera persona pels diferents personatges, altres per un narrador omniscient però amb una veu igual de viva i personal.
L'estructura de les veus canviants la fa dinàmica i polifecètica. També cal mencionar el bon domini del temps narratiu, que és un sol estiu, però que es permet salts i mirades enrere. És difícil crear una història on hi ha tant escenes molt concretes com temporalitats difuses, i que les dues coses siguin igual d'importants i necessàries.
La premissa és un retorn, un retorn al poble, Igualada, d'un grup d'amics després de la mort del pare d'un d'ells. Amb això, la novel·la aprofundeix en l'amistat, les il·lusions (vives i mortes), l'amor, el sexe, la política. M'ha agradat, sobretot, que el narrador, sigui qui sigui, és un narrador intervencionista. Alguns dels capítols estan narrats en primera persona pels diferents personatges, altres per un narrador omniscient però amb una veu igual de viva i personal.
L'estructura de les veus canviants la fa dinàmica i polifecètica. També cal mencionar el bon domini del temps narratiu, que és un sol estiu, però que es permet salts i mirades enrere. És difícil crear una història on hi ha tant escenes molt concretes com temporalitats difuses, i que les dues coses siguin igual d'importants i necessàries.
August 17, 2022
Ha estat tot un viatge llegir aquest llibre estant a la propia Igualada a l'estiu. La tornada a l'origen, per retrobar la pura essència i tornar a fugir. Amistat, amor, familia... Als carrers d'una ciutat que saben que els abandonaran.
August 23, 2023
Com ha sigut capaç de fer que malgrat no passi absolutament res, m’hagi enganxat tant? Un llibre fantàstic per llegir si vosaltres també sou nascuts a comarques i formeu part de la generació de jòvens (i jòvens no tan jòvens) actuals. M’hi he sentit identificada en molts punts. Uns personatges entrenyables i unes reflexions de les que fan mal a la panxa de tan punyents que són (potser perquè és evident que el meu entorn comparteix moltíssimes de les preocupacions que tenen els protagonistes).
El vocabulari és molt ric i com a novel·la d’estiu a vegades estava intel·lectualment molt superior al que les meves neurones poden processar a 38°C a l’ombra… és més aviat un llibre per estar-ne atent, però no ho dic com quelcom negatiu, eh? De veritat que m’ha agradat molt, llegiu-lo.
El vocabulari és molt ric i com a novel·la d’estiu a vegades estava intel·lectualment molt superior al que les meves neurones poden processar a 38°C a l’ombra… és més aviat un llibre per estar-ne atent, però no ho dic com quelcom negatiu, eh? De veritat que m’ha agradat molt, llegiu-lo.
November 13, 2022
Els personatges són tan propers a cadascun de tots nosaltres que és impossible no empatitzar-hi. Gràcies per posar veu a les inquietuds d’una generació.
October 31, 2022
Covarda, vella, tan salvatge • Exemplar de col·laboració
Un fet inesperat fa retrobar tres amics que viuen en tres indrets del món diferents. Tots ells tornen a Igualada, l'origen.
Mentre vinclen de nou la seva amistat es fan preguntes i busquen respostes.
La novel·la compta amb uns capítols de "mirades intermèdies" on diferents persones que es creuen amb la vida dels tres amics, hi aporten context. Aquest fet m'ha agradat molt. Allunyar els protagonistes i aportar mirades objectives.
Els protagonistes i aquestes veus narren la novel·la. D'amistats, canvis, perspectives i una generació precària que lluita per omplir les seves vides.
De vocabulari molt ric, aquest llibre l'ha escrit un autor que no arriba a la trentena.
Un fet inesperat fa retrobar tres amics que viuen en tres indrets del món diferents. Tots ells tornen a Igualada, l'origen.
Mentre vinclen de nou la seva amistat es fan preguntes i busquen respostes.
La novel·la compta amb uns capítols de "mirades intermèdies" on diferents persones que es creuen amb la vida dels tres amics, hi aporten context. Aquest fet m'ha agradat molt. Allunyar els protagonistes i aportar mirades objectives.
Els protagonistes i aquestes veus narren la novel·la. D'amistats, canvis, perspectives i una generació precària que lluita per omplir les seves vides.
De vocabulari molt ric, aquest llibre l'ha escrit un autor que no arriba a la trentena.
January 28, 2023
Saps quan ets al seient esperant que s'enlairi l'avió, potser llegeixes o mires el mòbil, i l'avió arranca i la velocitat et porta el cap contra al respatller; i que llavors seria fins i tot de mal gust tornar a abaixar la mirada, no quedar-te així quieta admirant per la finestra la seva força i magnitud. Doncs crec que m'he sentit bastant així amb aquesta novel·la [tant de tornades, sexe, amor i amistat i altres temes que no acaben de cabre en el seu nom, vull dir: el llibre està pleníssim de sensacions tan precises que a vegades només s'hi arriba pel punt mort, i altres no és que falti la paraula concreta, és que només l'explica aquell conjunt].
Les dues cites són de més o menys cap al final, i és que crec que a partir del primer terç el llibre va en ascens. Quan hi entres, la narració t'empeny amb força, i no gens per la urgència d'una trama, sinó per la musicalitat i el sentit del ritme i per la bellesa del text i les idees. I a vegades, veus que han passat línies i línies i te n'adones i et trobes frases com aquelles, i has de parar.
M'ha encantat i és una recomanació!
«Era violent, després de tot, jugar a l'amor sense la vella carcassa de la mitologia romàntica. Sense cap promesa d'eternitat i elevació, sense la benedicció d'un Déu que declarés el sentiment sagrat i el salvés del fang de les coses. Sense credo dignificador, l'amor és una veritat salvatge i insultant. Una patologia animal! [...]»
«Hi pensa, potser, mentre recorre la ciutat quadriculada, amb la sospita (la primera forma de fe) que les nits anònimes, les nits veritablement viscudes, no tenen paraules que les retinguin, perquè la paraula és repetició d'una forma fixa; només tenen udols [...].»
Les dues cites són de més o menys cap al final, i és que crec que a partir del primer terç el llibre va en ascens. Quan hi entres, la narració t'empeny amb força, i no gens per la urgència d'una trama, sinó per la musicalitat i el sentit del ritme i per la bellesa del text i les idees. I a vegades, veus que han passat línies i línies i te n'adones i et trobes frases com aquelles, i has de parar.
M'ha encantat i és una recomanació!
Read
June 13, 2025Només li retrec el canvi de narrador polifònic a una tercera persona amb estil lliure que, crec, desmillora la composició. Sento molta afinitat pel projecte de Paco, que té una facilitat per la prosa, per la frase sentenciosa que alhora matissa l'anterior, admirable, que és fer una novel·la gran sobre coses ben petites - i escric petit com una cosa difícil, específica, artística - amb què sento, a més, cert vincle. És a dir, aquesta novel·la és Los detectives salvajes, però no hi ha poetes, no queden aventures, tots han passat o tornen al Far, a Igualada, i estan molt tristos. Per cert, l'Alexandra és una creació memorable: un personatge ple de renuncies secretes que busca una interlocució a llarg termini. Seguirem llegint amb entusiasme aquest autor.
October 1, 2022
«Només l’amor ens narra»
June 7, 2024
Dels llocs d'on es marxa, de la gent que torna, del que ens uneix, entre nosaltres, de l'atzar durant els nostres dies i on ens porta i una mica també d'escriure, de llegir, d'estimar i de trobar-se. Fa olor a Perfect Days igualadina.
September 12, 2022
No ho escric perquè no vull ser hater! PERÒ QUÈ ELS HI PASSA EN AQUESTA PENYA? A part de RES.
I amb l'alegria i il·lusió que m'hi vaig posar.
I amb l'alegria i il·lusió que m'hi vaig posar.
September 27, 2022
Potser parteixo d’un fort esbiaix perquè comparteixo molts trets personals amb alguns dels protagonistes (fins a un nivell preocupant quasi), però m’ha semblat una novel.la bonica, amb la que es gaudeix simplement dels retrats i la capacitat d’observació de l’autor, la capacitat de desenmascarar pensaments, sensacions i dinàmiques que creia que només veia jo.
No espereu una novel.la basada en la força de l’argument, sinó més aviat en l’entusiasme i la punyència del retrat coral.
No espereu una novel.la basada en la força de l’argument, sinó més aviat en l’entusiasme i la punyència del retrat coral.
December 6, 2024
És un llibre que apel·la moltíssimm al conjunt de sensacions que viu una persona de comarques en la vintena. Reflecteix fantàsticament la cura de les amistats en una edat convulsa i incerta. Un plaer de lectura.
February 18, 2023
3,75 (?) La Sally Rooney masculina de l'esquerra indepe. Entretinguda tot i que a vegades parla de filosofia.
December 3, 2022
M'ha agradat molt però també és cert que l'he patit una miqueta. M'explico:
En un principi, i aquí és on hi ha el punt més negatiu de la novel·la, costa entrar en la lectura. T'has d'acostumar a aquest "no passar res" i al nivell d'intensitat dels pensaments constants tant dels protagonistes així com del narrador omniscient. Més d'una vegada he hagut de rellegir paràgrafs o capítols sencers per entendre totes les reflexions que s'hi arriben a fer. I això, al principi d'una lectura, tira una mica enrere.
Però passat aquest primer... examen (?), i si ets capaç d'agafar-t'ho en calma (jo he anat intercalant aquesta lectura amb una molt més amena), és una lectura deliciosa. Acompanyes tres amics, que per cert, m'ha agradat que en aquest cas fossin nois, durant un estiu que tornen a la seva ciutat natal. Són ells i tot el munt de sentiments, reflexions i llaços que viuen durant aquest estiu de retorn tant amb les persones com amb la mateixa ciutat d'Igualada (que per mi podria ser molts dels pobles/ciutats de Catalunya).
Deixo algunes reflexions que m'han agradat molt i que vull recordar:
- Sobre els amics:
Els vells amics et protegeixen de la teva pròpia capacitat de canviar. [...] És com si fos la seva funció: en un dia remot, en una classe de socials al sol de maig, et van veure l'ànima, i res del que passi, res del que facis pot canviar la seva imatge de tu. Són com guardians de tu. [] Allò que preserven acaba esdevenint un roc.
- Sobre el desamor:
Perquè al cap i a la fi el dolor és la vida i el desamor és una fúria profunda que s'alça des del fons de la vida per recordar-nos que seguim insatisfets, que per sort seguim insatisfets.
N'hi ha moltes més, però no soc de guixar els llibres i aquestes són les últimes que he llegit i més m'han agradat.
En un principi, i aquí és on hi ha el punt més negatiu de la novel·la, costa entrar en la lectura. T'has d'acostumar a aquest "no passar res" i al nivell d'intensitat dels pensaments constants tant dels protagonistes així com del narrador omniscient. Més d'una vegada he hagut de rellegir paràgrafs o capítols sencers per entendre totes les reflexions que s'hi arriben a fer. I això, al principi d'una lectura, tira una mica enrere.
Però passat aquest primer... examen (?), i si ets capaç d'agafar-t'ho en calma (jo he anat intercalant aquesta lectura amb una molt més amena), és una lectura deliciosa. Acompanyes tres amics, que per cert, m'ha agradat que en aquest cas fossin nois, durant un estiu que tornen a la seva ciutat natal. Són ells i tot el munt de sentiments, reflexions i llaços que viuen durant aquest estiu de retorn tant amb les persones com amb la mateixa ciutat d'Igualada (que per mi podria ser molts dels pobles/ciutats de Catalunya).
Deixo algunes reflexions que m'han agradat molt i que vull recordar:
- Sobre els amics:
Els vells amics et protegeixen de la teva pròpia capacitat de canviar. [...] És com si fos la seva funció: en un dia remot, en una classe de socials al sol de maig, et van veure l'ànima, i res del que passi, res del que facis pot canviar la seva imatge de tu. Són com guardians de tu. [] Allò que preserven acaba esdevenint un roc.
- Sobre el desamor:
Perquè al cap i a la fi el dolor és la vida i el desamor és una fúria profunda que s'alça des del fons de la vida per recordar-nos que seguim insatisfets, que per sort seguim insatisfets.
N'hi ha moltes més, però no soc de guixar els llibres i aquestes són les últimes que he llegit i més m'han agradat.
February 19, 2023
Molt, molt ben escrita aquesta novel·la polifònica que s’endinsa en un grup d’amics retrobats un estiu a Igualada, després de la mort del pare d’un d’ells.
La ciutat (d’on és l’autor) es converteix en una protagonista més de la novel·la i m’ha resultat interessant per ser un terreny poc explorat en la literatura catalana: ni Barcelona - Àrea Metropolitana ni entorn rural.
Novel·la més d’idees que d’acció, la trama és mínima i el que fa Paco és llançar reflexió a dojo dels personatges: l’amor, el futur quan s’arriba a la trentena, les il·lusions, les feines, la decepció per la política, els vincles de l’amistat... Això pot tirar enrere un lector que busqui una història, per un excés de reflexions i abstracció.
El que m’ha grinyolat una mica són les veus, que diuen coses diferents segons el personatge, esclar, però que en el fons són massa iguals, com si tots ells, tot el grup, fossin ments brillants i tinguessin pensaments profunds i frases memorables per deixar anar. En algun moment els personatges se m’han fet pesats i m’ha costat una mica connectar-hi. Dit això, una novel·la molt recomanable, de lectura interessant.
La ciutat (d’on és l’autor) es converteix en una protagonista més de la novel·la i m’ha resultat interessant per ser un terreny poc explorat en la literatura catalana: ni Barcelona - Àrea Metropolitana ni entorn rural.
Novel·la més d’idees que d’acció, la trama és mínima i el que fa Paco és llançar reflexió a dojo dels personatges: l’amor, el futur quan s’arriba a la trentena, les il·lusions, les feines, la decepció per la política, els vincles de l’amistat... Això pot tirar enrere un lector que busqui una història, per un excés de reflexions i abstracció.
El que m’ha grinyolat una mica són les veus, que diuen coses diferents segons el personatge, esclar, però que en el fons són massa iguals, com si tots ells, tot el grup, fossin ments brillants i tinguessin pensaments profunds i frases memorables per deixar anar. En algun moment els personatges se m’han fet pesats i m’ha costat una mica connectar-hi. Dit això, una novel·la molt recomanable, de lectura interessant.
August 19, 2025
Veieu la meva resenya a StoryGraph:
https://app.thestorygraph.com/books/f...
----------------
Després de 9 anys a l'estranger vaig decidir agafar aquest llibre rere d'una recomanació d'un vell amic. I quin encert. Potser perquè jo mateix visc les reflexions dels personatges del llibre que marxen a l'estranger. I tots aquells que em miren amb ulls grossos des del poble per haver marxat. I tots vivint en aquell sentiment de desatisfacció que la vida atorga a tots aquells i aquelles que la busquen. I que deixen a tots plegats en un estat somiador, on els que han marxat desitgen tornar al país, mentre que els que no han marxat pas mai idealitzen el que hauria estat d'haver tocat el dos.
Un llibre molt maco, amb tocs filosòfics i amb molta introspecció que agradarà a qualsevol que se'l llegeixi. Amb ganes de llegir algun llibre més de l'Arià Paco!
https://app.thestorygraph.com/books/f...
----------------
Després de 9 anys a l'estranger vaig decidir agafar aquest llibre rere d'una recomanació d'un vell amic. I quin encert. Potser perquè jo mateix visc les reflexions dels personatges del llibre que marxen a l'estranger. I tots aquells que em miren amb ulls grossos des del poble per haver marxat. I tots vivint en aquell sentiment de desatisfacció que la vida atorga a tots aquells i aquelles que la busquen. I que deixen a tots plegats en un estat somiador, on els que han marxat desitgen tornar al país, mentre que els que no han marxat pas mai idealitzen el que hauria estat d'haver tocat el dos.
Un llibre molt maco, amb tocs filosòfics i amb molta introspecció que agradarà a qualsevol que se'l llegeixi. Amb ganes de llegir algun llibre més de l'Arià Paco!
April 24, 2025
no sé d'on vaig apuntar aquest llibre per a llegir (ni com hi vaig arribar), però tinc sentiments contradictoris. d'una banda, m'ha agradat molt la forma com està escrita (amb capítols narrats des de fora i d'altres per un propi protagonisme) i la lluita interna i externa dels personatges de vint-i-pocs anys, en una Igualada que els ofega.
d'altra banda, a vegades m'ha costat connectar-hi i situar a tots els personatges en l'espai-temps. en alguns capítols el vocabulari era massa recargolat pel meu gust (intent a irene solà?).
tot i així, me n'enduc unes frases / reflexions molt importants!!!
d'altra banda, a vegades m'ha costat connectar-hi i situar a tots els personatges en l'espai-temps. en alguns capítols el vocabulari era massa recargolat pel meu gust (intent a irene solà?).
tot i així, me n'enduc unes frases / reflexions molt importants!!!
May 15, 2024
3.5. N’Auger torna de la pols desèrtica de Tucson. En Biel torna de les costes bàltiques de banyen Rostock. En Gerard tornarà de Madrid. Igualada els espera (o això es volen fer creure). És una novel·la polifònica sobre l’amistat disfuncional masculina d’una generació d’emigrats que no acaben de marxar mai. L’estiu passa i les sitaucions imperfectes, a mig coure i amb deixos nihilistes, se succeeixen.
Em parlava tota l’estona i m’he fet un fart de subratllar. M’he preguntat sovint si la novel·la és una sèrie d’aforismes i la història és només el decorat.
Em parlava tota l’estona i m’he fet un fart de subratllar. M’he preguntat sovint si la novel·la és una sèrie d’aforismes i la història és només el decorat.
April 10, 2025
L’Arià es capaç de trobar les paraules correctes per explicar sensacions i moments que molts hem viscut pero pocs sabem descriure. Deuen ser habilitats adquirides jugant a les cartes Magic (o a Arizona).
D’obligada lectura per tot Català que hagi viscut a l’extranger i tingui aquest conflicte entre la terra on treballa i la ciutat o poble on va nèixer.
Igualada es mereixia la seva novela i finalment, la té.
D’obligada lectura per tot Català que hagi viscut a l’extranger i tingui aquest conflicte entre la terra on treballa i la ciutat o poble on va nèixer.
Igualada es mereixia la seva novela i finalment, la té.
December 24, 2023
Potser la decepció és pròpia perquè buscava alguna cosa d'il·lusió en una novel·la que parlés del nou lloc on visc. Però el llibre és el reflex de com veu i viu aquesta ciutat qui l'ha viscuda des que ha nascut.
Potser és una decepció, per a mi, o potser és, clarament, un èxit rotund perquè transmet allò que emana aquesta ciutat.
Potser és una decepció, per a mi, o potser és, clarament, un èxit rotund perquè transmet allò que emana aquesta ciutat.
January 30, 2023
L’Arià va desitjar en la seva dedicatòria que hi trobes coses valuoses. Gràcies Arià, les hi he trobat.
Read
May 23, 2023Tinc tantes coses a dir-ne... M'ha enganxat al moment perfecte. 20 articles al substack
July 5, 2023
El retrat d'una generació frustrada i insatisfeta, que marxa buscant una llibertat fictícia. Un retrobament amb antigues ferides, amistats i amors. Una meravella!
October 17, 2023
Magnafic!
July 14, 2024
Te un estil ben especial. Una puntuació sorprenent pel meu gust amb un ús excessiu de comes que a vegades fan dificil la lectura. De tant en tant, una frase per emmarcar.
Displaying 1 - 25 of 25 reviews