Un llibre important, sí. Una joia redescoberta, d’acord. Però com a lectura, se m’ha fet feixuc i llunyà. Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en català al segle XV, plena de gestes, batalles, amors cortesans, viatges per mitja Europa i discurs noble a cada pàgina… però tot plegat m’ha deixat a fora.
No m’hi he pogut endinsar, ni amb el llenguatge ni amb el ritme. L’estil és dens, recarregat, cerimoniós, i la trama, tot i plena d’acció, avança sense pols narratiu. Les emocions —l’amor, la gelosia, l’enyor— són abstractes i rígides, com si estiguessin dictades des d’un codi d’honor que ja no ens diu res.
🔹 El millor: El valor històric del text i el fet de tenir una novel·la cavalleresca catalana amb ambicions europees.
🔹 El pitjor: Una lectura poc fluïda, massa allunyada emocionalment. Admiro el llibre, però no l’he gaudit.
Potser en una altra edició, en veu alta, o amb més context… Però ara mateix, més que un plaer, ha estat un repte.