Curial i Güelfa és una novel·la anònima escrita entre els anys 1435 i 1462, al llarg de la qual veiem el procés de formació del Curial com a perfecte cavaller i com amant ideal sota la protecció de la Güelfa. És una història d?amor on la passió i la infidelitat es barregen amb la gelosia i el ressentiment per resoldre?s en el perdó i en un final feliç.
Books can be attributed to "Anonymous" for several reasons:
* They are officially published under that name * They are traditional stories not attributed to a specific author * They are religious texts not generally attributed to a specific author
Books whose authorship is merely uncertain should be attributed to Unknown.
Aquesta és una novel·la cavalleresca escrita al segle XV per un autor desconegut amb qui els acadèmics han passat molt bé intentant atribuir-la a algun autor en concret sense un consens. Va quedar desconegut fins al segle XIX quan Manuel Milà i Fontanals va descobrir el manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid. Va ser publicat per la primera vegada l'any 1901 i des de llavors ha sigut considerat una mena de clàssic de la literatura catalana.
Vaig llegir una versió en català actual perquè no tinc massa ganes de llegir català antic, però al final del llibre l’editorial ha posat els primers cinc capítols en català antic per qui té un interès (no és tan difícil a llegir com vaig pensar que seria).
És una novel·la que per major part en la tercera persona, però que a vegades el narrador agafa els regnes en la primera persona per alguns moments. És la història com un jove pobre, Curial, és donat protecció i diners per la Güelfa, una jove vídua. Amb els seus diners i ajuda, Curial anar creixent com un cavaller, el cavaller més gran del món pel qual sembla. Però, l’amor a les novel·les medievals no és fàcil, i hi ha molts obstacles posats al seu camí que el Curial ha de sobrepassar per aconseguir el seu final feliç.
No és sorprenent que llegint la novel·la és com una mena de viatjar a través dels temps on un troba morals i valors que semblen alienes i caducats avui dia. Els jocs d'amor i desamor, la gelosia desbordada i descripcions de combats una mica repetides em van semblar una mica feixuga. Però és una novel·la impressionant per a quan va ser escrit i algunes incursions mitològiques són bastant divertits. I l’epíleg escrit per Raquel Parera sobre com per ella les tres dones principals d’aquesta novel·la són empoderades en comparació amb els estàndards seus temps és força interessant.
Després de descobrir, de manera sorprent, que he i hem (la jana i la marina també!!!) tret un 9 al parcial, faig l’esforç de dir-ne alguna cosa…
Bé, d’entrada sap greu que sovint se’ns ha fet bola l’assignatura, perquè en el fons el temari és prou interessant. De fet algunes parts del Curial i algun dels poemes de March m’han arribat molt i moooolt.
En tot cas, tot i que no em motivés gens la lectura del C&G quan la vaig començar, el fet de llegir-lo intensament la setmana abans de l’examen i haver-ne parlat moltíssim a classe va fer que li trobés un què. Tampoc diria que és la lectura de la meva vida, però m’ha fet prou el pes, sobretot el llibre 3 💝
ni mho creeeec mha encantat però encantat moltíssim de veritat, tot i que jo no soc gaire d'amor cast (tinc moltíssimes ganes de llegirme el tirant) mha agradat mooolt sobretot la trama amb laquessis i amb l'enveja i la güelfa... que mare meva què guai. també mha agradat molt lepisodi del bes robat bes concedit i el personatge de camar en general... enfi noies una molt bona lectura i sobretot si és guiada per la gemma pellissa que és molt bona de veritat... també he pensat quan me l'he acabat (fa deu minuts lit) que quan mel vaig intentar començar al principi de lestiu no entenia res i havia de buscar moltes paraules al dcvb i ara al final em llegia super ràpid com si fos català normal i això està molt bé no? em penso que estic començant a tenir cervell de filòloga loooool visca la literatura medieval!
Dia gros. Les primeres dues parts em van semblar avorridíssimes, però parlar-ne m'ha engrescat i el tercer llibre m'ha encantat. Suposo que també perquè és el més xul·lo objectivament (o el que té més suc), però és que la part de Camar... cor robat. Contenta d'haver-lo llegit.
La marededeu… s’ha trigat pro s’ha acabat. Estic content de poder dir que l’he llegit, ara bé, s’ha patit. M’ha bloquejat durant dos mesos la meva lectura, i m’ha impedit llegir altres llibres prestant-hi la meva absoluta atenció. Pro vaja, content, molt content. S’havia de llegir, s’ha fet i n’estem orgullosos.
Doncs m'ha agradat molt. La part de Càmar és molt bonica i, en general, la tercera part, després de tot allò de les nimfes i dels déus que avorreix mortalment, és molt entretinguda. També és veritat que en Curial no em cau bé.
Bastant millor del que pensava. Escenes ultramegaxules intercalades amb molta palla. Per ser català antic es llegeix bastant bé. El llibre és literalment dos calentabragetes calentant les bragetes de mitja europa occidental i el magreb (literalment la historia va sobre un paio que vol mullar el xurro amb una vïdua menor d'edat que és duquesa). I en Curial va calentant a duquesses i marquesses allà on va donant falses esperances dient "si si és cortesia, només em quedo a dormir al llit de Laquesis perque es per honor i bla bla bla bla", mentira puto Curial, tots sabem que t'agrada jugar a dos bandes perque es divertit tenir la atenció i jugar amb els sentiments dels altres. Fins fa que la noia més bella de Tunis (altre cop una menor d'edat, la depravació està tan normalitzada que cordons semblen una colla de micos tots) es suicidi per amor. No es amor si et suicides cagun la mare que els va matricular a tots. A, aquesta última part ho fa quan és esclau, toquets els naps.
A part d'això està bé. La metàfora de les fletxes de Cupido per dir quan els dos protagonistes s'enamoren i desenamoren, tot i ser trillada funciona molt bé i està brillanrment escrit. I que el segon llibre la meitat sigui una cosa semihumorosa es esplèndit.
P.S.: Festa millor personatge amb molta diferència.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Un llibre important, sí. Una joia redescoberta, d’acord. Però com a lectura, se m’ha fet feixuc i llunyà. Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en català al segle XV, plena de gestes, batalles, amors cortesans, viatges per mitja Europa i discurs noble a cada pàgina… però tot plegat m’ha deixat a fora.
No m’hi he pogut endinsar, ni amb el llenguatge ni amb el ritme. L’estil és dens, recarregat, cerimoniós, i la trama, tot i plena d’acció, avança sense pols narratiu. Les emocions —l’amor, la gelosia, l’enyor— són abstractes i rígides, com si estiguessin dictades des d’un codi d’honor que ja no ens diu res.
🔹 El millor: El valor històric del text i el fet de tenir una novel·la cavalleresca catalana amb ambicions europees.
🔹 El pitjor: Una lectura poc fluïda, massa allunyada emocionalment. Admiro el llibre, però no l’he gaudit. Potser en una altra edició, en veu alta, o amb més context… Però ara mateix, més que un plaer, ha estat un repte.
"Curial e Güelfa" d'autoria anònima és una obra singular per a la història de la novel·la catalana i aporta llum sobre els ideals i la societat de finals del segle XV. Qualsevol que gaudeixi de la literatura trobarà els incentius per a familiaritzar-se amb ella.
…llegit? realment vam dir amb la mariona que posaríem llegit perquè ja l’hem deixat de treballar a classe pro potser caldria fer-ne una lectura real…en tot cas, okey, clàssic català i bla bla bla pro no el recomano. no m’ha semblat canònic. …
un mes més tard i després de llegir la ressenya de la merions…potser vaig ser massa dura. en tot cas, és una lectura que requereix un treball previ enorme i milions de coneixements que lògicament no es tenen d’un dia per l’altre i, per tant que converteix la lectura en una de gens lleugera. evidentment si la seguim treballant uns segles més tard és per algo però llegiu-la si realment en teniu ganes sinó…us passarà com a naltrus que una lectura que aparentment era un pal ha acabat sent-ho i hem perdut de vista totes les parts interessantísssimes que t’enganxen i ens podrien obsessionar i que vam descobrir estudiant unes hores abans per l’examen. tocarà rellegir.
És un llibre d'aquests que entens la seua importància literària però que l'aprofitament és limitat. No veig ningú que no siga filòleg, especialment medievalista, que trobe interés en llegir aquesta obra, que no atorga cap novetat pel que fa al centenar de novel·les cavalleresques. És una curiositat filològica majúscula, més enllà de la polèmica de l'autoria, per la seua perspectiva singular sobre el món medieval, escrivint una obra en català des d'una perspectiva aliena a la Corona d'Aragó, fet que ha estimulat enormement l'especulació i l'anàlisi; d'altra banda, més enllà de l'exercici intel·lectual i filològic, si algú em demanara triar entre aquesta obra o qualsevol altra dels grans textos medievals catalans, sé que no triaria aquesta. Una obra per a qui vulga conéixer en profunditat els engranatges de la literatura catalana medieval, o siga: café para muy cafeteros.
Clásico de la literatura catalana que cualquier valenciano o catalán no debería perderse. Una historia entretenida para conocer uno de los siglos más importantes para nuestra literatura.
Obra molt entretinguda, tot i que a vegades una mica feixuga i difícil de seguir. No obstant això, és una historia amorosa molt interessant i agradable de llegir.