Érica ha hecho toda su vida lo que se considera correcto. Se enamoró de muy joven de su marido, un seductor que vino de París y que le mostró el mundo en todo su esplendor. Ella lo disfrutó, agarrada a él, hasta que la propia vida le demostró que, a veces, no sabemos lo suficiente de la persona que tenemos a nuestro lado. El verano en que conoce a Milo, emprende un viaje hacia el fondo de sí misma, y se entrega a una pasión que hace temblar los cimientos de su propia existencia: su familia.
Milo és el nom del protagonista i és la història d’un amor d’estiu. L’Èrica, mare de família nombrosa i de vacances a la Costa Brava, coneix en Milo a la platja i això li trenca els esquemes. Trobades casuals, converses amb profunditat i tornar a gaudir de la vida més enllà de la maternitat. Una història de segones oportunitats, d’intentar abandonar l’ansietat i de reconciliar-se amb el passat. Perquè a vegades el primer amor, no arriba en aquest ordre.
He llegit Milo bastant ràpid perquè hi ha molts diàlegs però crec que és una història que no necessita 600 pàgines, es pot explicar en menys. També vull ser sincera (com sempre) i dir-vos que jo no hi connectat gaire. D’entrada no entenc massa a l’Èrica ni com consenteix determinats comportaments masclistes. A més, i això ja és més personal, no connecto amb personatges físicament perfectes, m’intimiden molt. Potser el llibre ja m’ha enganxat gran per una història d’amor tan jove.
És una lectura ideal per la platja, és entretinguda i si us agraden els paisatges i l’ambient de la Costa Brava la gaudireu molt. Us aviso que la novel·la és 100% romàntica i us ha d’agradar el gènere. Les escenes de sexe no són explícites. A mi m’agrada llegir romàntica de tant en tant, em fa desconnectar bastant i em permet intercalar amb altres lectures més denses.
Gràcies a l’autora per l’exemplar. És la seva primera novel·la i estic convençuda que no serà l’última.
Me ha gustado de principio a fin. Es una historia muy bien atada y bien narrada, que te transporta a mi querida Costa Brava y donde te deja ahí atrapada hoja tras hoja.
Me ha parecido un relato muy real y quizás por eso me ha enganchado. Es un libro grueso, de 567 páginas exactamente, que no se me ha hecho nada pesado. Es una novela un poco romántica, adulta y sin mucha ñoñería.