Jonàs

by Isabel-Clara Simó

Àlex és llatinista i viatja a Nova York per participar en un congrés. Hi coneix Jonàs, un fotògraf hàbil i creatiu, i hi descobreix la seva sexualitat oculta. Àlex és culte, neuròtic, pedant i enormement sensible; Jonàs és una bellesa, que commou tots els qui el coneixen. L’amor sorgeix entre tots dos i decideixen viure en parella. Aviat, però, la tragèdia marca la seva relació.

La mort de la mare el fa tornar a Barcelona, on s’ha d’enfrontar a una família hostil i a una societat que no l’acaba d’entendre. 

Amb una escriptura sòbria i continguda, plena de diàlegs i introspeccions, Isabel-Clara Simó ha escrit una novel·la alhora realista, psicològica i intimista sobre la crisi contemporània del jo, la pèrdua de la innocència i el descobriment de l’homosexualitat.

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.  

208 pages, Hardcover

Published January 13, 2016

Reviews

[Martí Llaurador · Rating 4 out of 5]

Una història interessant i fluïda, amb girs de guió bastant inesperats (inclús amb un punt surrealista). Pel meu gust fa massa referències a poesia antiga, que en alguns casos hi aporta, però en altres penso que és irrellevant. Relativament fàcil de llegir i enganxós (sobretot l'inici, que és molt intens).

[Vicente Costa bueno · Rating 5 out of 5]

L'apartament de Jonàs olora a l'habitació diminuta de "La biblioteca de la piscina", i és genial! Per cada lector, hi ha un ocellet que et fa tornar a somriure i recordar aquells temps quan de sobte ho deixaves tot per trobar les emocions que la rutina i la cerca de "l'èxit" havien soterrat. El més important, però, és trobar-se un mateix una i mil vegades, que és del que tracta "Jonàs". I, de pas, tornar a enamorar-se de la ciutat de cadascú.

Ha estat terapèutica i li done un 5/5 perquè és d'aquells llibres que m'hagués agradat que mai no acabés.

[Mayaa · Rating 5 out of 5]

un d’aquestos llibres on voldries mai arribar a l’última pàgina, no se si es pel moment en el q estic ara mateix pero m’ha deixat molt sensible. no tenia una molt bona opinió de l’escriptura de simò pels dos llibres que havia llegit abans (raquel i júlia) però aquest ha despertat un nou interés en mi per a conèixer més a aquesta autora.
parlant ara si del llibre, ha sigut un viatge molt sorprenent, sense dubte carregat d’un bagatge intel·lectual increïble, moltes moltes gràcies per descobrir-me l’opera de purcell, he apreciat molt les citacions, afegien una complicitat màgica a la lectura.

no se q mes dir d jonàs perquè es un llibre que parla d tot alhora, de la familia, de la soletat, del amor, de l’odi, de la identitat, de la pèrdua d’aquesta… no hi he trobat buits inconclosos però m’hauria agradat un par de capítols més (potser m’enganye a mi mateixa perquè no hi ha res que siga millor que un final obert i agredolç)
sirà dificil pensar en altra cosa que no siguen els meravellosos personatges d’aquesta novel·la així que
per a acomiadar-me, vos deixe un dels meus fragments favorits:
“Si alguna vegada algú em pregunta què és la felicitat, en comptes de fotre-li una hostia li diré jo la vaig tastar una vegada. Fa gust de maduixa i té el tacte d'un llom de gat ben llustrat. Fa olor de malvasia i té forma de dits rosats que esclaten al cel i produeixen el dia. La felicitat és solida i fresca, però n'has de fer via, perquè, com el gel, se't des-fa de mica en mica i et deixa cansat i borratxo.”

[Marcel · Rating 5 out of 5]

"Vull deixar de mirar cap endins i aprendre a mirar cap enfora. Vull que el meu melic sigui un insecte mort i que la realitat torni a existir, malgrat Breton. Vull que les teves carícies m'arribin allà on tinc el defecte de fàbrica i que, quan em penetris, el meu plaer sigui la porta d'un univers ordenat, on Ulisses menja fins a afartar-se i Horaci no es baralla amb l'emperador. Vull ser tu i alhora vull que tu m'obris les costelles amb les mans, com si les costelles fossin les portes d'un armari que em resisteixo a abandonar i que fiquis totes dues mans en la sang ardent que el cor bomba sense parar, de dia i de nit, quan plores i quan rius, quan llegeixes i quan bades, quan estimes i quan odies. Vull que el teu petó em canviï per sempre el gust amarg que destil·la la saliva que m'ha tocat tenir."

Qui no senti una tendresa profunda en aquestes paraules...

[Mar Augusto · Rating 3 out of 5]

Mucho relleno…
Se me ha hecho pesada porque está muy lejos de una historia cotidiana. Aunque a mi parecer, está muy bien escrita, por eso me ha costado hacer “un abandono lector”.

Creo que el hecho de saber escribir muy bien como es el caso de la autora, no va unido a la originalidad de la “trama” si se le pudiera llamar así.

Le pongo tres estrellas porque hay mucha literatura y cultura de toda índole, que no está mal pero, se pierde esa esencia que dice ella de hacer una obra homosexual que no he podido palpar.

[mar :) · Rating 4 out of 5]

Era un llibre per al insti, la veritat és que primer com a que bo hem feia molta gràcia ni l’acabava d’entendre però al llegir més i més he anat entenent als personatges (però són complicats). M’ha agradat i sobretot una frase que diu Marc: És que som plantes, sempre pendents d’arrels?

[^ Neus · Rating 4 out of 5]

Bonic i emotiu.

[Neus · Rating 3 out of 5]

Li posaria un 3.5
Encara no li he trobat el puc a Isabel-Clara Simó però ho seguiré intentant

[Laia Verdaguer · Rating 5 out of 5]

Increïble com et fa descobrir el món de Jonàs a Nova York

[Rubén Sarabia Jofre · Rating 4 out of 5]

Fa temps que el vaig llegir, però el recordo com un llibre que hagués desitjat que no acabés mai. Personatges molt ben definits i una trama interessant.