Raquel és una obra escrit en forma de diari que ens recull el dia a dia de la nostra protagonista, la Raquel. És majoritàriament una obra juvenil marcada per les delicades decisions adultes, els dubtes que comporta fer-se gran i entendre el que et rodeja, fent esment en tot moment a l'ètica que representa i manifesta la nostra protagonista en el seu diari.
També hi ha implícitament, una idea de feminisme i de la revelació de la dona en certs estaments, especialment a casa, a la feina i en l'amor, en el contacte amb l'home que tot ho controla i que a l'obra es fan evidents amb el contacte amb el company Oriol, un noi materialista i masclista, que segurament en l'època que estava ambientada la novel·la molts el definirien com a progressista, d'idees com: La dona té dret a treballar del que vulgui sempre i quan no intercedeixi amb el seu objectiu i finalitat a la vida: tenir fills. Malauradament, encara deu existir gent que pensi d'aquesta manera.
Les quatre estrelles no són gratuïtes, penso que una història s'ha de comptar com l'autor vulgui i no fa falta que estigui adornada amb adjectius imperiosos i grandiloqüents, en aquest cas, la Isabel Clara Simó ha sabut plasmar el to de l'adolescent i l'ha transmès amb èxit segons el meu parer. I per últim, si jo hagués llegit aquesta novel·la tenint 16 anys, estic segur que m'hagués fet pensar molt i hagués pensat també, que en el fons, aquest és un llibre d'adults, un llibre que que et fa reflexionar, i això ho valoro molt. Últimament, no s'entén una novel·la juvenil que no serveixi com a entreteniment pur i dur des del primer moment, i és per això que destaco aquesta obra com el que és: Una novel·la juvenil que fa créixer al lector. Què és sinó la literatura?
Aunque es una traducción, el libro consigue transmitir el ambiente barcelonés y el despertar a la vida adulta de una adolescente de 17 años estudiante de secundaria. Desde el primer amor, la amistad y la ética a los problemas familiares (incluido el divorcio de sus padres) y la relación hombre-mujer a nivel pareja y a nivel profesional: todo encuentra sitio desde un punto de vista personalísimo e íntimo.
Ha passat ja un temps d'ençà que vaig llegir-lo, però aquest llibre és un NO com una casa de paper molla i feta malbé. Més superficial que tota l'escorça terrestre.
Estic un poc farta de que en les histories protagonitzades per dones sempre sigue un home qui “li canvie la vida”. Aquest llibre intenta donar la imatge de “feminista” però en la meua opinió aconsegueix tot el contrari. Raquel té molt clares les seues idees: creu fermament en la igualtat entre homes i dones però no s’adona de les idees retrogrades que té Oriol, de qui ella està taaan enamorada. A més sempre l’ idolatre junt a Oriana, qui tampoc me pareix un referent de vida ja que admet que no li agrada dependre d’ un home però li pareix lo més cómode.
Al final del llibre t’adones de que Raquel només fa que menjar-se el cap però poques voltes pren acció. -“Ara si les coses no m’agraden sóc jo mateixa qui ha d’intentar canviar-les” Tia pues espabila i comença per deixar al simio devora-reels que tens per novio!!!
Entenc que els temps han canviat i fa 30 anys aquest llibre poguere sonar inclós revolucionari pero crec que eixes idees s’han quedat un poc velles. A vore quan comencem a deixar de justificar accions de tios que ja cotitzen perquè “els homes són així”.
¡Hola hola!🙃 El libro que os traigo hoy es juvenil y en gallego.
💯👩🦱💯👩🦱💯👩🦱💯👩🦱💯👩🦱 Raquel, de Isabel Clara Simó, es la historia de esta joven insegura y llena de complejos, a la que se le dan mal las mates, sus padres no la entienden y su mejor amiga tiene un cáncer terminal. ¿Qué hacer ante este panorama? ¿Rendirse o seguir luchando? No lo sabe, pero decide escribir un diario, en el que plasmará sus pensamientos, reflexiones, críticas y experiencias inolvidables que vivirá. 💯👩🦱💯👩🦱💯👩🦱💯👩🦱💯👩🦱
No, no es que cogiera un libro solo porque tiene como título mi nombre no tampoco por el hecho de que su sipnosis era prácticamente muy parecida a mi vida... Bueno chi y de eso fue culpable una ojeada por @aidabooksvigo.
llegit a l'avió d'anada a panamà, m'ha agradat molt!! comprat al mercat d'antiguitats de la rambla de pura xiripa i sense haver llegit res al respecte. la isabel-clara simó em decepciona poques vegades.
Un libro perfecto para ser leído en la adolescencia, he vuelto a leerlo en edad adulta y no me transmitió lo mismo. Genial, como siempre, Isabel-Clara Simó.
diari d'adolescent que tracta temes que li preocupen, alguns encara em preocupen i està bé, et distreu i et fa pensar una mica amb reflexions de la protagonista
Desde mi punto de vista, carece de significado. Se pinta a Raquel, la protagonista, como una joven superficial, centrada en su imagen y su relación amorosa y durante toda la obra se ahoga todo atisbo de feminismo que se da a entender que ella posee. Se hace referencia en diferentes capítulos que ella cree en sus derechos a no ser una ama de casa, tener estudios y luchar por su puesto en el mundo pero se la describe como atontada por el amor de su novio y la ropa nueva que se compra. Durante toda la novela esperaba que ella dejara claro los valores por los que lucha pero no llegó a pasar. No sólo esto, sino que hay de fondo mil historias que no tienen nada que ver. Si el objetivo es describir un diario cualquiera sin nada relevante a destacar ha sido cumplido exitosamente.
Es un libro no muy difícil de leer y entiendo la época en la que está escrito pero aún así me parece que Raquel es una inmadura, hipócrita y egoísta que no tiene ni idea de nada y solo intenta aparentar, también es una pésima amiga (y cabe recalcar el hecho de que desde la muerte de Montse se la vuelve a mencionar 2 veces en todo el libro), me parece que el final es muy forzado e intenta dar una reflexión que no se llega a entender del todo ya que el libro se contradice a sí mismo.
Libro leído como práctica para mi valenciano. Me ha resultado entretenido a pesar de ser un coming of age que es un estilo que no me va mucho. Quizá ha influido que son las visicitudes de una adolescente muy de estar por casa y me ha recordado a mí en esa etapa o a la situación que tengo actualmente en casa con mi hija.