Anècdotes de primera magnitud és una col·lecció de relacions humanes exposades en un aparador internacional. Un recorregut que va atrapant al lector en una teranyina literària tramada per personatges l'existència dels quals penja d'un fil.
«Com si descansessin sobre un llençol de setí que cobrís elegantment el tipus de material que es feia servir per minimitzar els cops d'objectes transportats, hi va trobar dues tasses blanques decorades amb motius florals blaus i amb el logotip de Royal Copenhagen a la base exterior, res més.
»Cap nota, cap res de res... Simplement dues tasses, que semblaven més de te que no pas de cafè , que havien arribat inesperadament un dijous i que no tenia ni la més remota idea d’on havien sortit».
A Anècdotes de primera magnitud, dues tassetes de porcellana creuaran fronteres i desencadenaran una sèrie d'històries, conflictes i emocions fins que aconseguim descobrir-ne l'origen real. Un perfum delator ens farà viatjar per tot el món. Parelles, mares i filles, germans i cunyades... fotografies i quadres, i molts lligams emocionals entreteixiran una estructura més complexa del que sembla a primer cop d'ull.
Anècdotes de primera magnitud • 4/5⭐ Exemplar de col·laboració
Un recull de relats impecable. Contes que parlen de la vida, del costumisme i de la quotidianitat.
Relats terrenals, amb punts inversemblants, amb tocs colpidors i d'altres de realitat. Els personatges es van entrellaçant en els diferents relats, obrint portes i tancant-ne d'altres. Hi ha relats que t'entren molt endins, relats dolços, finals delicats i històries punyents.
Fresc, diferent i amb molta personalitat, aquest llibre és una novetat lleugera que, per la seva vitalitat, us pot agradar!
Anna Molina ha escrit un llibre contemporani excel·lent.
El llibre s’inicia així: amb dues tasses que arriben per sorpresa. A partir d’aquestes dues tassetes de porcellana, l’autora ens endinsarà en aquest recull de contes que tracten relacions humanes de tota mena. Els relats s’entrelliguen delicadament, i personatges que eren secundaris al principi acaben sent protagonistes i viceversa. Hi surten temes de viva actualitat, i tots s’introdueixen de manera natural. El que més vull destacar del llibre és la sensibilitat amb què estan tractats els lligams emocionals. M’ha agradat molt🤍
"Anècdotes de primera magnitud" és un recull de 24 relats quotidians, tots ells interconnectats entre si. Tot comença amb dues tasses de porcellana que rep per error la Cesca. Aquests dos objectes blancs, amb motius de color blau, ens arrosseguen cap a tota mena d'històries i situacions i ens van enllaçant els relats i els seus protagonistes.
Relats que tracten les relacions de parella i la monotonia, altres que fan revifar el desig, d'altres on el divorci està al centre de tot i també flirtejos i infidelitats. I germans bessons que estan enamorats de la parella de l'altre.
Històries que ens traslladen al Priorat i als dies calorosos i sufocants de l'estiu i que soterren relacions plenes de violències.
Pàgines que ens expliquen la solitud no volguda i la vida de fills absents. Narracions on antigues amigues es retroben, però ja no és el mateix que abans, tot evoluciona.
Contes que plasmen l'amor homosexual, la malaltia i la pèrdua. Altres que ens fan reflexionar sobre la salut mental i el que ens paralitza.
Paraules que ens evoquen olors florals de perfums i ens fan viatjar per molts indrets. Pintures que ens transporten a records i nostàlgies de temps passats. I un desenllaç on l'autora encaixa totes les peces del trencaclosques i on la Marie Louise i els seus enviaments a l'atzar són la peça clau.
Una obra que explora les relacions humanes, els vincles i la fragilitat, i on res és el que sembla i tot penja d'un fil. Furga dins les lluites quotidianes i indaga l'esfera privada i l'esfera pública.
Amb un estil fresc, ple de girs i una estructura original. I uns personatges que amaguen molts secrets.
"La Carme, amb un gest carregat de subtilesa per no despertar-la, li va apartar els cabells del rostre i se la va quedar mirant: no se suïcidaria, ni marxaria cap a un lloc ben llunyà sense la Paula, ni amb ella tampoc".
** T'agradaria ser el protagonista d'un relat ? Doncs ho ets. Tu, jo, la de la botiga del barri i la tieta de ciutat podem ser els protagonistes d'aquestes anècdotes tan properes i quotidianes com sorprenents.
Una anècdota pot definir-se com un succés d'escassa importància , però no és el cas. Les anècdotes de primera magnitud son aconteixements en sí mateixos. Son vides condensades en instants, en detalls , i son també la mort . Sovint, l'anècdota esdevé quan el protagonista és mort i llavors la lectura et tanca l'estòmac.
La narració en primera persona sempre m'ha semblat un bon recurs per fer partícep al lector d'allò que està passant.
A més a més, els escenaris son tan familiars com un avió, un hospital, un pis o un jardí.
Per tot plegat és impossible sortir dels relats sense haver-hi vist una part de tu .
Agradable de llegir per la brevetat i el customisme de les històries. És d'aquells llibres que podria durar menys i podria durar més, i que m'ha deixat una mica amb la sensació que no acaba d'anar enlloc.
Un llibre de relats que s’entrelliguen delicadament entre ells. Narra d’una manera molt especial les relacions entre els personatges. Relats quotidians, sensibles, crus i honestos. Un llibre senzill i alhora complex. M’ha encantat.
Està increïblement ben escrit, i algunes històries s’entrellacen entre elles, obligant-te a prestar molta atenció. La única pega que li poso és la sensació inquietant (i una mica trista) que et deixa la majoria d’històries…
Un llibre que comença amb dues tassetes de porcellana que entrellacen històries costumistes, humanes, delicades, properes i sensibles. Va millorant a cada pàgina a mesura que descobreixes la interrelació entre les històries.