On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent.
On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans.
Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) fou un escriptor polifacètic que compta amb un públic ampli i fidel. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d'interès cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el gruix ingent d'articles periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico. En ple franquisme és un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, i un dels fundadors dels Setze Jutges. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra Completa a edicions La Campana, segell del qual és cofundador. Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el castellà, l'èuscar, l'hebreu, l'italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec. La seva trajectòria ha estat amplament guardonada, amb premis com el Joanot Martorell (1953) per la seva primera novel·la Com ganivets o flames (1954), el Víctor Català (1958) per Variétés (1959), el Premi Nacional de Cultura (1995) en la modalitat de periodisme escrit, o el Lletra d'Or (2006) pel llibre de viatges A peu per Mallorca (2005). L'any 2002, als seus 75 anys, rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria. El 2015, se li atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Sempre m'ha agradat com escriu l'Espinàs, del senzill en fa un art. És el primer llibre de la sèrie "a peu" que llegeixo, tot i que tinc pendent de fa temps el de la Terra Alta. Ha estat una compra estiuenca del lloc de vacances, i de vegades aquests llibres entren bé en el moment adequat. És com "El Foraster" però escrit en forma de crònica a principis dels 90. Tot i que la Llitera pot haver canviat en tots aquests anys, el fa de lectura interessant i encomanadissa... m'ha tingut ben enganxada a les seves pàgines fins a la culminació del viatge per tota la comarca. Sempre és una delícia llegir l'Espinàs i el gran llegat que ens ha deixat, una obra inabastable i poc reconeguda per la joventut actual. Us animo a endinsar-vos-hi perquè de ben segur que el gaudireu molt com a escriptor.