Recordo els que no estan, però no estic familiaritzat a parlar de manera directa sobre la mort. Intueixo que per aquest motiu busco llibres que m’ajudin a millorar aquest taló d’Aquil•les. Potser tot va començar amb “Aprendre a parlar amb les plantes” (Marta Orriols) o “El tumor” (Toni Soler) el Sant Jordi de 2019 on, sense buscar-ho, vaig copsar que tenia una espina clavada des de feia masses anys i que havia d’extreure-la d’alguna manera o altra.
Tinc a les mans “Tres desitjos abans de morir” tan bon punt va sortir del forn i no m’havia atrevit a una primera lectura. Fins ara.
Tot i que no he arribat al punt de reflexió de l’Espartac Peran (tant de bo) considero que ha estat un viatge inspirador. És curiós el prisme que ofereix l’autor sobre com les diferents comunitats tracten amb la mort i quins referents tradicionals i culturals s’esdevenen un cop arriba el gran moment. També hi ha crítica a la societat capitalista i la sensació que alguna cosa ens van arrencar aquells 3 mesos de confinament pandèmic.
Així mateix he observat que, en bastants aspectes, és notable que l’Espartac i jo som de generacions diferents i no entenem les relacions a tots els nivells de la mateixa manera. Acumulo la gran sort de poder crear espais segurs i cuidar un entorn íntim ple de persones sanes, afectives, empàtiques i comunicatives. No ens fa por obrir-nos en canal, abraçar, fer petons i deixar anar les nostres penes i alegries. Al final, per molt tòpic que sigui, cadascú és un món i la gràcia de tot plegat conflueix en respectar, escoltar i estimar.
PD: Deu ser interesantíssim establir una conversa amb ell.