El riu i els inconscients

by Maria Dolors Orriols, Montserrat Bacardí (edició i introducció)

El riu i els inconscients, escrita entre el 1950 i el 1953, és una de les primeres novel·les en llengua catalana que narra l’experiència de la guerra i de la postguerra des del bàndol dels vençuts. Retrata la generació que sortia de la infantesa als anys trenta, que va viure la guerra en edat de combatre i que després va haver de fer front a una dictadura devastadora i inacabable. Es tracta d’un relat coral que té com a rerefons uns fets transcendentals, que condicionen els personatges i que, indirectament, són també protagonistes. Les veus dels «inconscients» es contraposen amb la del «riu», que fa d’eco de les seves experiències. Com va afirmar Agustí Bartra, aquesta novel·la aconsegueix «una estremidora unitat de lírica i acció».

424 pages, Paperback

First published January 1, 1990

About the author

Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 1914 - Barcelona, 2008) Malgrat els seus començaments com a contista, amb els reculls Cavalcades (1949) i Reflexos (1950), ben aviat comença a escriure novel·la. En aquest gènere publica Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l'aigua (1984), Molts dies i una sola nit o una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients. Aquesta darrera obra, escrita el 1950 però publicada l'any 1990, és un dels documents més esfereïdors de la postguerra al nostre país. Traduí del francès, amb Alberta Font, la novel·la El món fantàstic de Ti Jean L'horizon de l'escriptora antillana Simone Schwartz-Bart. També publica la seva autobiografia, Escampar la boira (2003).

Photo credit © Fons M. Dolors Orriols

Reviews

[alexandra · Rating 5 out of 5]

uau 🤧🤧🤧 com pots ser que mai hagués sentit parlar de maria dolors orriols, quina escriptora!!! m’ha agradat moltmoltmolt, l’adopció d’un riu antropomòrfic que es va alternant amb el relat (com el cor d’una tragèdia grega) m’ha captivat moltíssimmm. llegiu-lo!

[Arnau]

«La naturalesa, en l'abandó de l'hivern, sembla renunciar a la vida. Però, quan despunta el primer brot, el segueixen milers de tiges. Res ni ningú no pot deturar la grana que germina sota la neu. Res ni nigú no pot detenir la revolta que es cova en els cors. Aquest és el misteri de la vida.»