Després de vint anys de no veure’s, la Sílvia i en Robert coincideixen en una festa a Barcelona i no poden evitar consumar l’atracció que havien sentit l’un per l’altre a la universitat. El problema és que ara en Robert està casat i viu a Marsella. Tot i que no volen caure en la temptació, el desig acaba guanyant la partida i comencen una relació secreta que, a poc a poc, els anirà absorbint i obsessionant, fins al punt que amenaça de destruir tot el que tenen. Les decisions que hauran de prendre no seran fàcils si volen sobreviure a la passió que els lliga. Una història que té dues versions i que només es pot arribar a entendre del tot escoltant els dos protagonistes.
Salvador Macip, MD, is a doctor, researcher and writer who has been working in the field of oncological research since 1998. He spent almost ten years in New York. He is presently senior lecturer in the Department of Molecular and Cell Biology at the University of Leicester, United Kingdom where he leads a research group on cancer and aging. He is living with his wife and son. He has published novels, stories, reportage, popular science and children's books.
He is a member of the Association of Catalan Language Writers (AELC).
He estat una bona estona pensant per quina banda començava. Finalment m'he decidit per l'Àngels Bassas, que posa veu al relat i a la mirada de la Sílvia. En acabar de llegir la veu de la protagonista, em moria de ganes de llegir la mirada del Robert.
Uf! Quin llibre! Es llegeix amb molt bon ritme, és amè i de lectura plana. La història està molt ben narrada per les dues bandes i els girs finals per a mi han sigut molt inesperats.
La Sílvia i el Robert es retroben després de molts anys, i allà on va haver-hi foc i queden cendres...
Dues mirades, dos protagonistes, dues veus i un sol relat.
És possible dur una doble vida on cada vida és una realitat per separat?
Original, autèntica i moderna, aquesta novel·la doble, a dues veus i a dues bandes és molt recomanable.
OMG. M’he enganxat i no ho amago. Doble Vida és la història de dos companys de carrera que es retroben i volen recuperar allò que tenien. Tot sembla previsible i carregat de tòpics. I ho és, eh? D’entrada sí. Sobretot perquè jo vaig començar a llegir el llibre per la banda d’en Robert, un imbècil de manual.
😡Heterobàsic, classista, egocèntric i completament previsible. Sí, Robert, sabem que ets perfecte, llest, ric i guapo però al primer capítol ja es veu que ets ridícul, un adolescents vingut a més amb frases com “la Sílvia està fantàstica, no s’ha engreixat ni un gram”. Llàstima que a ell només se li engreixa una cosa. Però de sobte, la seva versió de la història amb la Sílvia, acaba amb un final que em va deixar de pedra.
❗️Vaig girar el llibre per seguir amb la història d’ella. I aquí ja vaig flipar. No tenia res a veure. No us vull spoilejar per no trencar la sorpresa però definitivament m’ha capgirat tot el que pensava del llibre quan he descobert la versió de la Sílvia. No m’ho imaginava i he llegit aquesta segona part de forma compulsiva. M’ha encantat.
⭐️⭐️⭐️⭐️ Potser és un llibre que amb 3 estrelles ja ho tindriem? Totalment. Però que un llibre em sorprengui és un valor afegit. I que no hagi pogut parar de llegir també suma. Perquè al final això és que m’agrada de la lectura, que la història m’enganxi. I aquesta té un final d’infart.
Per llegir Doble Vida no cal que us agradi la novel·la romàntica, en absolut. Aquesta té tocs de thriller amb girs molt ben trobats. M’ha recordat molt a la sèrie The Affaire, de la que també en vaig ser molt fan.
Una història que comença amb un sopar d'ex-alumnes de medicina d'una promoció de 20 anys enrere i es va embolicant entre els dos protagonistes que s'havien atret anteriorment. La passió es va apoderant amb força de la parella, es fa difícil compaginar-la amb les seves vides actuals...
Només dir que està molt ben escrit, que els personatges són analitzats amb una psicologia profunda i que a mida que passa el temps i el llibre va avançant es va transformant. La història que va començar tant espontàniament i que fa tant entranyables els personatges s'enrareix, els fa dependents, els despersonalitza. Les darreres escenes de cada personatge són completament inesperats i et deixen glaçat.
El llibre està escrit entre dues mans: la del Salvador Macip i la de l'Àngels Bassas, una idea encertada que ofereix al lector com viuen una mateixa història des de la perspectiva de cadascú.
Tot i que ja saps l'argument, quan llegeixes el segon personatge (pots començar pel que vulguis), no se't fa gens repetitiu, perquè la narració es barreja amb les altres vides que ja tenien i perquè els sentiments cadascú els viu d'una manera personal. Un llibre que quan el comences, no el pots deixar.
Enganxar, enganxa. El vaig llegir en una setmana, decorant-lo. La mecànica és molt entretinguda, però finalment acaba sent una mica melodrama, sobretot la part de la Sílvia, la protagonista. Em va resultar obsessiva, egoïsta i amb fòbia a les relacions socials. Total, que la part femenina fa una mica de por llegir-la, sj és així com es transmet com ens comportem les dones enamorades. Massa clitxé.
Curiós llegir dues versions d’una mateixa historia. Dos companys d’universitat que es troben 20 anys i comencem un idili que portava esperant desde llavors