Aquest és un llibre corprenedor. josep l. badal escriu una història lluminosa, crua i poètica. Xirp és un món que sacseja amb una prosa deliciosa, una aventura que indaga en alguns dels horrors quotidians de la nostra realitat més immediata i en la seva meravella invisible.
Com en la vella faula, una nena es queda sola a casa i arriba el llop. Basten un ocell, un cos nu i un fantasma impotent per salvar-la? A fora, els llops devoren el món. El món és un ocell molt petit, canta i els nostres ossos de mamífer, de nena visionària, assenteixen: Va passar quan jo encara entenia el que deien els animals. Va ser l’any que van matar el meu pare, l’any de la tortuga i el reietó, i l’any que em van obrir una porta per sota.
bueno me l’hauré de tornar a llegir pq se m’han escapat coses però en fi encara no sé fer ressenyes però buenut entre cants d’ocells en badal ens llença a la cara una història brutal i plena de crueltat que a moments s’intercala amb la calma, la quotidianitat i la senzillesa (o no) del món dels somnis (o dels morts, que igual resulta que és el mateix?????) narrativament fantàstic però a ratos la història esq es dura de collons, d’allò que fas cara de fàstic o apartes la mirada o directament tanques els ulls i esbufegues
This entire review has been hidden because of spoilers.
Badal when I catch you…… Els llibres curts i extranys son un tipus de llibre que m’encanta. Xirp ha sigut una experiència confusa, trista i agredolça. M’ha fet pensar molt en la meva gent.
Una història duríssima que transcorre en un món oníric. No arribes a saber molt bé si entens el que està passant fins pràcticament al final. Les referències als sons que fan diferents ocells són contínues i això, juntament al nom científic dels animals, m'ha sorprès molt. No m'ha deixat indiferent.
Una pequeña obra que tiembla en los límites entre realidad y sueño. Una prosa cuidada, pero quizá algo más densa y lenta de lo que esperaba (teniendo en cuenta que vengo de "Els llibres d'A")