La pluja ha desaparegut, La pluja ha desaparegut, els rius s’han assecat i l’aigua potable és tan escassa que només la tecnologia i el comerç permeten la supervivència d’algunes comunitats humanes
La Vall és el baluard dels productors d’aigua, que la venen a la Plana, ciutat d’experts a gestionar la sequedat. A l’horitzó, hi ha el mar prohibit i el massís de les Roques,on la deessa Liliana viu entre fonts cristal·lines que no paren de brollar. O això creuen els planencs assedegats que volen arribar-hi creuant els erms de la Bretxa, d’on ningú no torna mai. Un dia, que comença amb una tempesta de pols, els planencs, que no l’han vist córrer mai, s’han d’enfrontar a una massa incomprensible d’aigua que trencarà l’equilibri precari entre les dues ciutats i els durà a una emigració que no creien possible.
El libro me ha parecido muy interesante mostrando un mundo distópico en el que ha dejado de llover. Aunque no le de 5 estrellas porque hay elementos que son difíciles de comprender dentro del mundo presentado, os recomiendo fervientemente leer el libro, para mí ha sido todo un placer leer el libro.
Espero leer más libros de la misma autora en el futuro.
M'és difícil escriure aquesta ressenya perquè em sap greu que un llibre de l'editorial Mai Més no m'hagi agradat gaire, però després de 33 llibres publicats (tots ells molt recomanables), aquest moment havia d'arribar tard o d'hora.
La Muntanya Líquida ha estat una història amb la que no he aconseguit connectar.
Vol dir això què és un mal llibre i què no el recomano? No, ni molt menys. Simplement, la història no ha estat per a mi. Malgrat això, La Muntanya Líquida té uns elements interessants que poden agaradar a altres persones.
El primer d'ells, és el món on transcorre la història. Un món on el rius s'han assecat, la pluja no existeix i l'aigua es un bé d'allò més preciat i dominat per uns quants, on la vida gira entorn l'aigua o l'absència d'aquesta.
També destacar les diferents societats que hi apareixen i com, a partir d'un desastre natural, han d'aprendre a canviar la seva manera de fer, deixar les seves diferències a un costat i aprendre a conviure. De com han de deixar les seves polítiques per aocnseguir sobreviure i continuar cap endavant.
I el tercer element, i no per això menys important, el missatge ecològic que transmet la novel·la. Un missatge que fa por i et fa reflexionar, perquè si el nostre món i la nostra societat seguim per aquest camí, el món ideat a la Muntanya Líquida per la Merçè Falcó pot deixar de ser distòpic i convertir-se en real.
Ecodistopia minimalista sobre el cicle de l'aigua que res te a envejar a Dune en el seu contingut. Personatges entranyables amb una trama humanista arrelada a la crisi de refugiats. Al primar la el caire local y proper a una concepció global, otorga al context d'una humanitat més encarnada i propera. Podriem ser nosaltres. Les reflexions i perspectives que no es limiten a declarar un sol missatge si no que procuren contemplar una pluraltiat més extensa de concepcions, sense deixar per això d'arribar a una conclusió clara. Tot i el distopic de l'escenari pot sentir-se en el seu ambien una sensació propera. Aquesta podria ser la nostre terra. La narrativa fa sentir aquesta posibilitat amb gestos subtils i mesurats que l'allunyen de la ciencia ficció més tradicional i l'apropen a la nostre realitat. No obstant no tot és perfecte en el seu entramat. La narrativa és solemne i defuig sentimentalismes, adecuant-se al missatge de precarietat que envolta tota la obra. Son genst dures en un ambient dur. Però això podria provocar que a alguns lesctors els costes sentir-se identificats amb uns personatges les emocions dels cuals no es veuen magnificades per la narrativa, si no deixades en un segon pla en pos del missatge ecologic. També pot resultar distant per alguns (a mi m'ha encantat), la implicació cientifica i tecnica de l'autora a conferir el món d'una realitat i practicitat adecuada. Expressat perfectament en el capitol fluviologia, que es dedica a presentar i postular hipotetiques tesis i articles d'aquest món amb una presició que evidencia el trevall que hi ha al darrere. No obstant el que per a mi ha deixat cert regust agredols a l'obra ha estat el seu final. Per una banda, es totalment correcte. Perfectametnt consonant amb el missatge antibelic i esperançador de l'obra, esdevenint el culmen perfecte del seu plantejament filosofic. Per desgracia aquesta completitud en el missagte de l'obra es veu lastrada per una sensació de desconcert en la seva linea narrativa. Durant tota l'obra es va creant una tensió creixent sobre el conflicte inminent d'un enfrontament armat entre Lerroques i La Vall. Però per la propia resulució, aquest conflicte mai s'arriba a consumar, deixant la tensió penjant en un no res no res que resulta llastimosament anticlimatic. I és una pena, perquè entra en contradicció amb el punt anterior. Per una banda, narrativament, tenim una tensió no resolta. Per l'altre, filosoficament, tenim un conflicte resolt perfectament acorde al missatge de la obra. Això culmina en un desenllaç agredolç que rutila entre perfecte i inacabat. No obstant, tot i aquesta sensació agredolça d'un final que no acaba de casar amb la tensió subjacent, la resta de l'obra (inclós el propi final), ho compensen amb escreix. No aconsegueix esdevenir l'obra perfecta, però si evocar un missatge molt present i necessari sobre el futur que ens espera si l'egoisme individualista segueix permeant el pensament col·lectiu de la nostre societat. Totalment recomanable.
3.9* Una novel·la d'una acció trepidant amb uns personatges que enamoren que és un cant a l'ecologisme i el medi ambient, a través de l'aigua com el recurs que mou les rodes de la humanitat però també de gambits polítics, de tecnologia, de religió i dels millors i pitjors aspectes de la humanitat. Clarament, beu del Dune de Herbert. Una lectura imprescindible.
La gran sorpresa de mi 2023. Muy bien ambientada en una distopía made in Catalonia, concebida en catalán y narrada de forma sencilla. Me ha encantado ver como una autora catalana de literatura en catalán escribe una obra de ciencia ficción digna de cualquier autor o autora angloparlante, centrando la novela en una problemática actual tan relevante como lo es la escasez de agua y, además, incluyendo personajes femeninos y LGBT en primera línea. Fascinante.
La muntanya líquida, és una novel·la distòpica que ens mostra un futur on els rius han desaparegut i on la població intenta sobreviure amb poca aigua. El mon d’aquesta historia ens mostra diferents indrets i diferents polítiques respecte l’aigua. Un cop comença el conflicte d’aquesta novel·la, veurem com tots hauran de conviure junts malgrat les seves diferències.
Al principi de la historia m’ha costat bastant enganxar el fil, però a mesura que avances s’entén més cada capítol i com es planteja el món que ha creat l’autora. M’ha agradat com aquesta novel·la que òbviament es de ciència ficció i distòpica podria ser perfectament el futur del nostre mon a causa del canvi climàtic. Els tocs de feminisme i ecologia també m’han agradat molt. La política que es tracta al llibre dona que pensar i fa plantejar-se moltes coses.
Encara que m’ha fet reflexionar bastant i la forma d’escriure de l’autora m’ha agradat moltíssim, no he acabat de connectar amb la historia i amb els personatges. Hi ha hagut vegades que se’m feia una mica pesat, però al cap i a la fi ha sigut una lectura enriquidora.
[CAST]
La montaña líquida es una novela distopica que nos muestra un futuro donde los ríos han desaparecido y donde la población intenta sobrevivir con poca agua. El mundo de esta historia nos muestra diferentes lugares i diferentes políticas respecto el agua. Una vez empieza el conflicto de esta novela, veremos como todos deberán convivir juntos a pesar de sus diferencias.
Al principio de la historia me ha costado bastante seguir el hilo, pero a medida que avanzas se entiende más cada capitulo y como se plantea el mundo que ha creado la autora. Me ha gustado como esta novela que, obviamente es de la ciencia ficción y distopica, podría ser perfectamente el futuro de nuestro mundo a causa del cambio climático. Los toques de feminismo y de ecología también me han gustado mucho. La política que trata el libro da que pensar y te hace plantear muchas cosas.
Aunque me haya hecho reflexionar bastante i la forma de escribir de la autora me ha gustado muchísimo, no he acabado de conectar con la historia y con los personajes. Ha habido veces que se me hacia un poco pesado, pero al fin y al cabo ha sido una lectura enriquecedora.
Se m'ha fet bola. Tot i que està molt ben escrita i té bones idees i una construcció de món força ben trobada, per culpa de decisions narratives que crec mal preses (un narrador en 3a que salta massa entre uns personatges bastant plans, fet que fa que no poguem empatitzar gaire amb ells, una trama sense gaire tensió narrativa, un clímax anticlimàtic que queda diluit al no saber a quin personatge seguir, unes resolucions de conflictes toves i plenes de solucions no anticipades,...) i de decisions estilístiques relacionades amb tots els punts citats, la novel·la no arriba allà on al principi em semblava que volia arribar, o jo no ho he sabut veure. M'ha costat molt acabar-lo. Pocs diàlegs i pocs punts-i-seguit fan que les pàgines es vegin molt denses i aquest handicap visual m'ha fet rebufar al passar pàgines. Destaco en positiu la intenció de l'autora de construir ficció climàtica en clau catalana.
Una lectura imprescindible. Mercè Falcó aconsegueix crear persones, que no personatges, i crec que aquest és el gran cim de la novel•la. Una història molt ben travada, un cosmos amb el seu propi vocabulari construït amb grans dosis d'imaginació. La Muntanya Líquida és una distopia, sí, però també és al mateix temps un cant optimista al futur i a la reconciliació entre els pobles.
Per mi el llibre no ha aconseguit arrencar fins ben bé la meitat, on ja s'han aclarit les faccions de la Plana, la Vall y les Roques i el paper de tots els personatges. Al principi el fet de jugar amb tantes perspectives diferents (Dàrida, Èbron, Jordà, Pirus/Ionas) entrebanca bastant la narració.
Malgrat això un cop arrenca la història enganxa i és refrescant que es mantingui la tensió però sense arribar a explotar el conflicte. En particular m'ha agradat com ha canviat la meva visió de Ionas durant el llibre al mateix temps que la de la Dàrida.
This entire review has been hidden because of spoilers.