Aquest assaig s’endinsa en la història d’un grup de vuit monjos expulsats de Montserrat i enviats al monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, on van convertir-se en un referent durant el tardofranquisme. Cinquanta anys després de la “refundació” del monestir de Cuixà, el 1965, per part dels monjos, l’autor rep l’encàrrec de reconstruir-ne la història, junt amb una llista de contactes a qui entrevistar, entre ells sis dels monjos que ho van viure. L’objectiu era tant explicar les seves històries personals com, sobretot, la col·lectiva, per donar testimoni de la seva significació, més enllà del fet religiós, per a la societat catalana del moment. És, doncs, una història coral d’una època transcendental per la recuperació de la cultura catalana després de la guerra i el franquisme, escrita a partir de converses, llibres de memòries i documentació escrita de l’època. La pluralitat de veus reflecteix la de l’experiència dels que van passar per Cuixà en aquells anys, seguint el camí traçat per uns monjos, propers a l’Abat Escarré, que empenyien les reformes. La llista inclou intel·lectuals, activistes, fidels, polítics i personalitats diverses.
Un recull de diverses fonts que situa Sant Miquel de Cuixà al lloc que li pertoca, tant pel seu paper des que hi van anar un grup de monjos de Montserrat que no encaixaven del tot en la seva comunitat, com pel que va suposar per a molts demòcrates especialment catalans antifranquistes, però també per a visitants, comunitats que es feien preguntes, altres monjos, polítics, etc. També s'hi veu l'impacte que l'arribada d'aquells monjos va tenir en els petits pobles que l'envolten, els concerts que s'hi organitzaven, trobades, cursos... Potser mai o molt poques vegades, un nombre tant reduït de persones aconsegueixen abastar tant, des de la reconstrucció d'un monestir que estava en un estat lamentable, fins la recepció i acolliment de tantes persones que hi anaven per unes hores, dies o mesos, tant se val. Ells acollien tothom sense fer preguntes i per això Cuixà no és només un monestir, no és només romànic sinó que va ser tant especial per a tanta gent, per a tantes causes, per a tanta humanitat. Un recull molt ben documentat i amb uns apunts molt ben seleccionats. Una joia tenir-lo a l'abast.