Nueva York, 1964. Tras la muerte de Sylvia Nolan, escritora de fama internacional, su hija, Idalia, una joven rica de veinticinco años, fotógrafa, recibe del abogado de la familia una caja que contiene unas cartas de amor pasionales dirigidas a Sylvia y una fotografía datada en 1931 en Barcelona, donde se ve a su madre con otras dos «Lola», la autora de las cartas, y Cecilia Ibars, según dice la dedicatoria del reverso de la foto. Decidida a descubrir el pasado de Sylvia y la historia de su amante, Idalia viaja a París en busca de Cecilia Ibars, cuya dirección le ha facilitado el abogado de la familia. Una aventura que la llevará también a lugares como Barcelona y Ciudad de México.
Núria Pradas Andreu (Barcelona, 1 de setembre de 1954) és una escriptora catalana. Va començar a escriure literatura infantil i juvenil de ficció i, posteriorment, ha escrit també narrativa per a adults.
La vida secreta de la Sylvia Nolan · Exemplar de col·laboració
L'escriptora de fama internacional Sylvia Nolan mor. Arran de la seva pèrdua, la seva jove filla Idalia ha de fer front a una herència, no només econòmica. Entre allò que hereta hi ha una caixa plena de secrets. Hi troba una fotografia de la seva mare i dues dones més. Estirarà el fil. Viatjarà de NY a París en busca d'una de les dones que apareixen a la foto. I descobrirà un passat ple de secrets, sorpreses i una vida de la seva mare molt diferent de la que hauria imaginat.
El llibre combina dues línies temporals: present i passat. Present, en què Idalia ha de descobrir els secrets de la mare, i passat, la vida secreta de Sylvia Nolan.
Un llibre lleuger, que pots llegir d'una tirada. Un secret amagat que la filla de Sylvia Nolan anirà estirant com si es tractés d'un cabdell de fil. DE NY a París, Barcelona i Mèxic. Viatjarem per diversos països, això fa el llibre molt dinàmic i amè.
Una oda a les dones que van viure la república, la guerra civil, i van lluitar pel dret a vot, per reivindicar-se com a dones i van deixar empremta en el feminisme.
Segons com, és un relat que pot semblar previsible.
Es un libro que sin más. Me gusta como esta escrito, aunque a veces me perdía en la historia, ya que va del pasado al presente continuamente. Cómo la historia no me apasiona, no me ha enganchado demasiado. Lo que sí me ha gustado es las historias de amor que relata.
El temps sense la Sylvia no és temps […]. La Dolors embogeix a estones; i a estones és tan clarivident que sap que el pitjor no és estar sola, sinó que algú a qui ella mai oblidarà l'oblidi.
Vaya decepción me he llevado. No me parece que la novela vaya de la vida de Sylvia Nolan, se enfoca mas en Lola y Cecilia. El personaje de Lola de hecho me gusto mucho es por lo que no le he puesto media estrella. No empatice nada con el personaje de Idalia y menos con el de Sylvia. Lo que menos me gustó fueron los saltos temporales, para nada fluidos, es un recurso que no a todos los escritores se les da bien. En este caso no me han gustado. Por otro lado nunca me sentí transportada a la epoca del "presente" de la historia (1964). Los episodios sobre la guerra civil nada tienen que ver con Sylvia, (cambienle el titulo) las expresiones "mexicanas" de la ultima parte, ¡nada que ver! Odié esa parte! Los fragmentos de supuestas obras de Sylvia Nolan me sobraron totalmente. Por ultimo ese batiburrillo de los recuerdos de algunos personajes a modo de platica alternados con un narrador omnipresente me rompían por completo el ritmo de la historia. Dudo que vuelva a leer a la autora.
honestament? m'ha decebut una mica... Els salts entre present i passat están molt forçats i costa seguir el fil del llibre perquè hi ha molts moments que no saps on estàs. S'intenta parlar de molts personatges a l'hora i es perd l'essència dels que haurien de ser els personatges principals (com és el cas de la Sylvia Nolan, que apareix molt poc a la novel·la). M'hagués agradat que es parlés més en la relació de la Sylvia i la Lola (ja que teòricament és un dels punts principals de l'obra) i que hagués estat una mica més elaborada, ja que al parlar poc d'elles com a parella tot queda molt superficial. Per una banda hi ha descripcions innecessàries, i per l'altra falten temes a desenvolupar.
Boníssim. M'ha remogut molt tot el llibre parlant sobre les periodistes de la República, lesbianes i feministes. M'agrada com harmonitza realitat i ficció