L’èxit i el fracàs a partir de la figura d’Ismael Smith, un dels creadors més queer, genuïns i excepcionals del nostre patrimoni artístic.
Promesa fulgurant de l’art català de principis del segle xx i creador bandejat poc temps després per la burgesia que l’havia enaltit, el pintor, escultor i gravador Ismael Smith és una de les figures més queer, genuïnes i excepcionals del nostre patrimoni artístic. La novel·la Les altures interpreta la seva trajectòria —de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972— amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística. La novel·la més ambiciosa de Sebastià Portell, el retrat coral d'una vida travessada per la incomprensió i per les nocions d’èxit i de fracàs en el món de l’art.
Si no lo conocéis, Sebastià Portell es un joven escritor mallorquín (nacido en 1992), presidente desde el año pasado de La asociación de escritores en lengua catalana.
Autor de novelas como "El dia que va morir David Bowie" " Ariel y los cuerpos" o "Las niñas que leían en el lavabo". También ha publicado varias obras de teatro, como Transbord (2019) Ese fue el libro con el que lo descubrí hace un tiempo. Me encantó su estilo y cuando Pep de @bilbiosantjordi me recomendó su nueva novela "Les altures" no pude resistirme.
Nos acerca a la vida de Ismael Smith (Barcelona, 1886- Nueva York, 1972), un artista promesa fulgurante del arte catalán y una de las figuras más "queer" y genuinas de principios del siglo xx . Lamentablemente su trayectoria se ve afectada por una personalidad libre y única, quizá adelantada al tiempo que le tocó vivir.
Tras vivir en París, se traslada a Nueva York, donde se afinca en 1918 . El 1960 fue ingresado en un sanatorio acusado de escándalo público por pasearse desnudo por su finca. 12 años después, moriría en el mismo hospital.
Esto no es spoiler:)
Sobre la lectura deciros que, además del exhaustivo trabajo de investigación sobre el artista, Portell añade la parte novelada con gran acierto, de tal manera que no llegas a saber cual es la parte real y novelada
Me ha gustado muchísimo lo ágil que es la lectura, aunque la prosa es cuidadísima. Los capítulos se leen con mucha fluidez. Me ha pasado eso que os cuento algunas veces, que hay narrativas en las que siento que me deslizo, mis ojos fluyen y disfrutan.
Otro gran acierto es contar la historia de manera coral, desde diferentes perspectivas. Es una historia contada por diferentes personas en diferentes momentos. Personas que de una manera u otra significaron mucho en la vida de Ismael
M'imagino que serà cosa de l'editorial més que de l'autor, però posar al començament del llibre el dibuix de l'arlequí amb la llegenda "d'Ismael Smith, 1912" quan a la foto mateixa es veu no només la firma de Léon Bakst, també la data 1911 💀 tota la novel·la esperant descobrir un cas de "ghost-drawing" i al final, res... A part d'això, prou bona.
L'obra reconstrueix la trajectòria vital del polifacètic artista Ismael Smith i Marí, artista caigut pràcticament en l'oblit fins a temps recents. Sebastià Portell traça un perfil de l'artista, des dels seus èxits inicials a la Barcelona de principis de segle fins al seu trasllat a Nova York, amb especial esment de la seva estada a París becat per l'Ajuntament de Barcelona.
La narració, desenvolupada en forma de flaixbacs, passa per diferents moments i personatges, de forma que ens podem fer una idea de la personalitat de l'autor. Tanmateix, en conjunt del que més en podem fer una idea és de l'entorn de l'artista, la seva família i la particular forma de viure que van tenir. I és que en base a la mort del cap de família, Victoriano Smith, conseqüència colateral de la crisi del 98, la decisió de la mare, Mònica Marí serà la de convertir la seva família en un bloc monolítica protegit així de qualsevol amenaça externa. Això farà que tots els germans convisquin sense formar una família pròpia, i en el cas de la filla, Anna Maria, sense cap objectiu ni estímul en la seva vida. Així, assistim, amb el passar dels anys, al procés de descomposició de la família, causat per la duresa de la mort d'algun dels seus membres i per la pròpia personalitat de l'artista.
A l'hora de fer una crítica de l'obra, podríem destacar en l'aspecte positiu que l'estructura narrativa està molt ben aconseguida i fa que la lectura sigui fàcil i atractiva. L'aspecte negatiu probablement té a veure amb el fet que mentre la reconstrucció de l'univers familiar és acurada, o si més no ens permet entendre com era la vida dels Smith Marí, la persona d'Ismael Smith no és dibuixa de la mateixa manera. Podem entendre que és un personatge complex, amb una forma d'entendre l'art que no encaixava amb cap corrent artístic del moment i que la seva homosexualitat queer el varen fer incòmode per la societat de l'època, però no entram en el seu pensament, no ens posam dins la seva pell. Potser s'ha de veure com un exercici d'honestedat per part de l'autor, ja que com hem dit abans, la figura d'Ismael Smith es va perdre en l'oblit fins entrat el segle XXI, quan el Museu Nacional d'Art de Catalunya exposà part del fons que el propi artista li llegà en vida.
Una obra ben escrita que recupera la figura d'un artista original i pràcticament desconegut a dia d'avui.
Retrat de la complexa vida d'Ismael Smith Marí, les seves cabories vitals i mentals. Èxit i fracàs al món de l'art, si ets irreverent i no convencional. Família de l'alta burgesia catalana, ambient opressiu. Ambigüetat sexual. Biografia novel·lada. Ficció. Defensa ideològica de la transgressió.
Capitols: 1.Nu masculi. 2. Mainadera 3. Ismael Smith vestit de torero. 4. Retrat de la mare del artista. 5. La puresa. 6. Personatge literari. 7. Màscara.
Documentació: Museu d’Art de Cerdanyola, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Fundació Palau, Fundació Mafre, biografia i premsa.
Els personatges: Els veins: Peggy, Monica, Victoriano, Pere Joan, Francesc, Isaac, Ana Maria, Ismael Tineta, Millicent, Winnie, Olivia, Harris Marjorie, Emily.
Els amics Marià, Nestor, Cambó, Eugeni d'Ors.
El context: Barcelona, Paris, Londres, Madrid, Nova York, Irvington.
De la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972.
"La primera vegada que Peggy va veure de prop Ismael Smith —o el Depravat, que en va acabar dient, perquè la seva boca i la seva ànima eren de rentat setmanal al confessionar..."
"Tineta se’n feia creus. Amb els braços als malucs, plantada davant d’ell com una gerra, es preguntava com podia ser que algú tan eixerit fos tan poc assenyat en qüestions pràctiques com aquella. De ben petit, el senyoret havia tingut tendència als gustos i als costums més femenins,..."
" I entendràs el que vol dir passejar-te vestit d’artista per la capital del món."
Tot un artefacte literari deliciosament construït al voltant de la figura d'Ismael Smith. Personalment, no el coneixia i m'ha agradat endinsar-me en la seva figura i en les històries de la seva família. Em sembla especialment interessant (i encertat) el fet de descobrir i anar desvetllant els fets des del prisma dels diferents personatges. Cal remarcar com l'autor s'ha documentat i ha titulat els capítols amb noms d'obres de l'artista o com no només ha ressenyat fets de la seva vida, sinó que ha incorporat paraules seves (extretes de cartes o diaris) als diferents passatges. Emociona, té bon ritme i et deixa amb ganes de més, què més podem demanar?
Sebastià Portell recrea d'una manera profunda i reivindicativa la vida de l'artista català Ismael Smith i Marí (1886-1972). Destaco com relata el magnetisme de la relació entre la mare, la Mònica Marí, i els seus cinc fills, i com, de mica en mica, es van presentant les conseqüències. Una escriptura rica pel que fa a la llengua, amb descripcions que van acompanyant al lector tot traslladant-lo a París, Barcelona, Nova York i Irvington. Crec que la feinada magistral de Portell haria d'adaptar-se al cinema o en format sèrie. Reivindico orgullosament la feina d'aquells que rescatem a artistes oblidats, una feina preciosa i que aporta riquesa a la nostra cultura catalana. Gràcies, Sebastià!
A mesura que vas llegint el llibre et van venint més ganes d'endinsar-te en el món d'Ismael Smith. Lectura addictiva, amb bon ritme i un amb un ús del llenguatge que només l'autor sap fer. Per mi, un escriptor de referència.
Em costa puntuar aquest llibre no se ben ve si m’agradat o no, he arribat al final per tant no ha acabat a mitges però no ha omplit el que jo volia, valor molt la feina de l’escriptor i està molt ben narrat i les expressions que empra es que ja es un gran contador d’històries.
Mágnifica novela que nos muestra un personaje olvidado del novecentismo catalán,con espíritu y formas de postureo queer.Relato de una vida difícil y poco entendida