Sandàlies d’escuma narra la història de la vida de Glauca de Quios, una poetessa i música grega del segle III abans de Crist. Més enllà d’això, però, Sandàlies d’escuma ens ofereix algunes altres coses molt importants: es tracta d’un llibre escrit sobre, a partir, i a favor de la bellesa; d’una admirable reconstrucció del món hel·lenístic en el qual el rigor històric i la fabulació literària es fonen amb la magnificència, i d’una apassionant història d’amor, relatada a través d’un triangle amorós tan sorprenent com emocionant.
Maria Àngels Anglada was a Catalan poet and novelist. She was born in Vic, Catalonia, in 1930. She received a degree in Classical Philology at the University of Barcelona. Her first novel, Les closes, won the Josep Pla Prize. Her 1985 novel Sandàlies d'escuma (Sandals of foam) won the Lletra d'Or prize. She died in 1999.
Relat interessant si el que busques és ambientarte en una època (la Grècia del segle III a.C.) amb algú que sap del que està parlant. Com a fresc de l'època és tot un encert. A més a més, la història que se'ns narra és senzilleta, la que pugué dur una persona de classe més o menys benestant, sense grans artificis i situacions inverosímils. Que me la crec, vaja. Anglada prefereix dedicar-se a descriure una època i teixir un relat a vegades melancòlic, a vegades reposat, sovint costumbrista. Això provoca que a vegades un trobi a faltar més riquesa temàtica, que els personatges siguin més complexos (sobretot els secundaris) i que no siguin mers tràmits i que es detingui més en les reflexions personals d'una protagonista molt simple.
El comitè del Premi Nobel de Literatura hauria d'haver concedit el premi a Jorge Luis Borges (massa tard), o a Jaume Cabré, o a Maria Àngels Anglada (també massa tard), o a Albert Sánchez Piñol. Però els molt imbècils van i el donen a Bob Dylan. En fi...