What do you think?
Rate this book
El dit de Déu
Una escriptora es refugia en l’alcohol després d’haver deixat enrere una infància difícil i una joventut díscola. La Nora, d’una generació més gran i que li fa les feines de casa, també ha tingut una vida plena de circumstàncies dramàtiques des que la van deixar en un orfenat. Totes dues escriuen, cadascuna a la seva manera, sobre el seu passat, sobre la seva relació, sobre el que viuen. I, trenada amb les seves històries, una tercera veu que es postula com a autora narra experiències pròpies que s’infiltren en la novel·la i en les seves protagonistes.
Fent gala d’una capacitat evocadora d’excepcional sensualitat i vivesa, Raquel Ricart ha escrit la que és fins ara la seva novel·la més rica i complexa i ens transporta a unes vides en lluita marcades també per les lectures —de Jean Rhys a Agatha Christie, de Lucia Berlin a Selma Lagerlöf, entre moltes altres—.Tres línies narratives, tres veus que s’entrelliguen i emmirallen entre elles per donar a llum una corprenedora història d’amistat, supervivència i perdó, profundament emocionant i escrita amb una llengua deliciosa, extraordinària.
Fent gala d’una capacitat evocadora d’excepcional sensualitat i vivesa, Raquel Ricart ha escrit la que és fins ara la seva novel·la més rica i complexa i ens transporta a unes vides en lluita marcades també per les lectures —de Jean Rhys a Agatha Christie, de Lucia Berlin a Selma Lagerlöf, entre moltes altres—.Tres línies narratives, tres veus que s’entrelliguen i emmirallen entre elles per donar a llum una corprenedora història d’amistat, supervivència i perdó, profundament emocionant i escrita amb una llengua deliciosa, extraordinària.
352 pages, Rústica amb solapes
Published September 7, 2022
4 people are currently reading
59 people want to read
About the author
Raquel Ricart Leal
18 books9 followersRaquel Ricart Leal (Bétera, 1962) és una escriptora valenciana que ha conreat diversos gèneres literaris, sempre en valencià.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
September 16, 2022
Raquel Ricart és una de les grans escriptores valencianes actuals, però no es diu prou, això. Pel que siga, no ha rebut l'atenció que mereixia. Intuïsc (i desitge) que amb "El dit de Déu" la cosa canviarà definitivament i es farà justícia. Ricart mereix ser llegida. Els lectors i, en aquest cas, sobretot, les lectores (trobe que encara connectarà més amb elles perquè mostra el patiment femení de manera commovedora. Els lectors masculins n'hauríem d'aprendre) gaudiran de la novel·la.
Aquesta és una història de tres dones que viuen i que, per tant, pateixen, de dones madures, en concret, que han hagut de tastar la fortor de la vida. «Quan vius t’embrutes i la pols de tots els teus pecats se t’enganxa en la pell de l’ànima, com sutja», afirma Nora, òrfena, treballadora de la neteja i espurnejada per les lletres, una de les tres dones. O no exactament. Igual són dues dones i tres veus, que s'alternen. Les altres dues són dues versions d'una escriptora que ha connectat amb Nora pel dolor (no vull contar res de la història. Vull que la gaudisquen els lectors com jo ho he fet). Però allò important és que són tres veus i que, en part, s'entrellacen i permeten contar una història (dues o tres històries) i alhora fer conscient al lector del procés de l'escriptura. L'estructura de la novel·la, per això, és complexa (en el sentit que no hi ha només un narrador i una història linial) i el vocabulari ric (Ricart ha confessat en una entrevista que li revisa totes les novel·les Jem Cabanes) i amb un model del valencià de l'àrea metropolitana de València (espere que no per això els lectors catalans o illencs defugen de llegir-la. Es perdrien una bona novel·la). Però, tot i això, no és gens complicada de llegir. Ricart es fa llegir. Es llegeix molt bé, de fet, i està a l'abast de diferents tipus de lectors i commourà igualment els més exigents i els menys.
"El dit de Déu", a més, és una elegia a l'escriptura i als llibres, a les dues coses (sembla el mateix, però no ho és ben bé). M'agraden les novel·les que suggereixen noves lectures. Aquesta n'és una.
Enhorabona a Proa (Edicions 62) i a l'editor Jordi Rourera Peret per haver publicat aquest llibràs.
El llibre el vaig comprar a la Llibreria Fan Set. Cal donar suport a les llibreries, autèntics centres culturals.
No he llegit l'edició electrònica sinó la de paper (però només he trobat aquesta versió en goodreads).
#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà
Aquesta és una història de tres dones que viuen i que, per tant, pateixen, de dones madures, en concret, que han hagut de tastar la fortor de la vida. «Quan vius t’embrutes i la pols de tots els teus pecats se t’enganxa en la pell de l’ànima, com sutja», afirma Nora, òrfena, treballadora de la neteja i espurnejada per les lletres, una de les tres dones. O no exactament. Igual són dues dones i tres veus, que s'alternen. Les altres dues són dues versions d'una escriptora que ha connectat amb Nora pel dolor (no vull contar res de la història. Vull que la gaudisquen els lectors com jo ho he fet). Però allò important és que són tres veus i que, en part, s'entrellacen i permeten contar una història (dues o tres històries) i alhora fer conscient al lector del procés de l'escriptura. L'estructura de la novel·la, per això, és complexa (en el sentit que no hi ha només un narrador i una història linial) i el vocabulari ric (Ricart ha confessat en una entrevista que li revisa totes les novel·les Jem Cabanes) i amb un model del valencià de l'àrea metropolitana de València (espere que no per això els lectors catalans o illencs defugen de llegir-la. Es perdrien una bona novel·la). Però, tot i això, no és gens complicada de llegir. Ricart es fa llegir. Es llegeix molt bé, de fet, i està a l'abast de diferents tipus de lectors i commourà igualment els més exigents i els menys.
"El dit de Déu", a més, és una elegia a l'escriptura i als llibres, a les dues coses (sembla el mateix, però no ho és ben bé). M'agraden les novel·les que suggereixen noves lectures. Aquesta n'és una.
Enhorabona a Proa (Edicions 62) i a l'editor Jordi Rourera Peret per haver publicat aquest llibràs.
El llibre el vaig comprar a la Llibreria Fan Set. Cal donar suport a les llibreries, autèntics centres culturals.
No he llegit l'edició electrònica sinó la de paper (però només he trobat aquesta versió en goodreads).
#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà
November 14, 2023
4,5*
La vida de tres dones se’ns explica en aquest llibre. Nora, una dona gran, que va patir un càncer i la pèrdua d’un pit; l’escriptora, que ocupa a Nora com dona de fer feines, i que amaga un trauma personal encara més gran darrere del seu alcoholisme; i finalment la narradora principal de la història, que observa als anteriors personatges des de la seua posició omniscient. Els fragments de les vides de totes tres construeixen les vides de dones, de mares, filles, amants, víctimes.
La novel·la té un plantejament estructural molt original i l’autora desplega un vocabulari enlluernador.
Un llibre intens i descarnat, i alhora tendre en certs moments; honest alhora d'expressar els sentiments de les protagonistes, però que explora i exposa el component creatiu i de ficció de l’escriptura.
Una lectura intensa, amb dones com a protagonistes.
“Damunt, mentre passava tot aixó, ho llegia. Llegia Katherine Mansfield, Colette, Sylvia Plath. Elles en feien literatura, de tot plegat, mentre jo solament la vivia, aquella misèria diària, aquella dansa macabra, aquella ànsia de sentir”.
“Ara, quan em moriré, Déu sap què passarà quan em moriré, però alguna cosa passarà, això segur, perquè la carn no ho és tot”.
La vida de tres dones se’ns explica en aquest llibre. Nora, una dona gran, que va patir un càncer i la pèrdua d’un pit; l’escriptora, que ocupa a Nora com dona de fer feines, i que amaga un trauma personal encara més gran darrere del seu alcoholisme; i finalment la narradora principal de la història, que observa als anteriors personatges des de la seua posició omniscient. Els fragments de les vides de totes tres construeixen les vides de dones, de mares, filles, amants, víctimes.
La novel·la té un plantejament estructural molt original i l’autora desplega un vocabulari enlluernador.
Un llibre intens i descarnat, i alhora tendre en certs moments; honest alhora d'expressar els sentiments de les protagonistes, però que explora i exposa el component creatiu i de ficció de l’escriptura.
Una lectura intensa, amb dones com a protagonistes.
“Damunt, mentre passava tot aixó, ho llegia. Llegia Katherine Mansfield, Colette, Sylvia Plath. Elles en feien literatura, de tot plegat, mentre jo solament la vivia, aquella misèria diària, aquella dansa macabra, aquella ànsia de sentir”.
“Ara, quan em moriré, Déu sap què passarà quan em moriré, però alguna cosa passarà, això segur, perquè la carn no ho és tot”.
July 16, 2024
Tres històries vitals intenses i dures. Fer un càncer, l'addicció a l'acohol i el trauma d'una xiqueta que la violava son pare. Parla de la mort i la vida, la seua duresa i apreciar-ne les petites coses.
This entire review has been hidden because of spoilers.
July 1, 2023
Raquel Ricart és una motomare
May 28, 2023
«Com quan escrius, que cada volta que comences és com la primera volta. Que no saps si te'n sortiràs, però continues, maldes, t'empatolles, caus i vols rendir-te i un únic coneixement et salva: saber que en algun moment anterior també et pensaves que no podries i has pogut. Que pots.»
November 20, 2022
He de dir que m'agrada aquesta escriptora. Vaig descobrir-la amb Les ratlles de la vida, que em va encantar. Després vaig llegir El temps de cada cosa, que no em va emocionar tant. I ara aquesta nova novel·la que l'he llegida tot seguit, sense adonar-me'n. La manera d'escriure és molt íntima i pròxima. Crec que Raquel Ricart és experta en la quotidianitat i els detalls. També s'ha de dir que aquest llibre conté episodis altament crus, que fan mal de veritat... Potser a alguna gent li faran de mal llegir... Però no deixen de ser coses de la vida real. M'ha agradat molt. Ah, i potser li criticaria, per posar un però, que encara vulga mantindre els diacrítics... Hehe...
May 3, 2025
És un llibre que, quan l’acabes, se’t queda al cap dies i dies. Raquel Ricart explica les coses sense embolics, com qui parla amb un amic de confiança, i això fa que les històries d’aquestes tres dones arriben de veritat. No són fàcils de digerir perquè parlen de coses dures, però ho fan d’una manera realista i propera. És els llibres que et fan pensar. No et deixa indiferent, i potser per això és tan necessari.
April 20, 2023
Situaciones de amistad y ayuda mutua entre mujeres dañadas. Recomendable.
July 3, 2023
Bocins genials. I pilota valenciana.
November 29, 2024
Històries que toquen el cor. Molt recomanable.
March 29, 2025
Molt guapo, qué hem de dir
Displaying 1 - 11 of 11 reviews