La veu del seu amo

by Max Besora

Un gos petaner, abandonat i maltractat, busca desesperadament un amo que el cuidi, algú que l’alimenti i li mani el que ha de fer. Però el camí cap a la vida plàcida del gos domèstic no és tan fàcil com sembla, i abans se les haurà amb tota mena d’humans estrambòtics i la seva manera absurda i de vegades injusta de tractar els animals. Durant el seu periple viurà en gosseres infectes, sobreviurà a timbes de baralles de gossos i coneixerà llops lliures, quissos de caça servils i animals de totes les espècies que, de mica en mica, li canviaran la perspectiva i li introduiran el verí de la revolta.

'La veu del seu amo'és una novel·la d’humor narrada per un gos, un llibre d’aventures canines amb esperit animalista, on se’ns presenta la voluntat de dominació i l’abús de poder com a atributs intrínsecament humans. Amb aquesta novel·la, Max Besora, un dels escriptors més innovadors dels últims anys, s’apropa a una tradició antiga, la que va des de les faules d’Isop fins a les novel·les de Jack London protagonitzades per animals, per capgirar-les i presentar l’animalitat com una alternativa més desitjable que la humanitat.

284 pages, Rústica

Published September 1, 2022

Reviews

[El Biblionauta]

Absurditat a mans plenes i reflexions canines sobre l’estupidesa humana en l’últim artefacte literari de Max Besora.

Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya d'en Miquel Codony a: https://elbiblionauta.com/ca/2023/01/...

[Sandra V · Rating 5 out of 5]

Una prosa magnífica. El català pot anar lluny amb autors com aquest.

[Ruben · Rating 4 out of 5]

La crueltat humana no té límits. El final és molt divertit!

[Aina · Rating 3 out of 5]

M’he debatut entre 2 i 3*. Es cert que es entretingut, amb moltes referències, però no mata.

[Enric Herce · Rating 3 out of 5]

A La veu del seu amo hi trobareu la majoria de trets que caracteritzen l'escriptura d'en Max Besora: els noms impossibles, els jocs visuals amb imatges i tipografia, les referències a obres anteriors i cameos dels seus personatges (diria que de totes) i el to juganer i humorístic per tractar assumptes seriosos. En aquest cas una elegia animalista que serveix per plantejar una mirada diferent sobre les misèries humanes. Resulta evident que en Max sent més afinitat i respecte per les bèsties (suposadament irracionals) que no pas per l'homo sapiens i això fa que les aventures d'aquest gos petaner a la recerca d'un amo tinguin un to més contingut que altres de les seves novel·les. Ben bé com si la mirada innocent d'aquest gos, amb molts i cap nom, que invoca mamuts quan es veu en perill, li demanés una narració amb menys estridències i un ús més moderat del llenguatge del que ens té acostumats.